TRISTESA

Ara entra, ara surt,
ara fa i ara desfà,
es pensa que és la mestressa
campant ample pel meu mon.

¿Qui es creu que és obrin les portes
i entrant sense el meu permís?
deu fer servir una clau mestra
i decideix a última hora
el dia que vol venir.

¿Amb quin dret irromp, s’instal•la,
envaeix un territori,
com si pogués fer-lo seu?
I quan està tot amb calma,
ve i novament capgira
el cor que ja tinc tranquil.

Si em despisto, m’entra a casa,
i encara que jo descansi,
em buida tots els armaris,
les capses, els calaixos
on mica a mica jo hi guardo
les alegries que tinc.

Tot ho mira i ho capgira,
i sembla molt esverada
ocupant cada racó.
I torno a sentir la flaire,
de pena, melancolia,
de dolor i d’aflicció,
mentre ella amaga les penes
esteses sota el meu llit.

Tristesa que et creus mestressa
i amiga potser vas ser,
hauré de posar una alarma
si entres a casa meva
a tothora dia i nit,
si el que vols és visitar-me,
espera que jo t’ho digui
o avisa abans de venir.