Detall intervenció

RE: Un dilema literari

Intervenció de: onatge | 15-03-2010


Costa de creure que una docent encara tingui aquestes neurones de limitació mental... Pes descomptat que jo el final no el canviaria.

Salut.
onatge


Respostes

  • RE: Un dilema literari
    T. Cargol | 15/03/2010 a les 11:26

    Costa de creure que existeixi aquesta mestra!
    Quants sou a casa vostra?
    • A casa som...
      Calderer | 15/03/2010 a les 12:05

      ...quatre. Tres "escrivim": Calderer, Hannah i ponni. La meva dona, Eva, encara no escriu.

      Lluís
  • RE: Un dilema literari
    Urepel | 15/03/2010 a les 11:57

    Jo tampoc entenc que hi hagi professors o professores així. I menys encara quan tots dos finals conviden a no jugar-se-la amb cases encantades.

    Personalment, prefereixo els finals que acaben malament. Trobar camins de roses, a la vida, és ben difícil. N'hi ha més de fresats. A més, crec que és millor dir o escriure el que realment un pensa o li surt de dins que no allò amb el que estarà d'acord la majoria.


  • No hi ha color!
    Vladimir | 15/03/2010 a les 11:57

    El final de l'Alba és intel·ligent i satisfactori. El de la mestra, insuls i d'una immaduresa preocupant. Que l'Alba escrigui el seu final... no crec que la pugui nsuspendre! I, en tot cas, a la mestra ja la suspendrà la vida.
    Vladimir.
  • RE: Cuidado amb els mestres!!!!!!
    Fada del bosc | 15/03/2010 a les 12:30

    Una vegada vaig escriure un conte per un concurs, però era massa llarg i la mestra sense preguntar-me res el va retallar... em vaig sentir fatal tal i com va quedar no tenia cap sentit, no vaig participar en cap més concurs. ( la mestra va donar per sentat de que el meu futur no era l'escriptura i m'ho va transmetre fins ara no havia escrit mai res que no fos per mi)

    Segons el meu parer els finals feliços moltes vegades espatllen una bona història....
  • si vol que li adaptin a Hollywood
    XvI | 15/03/2010 a les 12:56

    happy end, inevitable. Si vol guanyar i la jutgessa és la mestra... també.

    Si vol estar satisfeta del resultat que tiri pel dret i sigui el que hagi de ser. (Total, que importa la glòria si tot plegat acabarà fatal ;) )

    Si segueix escrivint, un dia es toparà amb un editor, (revisor, crític) que li dirà coses semblants (aquest relat està bé, però si enlloc de... si canviessis... si fas o desfàs... ui! el final...)

    La teva solució em sembla que no serviria ni per guanyar ni per quedar satisfet. Això sí, democràtica n'és un munt.

    salutacions
    Xavier(XvI)
  • En defensa de la tutora.
    Calderer | 15/03/2010 a les 13:01

    Només voldria dir que no penso que sigui tan problema de la tutora (aquesta tutora en concret) sinó més aviat és aquesta concepció bonista i políticament correcta que impera a les escoles i a la societat en general. Em sembla recordar que ja vaig fer un post provocador en aquest sentit.
    Per altra banda com molt bé dieu hem d'escriure el que ens surt de dins... i els infants i els adolescents poden ser molt salvatges i molt cruels... a vegades escriuen o conten com pensen que s'ha de fer (producte de les lectures que els arriben) però quan poden escriure-contar al seu gust, déu-n'hi-dó!

    La tutora té molt d'apreci per la Hannah i se sorpren de la capacitat que té per redactar (penso que li ha anat bé quan hem parlat d'arguments, formes de narrar...)... jo espero que la meva filla decideixi no canviar el final, però és cosa seva.

    Lluís
    • RE: hi ha mestres molt bons, però d'altres...
      Fada del bosc | 15/03/2010 a les 13:26

      a vegades tallen la creativitat.. ells tan sols volen ajudar...
      de tota manera ara els pares estan molt més ben preparats per contrarrestar alguna idea que tal vegada ens sembli erronia.
      m'he desviat una mica de la teva pregunta...

  • RE: Un gran tema
    Epicuri | 15/03/2010 a les 14:12

    Encara que sembli petit...que li diría jo?

    mmmm


    Que pensi, que aplem, que ho parli...com li vaig sentira un mestre: que escolti a tothom i que no faci cas de ningú.

    Que vol, que sent, que s'estima que preten...que?

    i veure... no hi ha valor ( fins i tot literari més important que la, la innocència, que portem posada de bell nou...

    Una vegada algún dels meus fills em va dir que ecara que siguis el mestre, el pare, fins i tot...el respecte ( en el sentit d'autoritas real) no es pot imposar.

    El consell de la mestre em sembla impropi de tal. El debat de la mà directe de la teva dfilla és el més valuós i la seva decissió ( naturalment honesta...o no tant) sempre respectable tot i que ...

    Respecte al "bonisme", em sembla tant pobre i lamentable i/o fals, com el "malisme" ni més ni menys, altre cosa són legítimes transaccions comercials

    Guanyar o perdre, o el voler... està be, però no te res a veure, ni amb la vida ni amb la literatura.
  • Defensant les mestres!
    nuriagau | 15/03/2010 a les 14:28

    Els gustos literaris són molt subjectius. Per tant, no és fàcil aconsellar un alumne sobre una creació literària. Sovint els mestres només tenen temps de posar la nota a les redaccions i poca cosa més. En aquest cas, jo, veient-ho des de fora, valoro positivament el fet que hagi pogut dedicar-li uns minuts per tal de comentar el relat.

    Educar és difícil, per als pares i per als profes, i podem equivocar-nos en els comentaris que fem. És un risc. Cal, però, comprensió entre ambdues parts.

    Quant als relats, sí, a les escoles tenim certa tendència a promocionar els relats políticament correctes. De fet, a l'escola (que cada dia se'ns demana que fem més coses) també treballem l'educació en valors.

    És la tutora sola el jurat? Suposo que no, per tant li està aconsellant tenint en compte el criteri de l'equip de mestres que formaran el jurat.

    Editen els treballs premiats? També poden tenir problemes per a l'edició. Sovint els patrocinadors no entenen que, des d'una escola, es publiquin textos d'aquesta mena.

    Si el patrocinador del premi és l'AMPA, també pot ser que tinguin alguna cosa a dir. A vegades l'opinió dels pares pesa molt en algunes decisions escolars. Jo sé de pares que s'han anat a queixar a direcció pel contingut d'alguns llibres de lectura obligatòria.

    No crec que la pugui suspendre. Vaja, espero. Recordo que un company meu va suspendre el treball del "Carrer estret" a un alumne perquè a la valoració del llibre havia opinat que canviaria el final de la història. Potser la tutora de l'Alba és parenta del meu company. Aquesta anècdota, però, no és significativa. No crec que sigui el criteri habitual d'avaluació.




    • Segur que no la suspen!
      minotaure | 15/03/2010 a les 14:44

      Només faltaria! En tot cas la suspendrà per les faltes d'ortografia, que s'ho mereix (en aquest sentit ha fet un retrocés que no acabo d'entendre). Respecte al premi és simbòlic...i potser una suscripció a una revista juvenil. Després es fa un número especial de Sant Jordi de la revista de l'escola amb tots els relats i poesies premiats.

      La idea de fer dos finals no és tant per acontentar a tothom sinó com a forma de protesta irònica i intel·ligent davant de la "censura". Una forma de demostrar que pot fer un acabament bo i "acceptable" i un de propi, poc correcte però segur que millor.

      Salutacions

      Lluís

  • Més enllà de la mestra i de l'Alba...
    Fidel | 15/03/2010 a les 14:46

    jo sóc dels que creu en la poesia que acaba... "MALAMENT" O...MALAMENT. O que acaba amb interrogants o que, simplement... no acaba.

    En poesia és un tema que darrerament em preocupa. Penso que hi ha certa hipocresia. Molts parlen de no ser políticamernt correctes (literàriament suposo ?) i, en realitat ho són, parlo de molts poetes.
    La poesia és ficció (perquè és creació), però molts cops és REALISME, una aproximació al que fem, pensem i/o desitgem. I moltes vegades el que hi ha és... una història crua: de patiment, angoixa, por, odi, gelosia, mort (l'esdedvenir inevitable), desamor, cansament, rutina, misèria (en tots els sentits).

    Una altra cosa és, no el que fem, sino el que preferim llegir. I jo ja ho he dir algunes vegades per aquí i per allà: molta gent deixa de llegir-te (i ja no diguem guanyar premis), a part de que et puguin considerar un mediocre en tota regla-que també-! perquè en comptes de flors boniques, llums esplendoroses, amors noucentistes perfectes, esperances i somnis satisfets, il·lusions fantàstiques..., escrius sobre desamors, barricades, bars bruts, caques de gos, suïcidis, depressions i mossegades.

    Fidel
    • Si has escrit un poema sobre les caques de gos digue'm quin és que corro a llegir-lo n+
      Calderer | 15/03/2010 a les 14:50

  • RE: Un dilema literari mmmmm
    tocdenit | 15/03/2010 a les 14:56

    Compte que frustrar algú perquè un final no és de l'agrat de la mestra pot afectar a la Hannah o dic perquè a mi em va passar una cosa semblant a classe de musica una vegada i ara no canto ni a la dutxa! imagineu-vos fins a quin punt pot uinfluenciar una opinió personal. Crec que aquetsa mestra hauria de deixar de banda la seva opinió i mirar de fer el més objectivament possible la seva feina que és valorarsi està ben escrit. l'ortografia i potser la forma però mai pot canviar-ne l'argument.
    També entenc que la Hannah no sàpiga què fer perquè contradir a un mestre pot tenir les seves conseqüències (també ho dic per experiència) però tot i així jo no canviaria per res el final. potser en un futur veurà que no val la pena perdre la integritat per quedar bé o "respectar" un professor.
  • Almenys LA POESIA HA DE COMMOURE, NO AGRADAR ! (en el sentit de què bonic, que bell), n+
    Fidel | 15/03/2010 a les 15:00

    • Si Baudelaire hagués escrit "les flors del bé", en comptes de "Les flors del Mal", no seria el mateix, ,n+
      Fidel | 15/03/2010 a les 15:05

  • RE: Un dilema literari
    onatge | 15/03/2010 a les 16:00

    Costa de creure que una docent encara tingui aquestes neurones de limitació mental... Pes descomptat que jo el final no el canviaria.

    Salut.
    onatge
  • Jo li ensenyaria a la tutora aquest post
    Jeremias Soler | 15/03/2010 a les 18:15

    i totes les respostes donades; que veiés que la censura és un tema molt seriós, i que cadascú ha de seguir el seu estil argumental.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: