Envellir al teu costat

Un relat de: Ona
Et ploro a les nits
quan només el silenci
i la solitud m'envolten.
Quan me'n adono
de com et trobo a faltar.

No vols envellir al meu costat?
No ho facis...
No renunciïs al que vols..
No t'aturis per mi.
A mi sí m'hagués agradat
envellir al teu costat..
passejar per la sorra de Menorca..
comprar al mercat ..
descobrir nous racons..
passejar amb barca..
mirar el cel i saber-me tan estimada...
com jo t'estimo a tu..


MMI

Comentaris

  • Cal passar-ho[Ofensiu]
    Mena Guiga | 06-08-2015

    I ocupa un temps. Però passarà. Quedarà cicatriu o bretxa, però passarà. Hi conviuràs amb aquesta marca. Avança, mira endavant. Busca il·lusions. Obre't. Coneix gent.
    Buida't escrivint (paradoxalment a mi m'ho va dir una persona que tampoc no puc oblidar i per això estic amb tu, ho entenc del tot).
    No t'enganyaré: no s'ha de comparar, però -i per més que ho digués- no, no és substituïble. Som unicitats, cada persona. Per això encara costa més.
    Però ànims.
    I si has de cridar crida.
    I si tens voluntat: no miris massa cap el passat acabat.
    Abraçada moooooolt gran.
    M'agradaria saber que estàs somrient un xic, una llumeneta.


    Mena

  • Plora...[Ofensiu]
    onatge | 29-06-2015

    No ploris per qui no estima
    les teves llàgrimes, per qui
    no besa la teva ànima...

    De vegades els camins
    abraçats a la cruïlla de la vida
    esdevenen paral·lels...

    cal anar endavant, la Lluna
    donarà força i vida als
    teus sembrats profunds...

    No t'oblidis de VIURE!

    onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: