Nascuda Dona! (i per sempre...).

Un relat de: onatge
Quan cal un dia
per reivindicar haver
nascut Dona,
vol dir que alguna
cosa hem fet i seguim
fent malament.

La Vida no és
(o no hauria de ser)
segons si has nascut
amb ovaris o testicles...

Després de segles
encara cal reivindicar
viure en llibertat
i igualtat, per haver
nascut Dona.

Cal molta educació
i segar el masclisme
salvatge que mata
assassina i empresona
i enterra en vida.

Cal educar persones
més que nenes i nens,
i no deixar que cap
religió o creença sigui
el botxí executor...

NO demanar permís
per haver nascut Dona.
NO a només considerar
a la Dona un cos.

Cal sembrar educació.
La Dona és un TOT,
amb cor i ànima,
i té la llibertat de
viure com a ella
li plagui i no com
dictamini el masclisme
d’un home o d’una societat
ni el masclisme i poc
sentit comú de qualsevol
religió, néixer nena no
ha de significar esclavitud
ni submissió ni mutilació...

Hem avançat molt,
però encara hi ha
un almívar latent de masclisme.
Conviure i deixar viure.

Un dia per reivindicar
tota una Vida?
Violar físicament.
Assassinar psíquicament.
Empresonar mentalment.
Agredir de tota manera.

Cal molta EDUCACIÓ.
Nenes segrestades,
Nenes torturades,
Nenes violades,
Nenes esclaves sexuals,
Nenes presoneres-soldat,
Nenes assassinades,
cal que segueixi...?

No a un dia per reivindicar
una Vida una condició,
per haver nascut Dona.

Naixem persones amb un
sexe o un altre, amb cor i ànima,
som febles, fràgils, forts
sense duresa, però res
no és excusa per seguir
perpetuant la MALDAT
en contra de la Dona,
tampoc en contra de ningú.
onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

460 Relats

845 Comentaris

299412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com