GRONXA'T...

Un relat de: onatge
Al pèndol del rellotge
s’hi gronxa el temps.
La Vida va al seu aire.
La primavera neix quan
ja està prenyada de vida.

El temps no és or,
és vida, ja que per molt or
que tinguis, no la pots comprar...
Viu el poema de l’ara i aquí,
no t’entretinguis amb la
mètrica, assaboreix
les vocals i els pronoms febles...
Ets filla del sol i la lluna,
un llaurat de passió,
en els sembrats profunds,
l’abraçada a compartir.

Cada pedra té el seu camí,
i cada camí la seva pedra.
Les espines fan bonica la rosa,
de vegades per veure-hi clar
hem de plorar...,
després la flor del somriure
ens acompanya i ens convida a viure.
El temps no es guarda
per demà, ell sempre va
al seu aire, al seu temps.
Gronxa’t al trapezi de la Vida!

onatge

Comentaris

  • Poesia terapèutica[Ofensiu]
    iong txon | 13-04-2014

    o poesia d'autoajuda. Sense cap connotació pejorativa, sinó ben al contrari. Com passa amb la literatura d'autoajuda, que també n'hi ha de ben bona. La intenció és bona, el resultat millor. Et felicito per aquest poema guaridor.

  • Ai lás !![Ofensiu]
    Annalls | 28-02-2014 | Valoració: 10

    Com diria en Poblet ! Mira, aseguraria que aquest poema l'havia comentat, perquè llegit segur, fins i tot l'havia anat recitant dins el meu cap, és un tema que m'escau molt. Potser alguna de les meves en vaig fer i vaig tancar abans de temps. Prou explicacions.
    Sincerament si a R.C no ets sino EL, un D'ELS reis, deu ser perquè t'hi prodigues poc. Altre motiu no hi ha.
    Contenta d'haver-te descobert a Poetes... i mercès per les simpatiques estones que passem !

    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

460 Relats

845 Comentaris

295894 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com