CANTA EL GALL....

Un relat de: onatge
CANTA EL GALL...

Que no t’enlluernin les llums,
ni l’olor dels carrers, obre el cor
i sentiràs la tristesa i el dolor
de les persones que pateixen
i les que viuen condemnades sense amor...

No miris el calendari, viu i comparteix
el caliu que hi ha en tu, estima
i petoneja la vida, dóna amb
la mà oberta, ajuda sense que
t’ho demanin, no t’amaguis
darrere de confessionaris, l’únic pecat
és matar i assassinar la llibertat,
que cap creu no sigui la teva arma...

Quan cantin les campanades de l’alegria,
desperta i comparteix..., viu-la!
Canta, que el teu cant sigui abraçada
per la tristesa, per la solitud imposada,
per les persones amb malaltia...

No facis pel desembre el que no fas
per l’abril o el juny, no siguis
hipòcrita de tot un any menys un dia...
il·lumina’t amb la llum d’una mirada,
el clima d’un somriure, no
invoquis déus celestials i siguis
de pedra al fred humà...

No deixis que al cor se t’hi faci
una durícia fred i tosca.
No et pensis mai que els diners són
companyia, ni la primavera d’un dia.

No t’empatxis de l’ego del desembre.
A la solfa de la vida hi ha
blanques i negres, però el concert
de viure és el millor que hi ha.

Despulla’t de tot el que sigui superficial,
el caliu humà no és una disfressa.
No et guarneixis perquè ho digui el calendari,
sigues tu, el que et dicta el cor.

No a cap tipus de violència, no en tot l’any,
cada dia és un dia de vida
no el malbaratis a ningú ni per ningú.

Tot és senzill, no hi sembris
ni complicacions ni maldat.
A la terra dels humils sempre hi
ha la flor de la riquesa humana.

Estima sense l’etiqueta del preu
ni codi de barres, som naturals.
La felicitat no té amo ni mestressa,
viu dins de nosaltres només l’hem
de deixar viure i ser fidels a ella,
sembrar-la i compartir-la,
la llavor sempre hi és...

Estimo el somriure d’una criatura,
la bellesa del vol dels ocells, l’embruix
de la lluna, el caliu del sol de primavera.
No sóc perfecte (tu, tampoc) però de
les meves mancances i defectes, no
en faig bandera ni en sembro l’espina a ningú.

El màrqueting comercial no
pot ser amo i senyor de la
teva tendresa interior...

Canta el gall, potser ja és hora
de despertar, saber qui som
i on volem arribar.

Torna a cantar el gall pels que
encara estan adormits, pels dormilegues
que dormen en el coixí de l’auto engany,
de la indiferència, de la insensibilitat.

Nadal 2013,
onatge

Comentaris

  • El vaig llegir en el seu moment,[Ofensiu]
    Annalls | 14-02-2014 | Valoració: 10

    però sense comentar... aquest ha estat un any dur en la meva rebelia i falta de sentit de totes aquestes festes, potser per això tot i estar-hi d'acord no vaig dir res.

    Anna

  • Una magnífica visió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-12-2013 | Valoració: 10

    Un poemàs! Un desig de vida i realitat preciosa. Comparteixo tants punts de vista amb tu! Com a cec, noto molt el tracte transitoriament positiu del desembre; arribarà el gener i tururut! La gent és molt influenciable als missatges, encara que cregui que és molt personal el seu comportament. Una poesia per a emmarcar. I una abraçada de bon Nadal!

    Aleix

  • Sí, vull cantar el gall.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-12-2013 | Valoració: 10

    Molt positiu..... comparteix...compartim....

  • Ens ho envies a la tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-12-2013 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

460 Relats

845 Comentaris

304822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com