Un dijous...

Un relat de: SomriureXsobreviure

Avui he tornat al local on passàvem tardes junts.
Arribar a dins; treure'm la jaqueta, penjar-la al penjador, buscar una taula per seure....La nostra taula de sempre estava ocupada.

Hi havia una parella; un assentat davant de l'altre, vergonyosos; i, entre somriures, mirades i poques paraules, s'els veia a gust.

De cop, encantada mirant la dolçor d'aquell parell de vergonyosos explicant-se qualsevol cosa com a excusa per trobar-se un dijous a mitja tarda; la cambrera de sempre m'ha interroput tot dient:

-Avui véns sola?-fent-me un somriure tot extrany.
-Res és per sempre- li he respost.
-Un te verd com de costum?-diu ella per canviar de tema al trobar-se amb la meva resposta sobtada.
-Un te amb llimona, si us plau.

La noia m'ha mirat tota curiosa, preguntant-se, per què avui, no demanava el de sempre. De fet, si he de ser del tot sincera, no crec que ella es fes una pregunta tan estúpida. Ella sap, millor que ningú, que el te amb llimona era per reforçar la seva absència aquella tarda. I sí, m'ha fet gràcia, ser, precisament jo, que avui demanés aquell te que sempre li criticava.

La cambrera ha tornat al cap de poc. Jo llegia, asseguda a una taula de més al fons, una mica camuflada per llibres i fotogràfies. M'ha deixat el te sobre la taula tot fent un soroll estrany per cridar-me l'atenció; i m'ha sorprés tot dient;

-Els records són per sempre.

Comentaris

  • PER MOLTS ANYS!![Ofensiu]
    iong txon | 01-05-2007 | Valoració: 9

    encara que sigui amb uns quants dies d'anticipació…

    En general trobo que la redacció d'aquest relat és una mica més acurada que en els altres i això fa que aconsegueixi transmetre les sensacions i descriure la situació força bé. Em fa l'efecte que els teus escrits són sempre molt subjectius i que més que res pretens expressar els teus sentiments i el teu estat d'ànim del moment. A la qüestió de la forma potser li dones un valor secundari, no sé si m'equivoco.

    Malgrat tot m'agradaria apuntar que hi veig un petit abús del gerundi, també en situacions en les quals en català és millor fer servir la conjunció: "…i m'ha fet un somriure…" o "m'ha mirat tota curiosa, mentre es devia preguntar…" Cap al final en fas un ús més correcte gramaticalment, però en conjunt queda una mica repetitiu. Amb tot i això s'ha de dir que el resultat final ha quedat prou lluït: és una curta història en què es reflecteix un cert estil literari que has anat adquirint, tant en la manera de descriure l'escena com en la de finalitzar el relat.

    Els records, sí. Jo diria que fins i tot més enllà de la memòria, hi ha coses que són per sempre: Tenim tota la vida per anar-les descobrint.

    Dos petons,

    Quim


  • dies que mai oblidam....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 06-02-2007 | Valoració: 10

    enyora , sent i nota... sempre pensam en el moment més simple; ell prenia sempre un cafè o una xocolata calenta.. detalls embrigats de sentiments! m'ha encantat simple però tan i tan ple... un petonet!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Pol.lux | 06-02-2007

    Un escrit fugaç, però també intens i profund.

    La veritat és que fa pensar; i, tot rumiant i rumiant, he arribat a la mateixa conclusió: l'única cosa que és per sempre són els records.

    Esperem que no arribi el dia que descobreixin la fórmula per prendre-nos-els.

    Una aferrada,

    Pol·lux

  • Que bonic....[Ofensiu]
    diesi | 04-02-2007 | Valoració: 10

    m'ha encantat, de debò. És tan sincer, no sé, te alguna cosa que el fa especial. Ànims!

    b#NaT#b

  • bonic[Ofensiu]
    vermeera | 04-02-2007 | Valoració: 10

    falten cambreres així. =)

    cuidA't!

  • MmMmmmmm.........[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 02-02-2007

    Les paraules parlen, pero els setiemnts s'arrelen a l'anima... Açó es el que pasa quan es llig el teu relat... Els meus no arribaran mai a tant...

    Un ptó

Valoració mitja: 9.75