La felicitat és

Un relat de: Nonna_Carme

La felicitat és.....

Ahir la Cris complí quinze anys i els seus pares , satisfets per les notes obtingudes durant el curs , l’han obsequiat amb un munt de regals. El seu preferit és el import de l’entrada i l’autorització per a assistir al concert del seu ídol : en Justin Bieber. Serà la primera vegada que el pare permet que surti , de nit , amb les amigues. Ja les coneix i sap que són bona gent. Ell anirà a recollir-les quan , una trucada al mòbil , l’avisi que el concert ha finalitzat.

Amb l’alegria dibuixada al rostre, la Cris surt de casa disposada a trobar-se amb la Marina , la Paula i la Núria per a anar a adquirir les entrades que li permetran admirar d’ aprop a aquell jovenet que les té enlluernades.

Aturada en un pas de vianants ,crida la seva atenció una nena de faccions perfectes , pell desmesuradament pàl-lida i esguard trist i esmorteït, la qual, acompanyada de dues dones, ,espera , com ella , a que el semàfor indiqui via lliure. La Cris escolta , sense voler, la conversa ( no per freqüent menys preocupant ) de les dues dones que té al costat :

_Estic desesperada, mare ! D’ençà que en Robert es quedà a l’atur cada dia és més dificultós trobar una feina que ens permeti tirar endavant. Pobrissona Marteta ! És ella qui més em fa patir! Faig el que puc però...Saps que, molts cops , dic que no tinc gana perquè ells tinguin quelcom per a menjar ? _

No és el primer cop que la Cris veu de tan a la vora el rostre de la misèria però els ullets de la criatura han esdevingut una fiblada punyent nascuda de molt endins. Conscient del que fa , agafa amb suavitat la maneta de la menuda , i hi deixa caure, embolcallats de tendresa , els noranta euros, valor d’una il-lusió . Sense donar temps a cap reacció , arrenca a córrer sense poder entendre perquè, tot i sabent que no assistirà al concert, se sent profunda i immensament feliç .






Comentaris

  • Salutació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-04-2012

    Hola Nonna_Carme,

    Moltes gràcies per les teves paraules. Fa molta il·lusió poder tenir un petitó en braços, no té preu.

    Quan he llegit el que em deies de que fa anys vas interpretar LA CASA DE LOS SIETE BALCONES, semblant al text que vaig escriure, he pensat que és curiós moltes vegades la similitud que tenen molts textos escrits per persones desconegues unes i altres.

    Aquest text te'l vaig comentar temps enrere però el que vull dir en aquest moment, que LA FELICITAT ÉS... s'assembla al que vaig escriure per Nadal PODRÉ ESTALVIAR?. No sé si masses però, encara hi deu haver jovent que pensin en ajudar als altres.

    Bé noia, bona celebració del Divendres Sant i molt bona Pasqua!

    Una abraçada.

    Gemma

  • Una noia[Ofensiu]
    iong txon | 20-01-2012

    amb quinze anys acabats de fer descobreix que donar fa més feliç que rebre… Seria un senyal que està predestinada a fer grans coses a la vida!

    La segona part seria encara més interessant: Què dirà als seus pares? Què li diran les amigues? Nedar contra corrent no és fàcil: cal una certa maduresa i molt caràcter, molta determinació.

    Un relat tendre i amb missatge malgrat la seva brevetat. M'agrada que hi hagis posat elements que el situen a la nostra societat i al nostre temps, com una anècdota que podria estar inspirada en la realitat més propera, i que podria protagonitzar qualsevol adolescent d'avui. Et felicito.

    q

  • malgrat de totes crueltats que[Ofensiu]
    liudmila | 06-01-2012 | Valoració: 10

    passen a la vida, no tothom tenen el cor "dur". Aquest relat és tan real, com el cor de la seva escritora. Qui inventa, també és capaç de fer en realitat.

  • Actes que omplen...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-01-2012 | Valoració: 10


    El teu relat es molt emotiu.

    Mi sento identificada perquè entra molt a la línea meva a l'hora de definir situacions no et diré com aquesta però que sí busquen poder sentir-te ple, ple de la felicitat interior que et provoca una reacció espontania tan positiva davant d'un fet casual, totalment inesperat, però que tu has resolt aixi de bé seguint la indicació del teu cor.

    Molts bons Reis i una forta abraçada.

    Gemma

  • un relat entenrnidor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 14-12-2011 | Valoració: 10

    L'altruïsme, un valor que va a la baixa. Encara queden noies com aquesta , però. Felicitats per un relat tan enternidor i gràcies pels teus amables comentaris als meus.
    A veure si m'apunto a algun sopar i ens conéixem en persona!! Petons

  • Un relat que fa feliç[Ofensiu]
    Naiade | 02-11-2011 | Valoració: 10

    La felicitat que descrius en el teu relat és la que més omple. Aquesta generositat i amor pels que t’envolten em duen a pensar en la joia que sents quan dones un obsequi, tantes vegades he sentit com la felicitat em desborda més quan dono que quan rebo i no és que no m’agradi rebre, però saber que fas feliç et dona una sensació de plenitut indescriptible.
    Una forta abraçada Nonna

  • Estat d'ànim[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-10-2011 | Valoració: 10

    La felicitat és... un estat d’ànim molt personal!
    Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure després de llegir aquest breu però entendridor relat teu, Nonna.

    En venir avui a visitar el teu espai d’autora, després d’un temps de desconnexió per diversos motius, m’he sentit de seguida atreta pel títol, que “obre boca” i atreu : imagino que no et dic res de nou, és clar!
    I la veritat és que no m’ha decepcionat gens ni mica... ben al contrari, si t’he de ser sincera, m’ha deixat ben satisfeta ;-)

    T’envio una abraçada de tardor, daurada com ella,
    Unaquimera

  • doncs ,sí[Ofensiu]
    Onofre | 13-10-2011 | Valoració: 10

    Hem de meditar, per tant, sobre les coses que ens reporten felicitat, perquè, si gaudim d'ella, ho tenim tot i, si ens falta, fem tot el possible per obtenir-la.

    Endevina qui ho va dir!

  • Tens tota la raó, però jo tinc un però[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-10-2011

    Tinc dues malalties i estic involucrat en aquests moviments, la policia alguna vegada m'ha assetjat per la meva lluita i fa temps vaig estar a punt d'anar a la presó. Insisteixo: no hi vull participar i no hi participaré, a mi no em defensa ningú. És així de clar.


    Sergi

  • Hi ha qui diu que tothom hi té cabuda a qualsevol lloc, no? : )[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-10-2011 | Valoració: 10

    L'altre dia em vas escriure que les iaies són una mica pesadetes, bé, a més vas dir som. Tu no ho ets, i saps que moltíssimes però moltíssimes tampoc. Els joves si que emprenyem, quan volem! Jo procuro no fer-ho, entenc les pesadetes, i tampoc n'hi ha per tant! Però tu? Estàs de broma! : ) Salutacions, Nonna!


    Sergi

  • No acostuma...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-10-2011

    ... a donar-se a la vida real el cas que expliques. Però la literatura ´és això, invenció. Encara que s'inventem vides noves, realitats diferents, accions belles...

    Salut i rebolica!

    PS. No sé a quina intervenció o frase et refereixes. I ja fa anys que no m'enfade amb ningú.

  • Consciència i felicitat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-10-2011 | Valoració: 10

    No sol passar, el que fa la Cris. Sembla una noia molt conscient. De fet, si la vida fos així, ja tindríem una bona raó per aixecar-nos cada dia feliços.


    Sergi

  • Felicitat és...[Ofensiu]
    onatge | 17-09-2011 | Valoració: 10

    Felicitat és la riquesa del cor de la Cris... En aquests moment hi ha moltes famílies que ho passen molt malament. I no veig cap polític que tingui el cor com la Cris, segueixen embuxacant-se... sense mirar a la cara a ningú, només als que els fan la gara-gara...
    Cris que visquis aquests 15 molt intensament en companyia dels pares i dels avis, que de Nonna només n'hi ha una.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

  • gràcies nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 15-09-2011 | Valoració: 10

    per llegir i comentar tan amablement

    joan

  • Colpidor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-09-2011

    Amb quina facilitat aconsegueixes que se'm posi la pell de gallina, Nonna. Aquest acte solidari que descrius a la perfecció m'ha fet pensar en com deu sentir-se d'orgullosa, de feliç una nonna amb una néta així de sensible i així d'altruista. Voldria que en el món hi hagués moltes més Cris com la teva. Admirable! Tot un tresor!
    T'envio una abraçada ben forta des de Madrid. M'he d'acostumar, novament, a passar temporades per aquí perquè és el que toca ara mateix.

    Mercè

    PD- Malgrat la distància, us sento igual de propers, a tu, estimada Nonna, i a la resta de companys relataires. Ens veiem per aquí, com sempre! Petonets!!!

  • Darrere el somrís d'un infant[Ofensiu]

    Cantava Lluís Llach que "darrere del somrís d'un infant sempre hi ha l'esglai d'algú que ens deixa", i és que la vida té això, hem de llevar el mal, la pobresa, la vergonya, la fam del planeta però de vegades una situació de tristor ens fa aconseguir la bondat, així ho han fet els grans homes i dones de la Història, tot està fet com un veritable puzzle, en el que totes les peces entren sense dificultat, però no pot llevar-se ni una peça perquè aleshores ja no hi caben les altres.
    Clar, tot és més complicat i l'acte de la xiqueta és un acte veritablement bo, que s'hauria de repetir per tot arreu, el món aleshores sí que aniria una mica millor, però hi ha de tot i també els hi ha que giren la vista i prefereixen anar al concert, però, qui és ningú per a dir-los res? Com podem llevar-li el desig a la xiqueta si decidira girar la vista enrere i anar al concert? la veritat és que el conte té un munt d'interpretacions morals i ètiques de tot tipus i ben cert que admire la xiqueta del conte, no et dic que jo no ho haja fet de vegades, però en una xiqueta xicoteta és de tenir en compte. Molt bo, m'ha fet pensar una estona i m'ho he passat bé en llegir-lo i comentar-t'ho, moltes gràcies Carme, una abraçada i fins a reveure, ens seguim llegint, doncs com sempre m'és de grat trobar-me amb els teus escrits, contes, poesies, etc.

    Una forta abraçada des de València

    Vicent.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Cendra de flor | 11-09-2011 | Valoració: 10

    La noia dona la seva il·lusió, és el pa nostre de cada dia, tots els petits donem el que podem amb impostos i donacions per fer front a les desigualtats de la crisi, però, cada dia més em pregunto que donen els rics?


    Felicitats


    Cendra

  • molt tendre nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 10-09-2011 | Valoració: 10

    un relat que avui en dia sembla gairebé de ciència ficció

    gràcies percompartir
    fins aviat
    joan

  • Igual que la Núria, m'he esborronat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-09-2011 | Valoració: 10

    Aquestes són les coses que arriben al cor. La generositat és renunciar a allò que un desitja per a donar-lo a aquell que ho necessita. No és donar del que ens sobra, sinó que és renúncia.
    Molt ben escrit, nonna_carme. Com sempre gaudim dels teus escrits plens d'amor i generositat.

    Agraeixo molt el teu interès per la meva salut, però sortosament ja torno ha estar en posició vertical. L'horizontalitat només em va durar el més de juliol i ara, després de prendre gelea reial, estic com una rosa. Gràcies.

  • és... AMOR[Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-09-2011

    M'has fet esborronar, quanta tendresa i amor hi ha en aquesta història!

    És clar que tenim una joventut tan rica en valors, és bo que ho anem reflectint.

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Ai Nonna,[Ofensiu]
    free sound | 02-09-2011 | Valoració: 10

    tu sempre tan bona!!! (en tots els sentits...)
    La felicitat, quelcom real, i emocional,
    cadascú la viu, segons el seu cor li diu...
    I el teu diu molt!!
    Una abraçada.

  • lisboa | 01-09-2011

    És un relat molt maco. Una història moral. El gest de la teva protagonista sorprèn i és fa mereixedor de ser contat, justament per no ser un valor gaire comú aquest del altruisme.

    Salutacions.

  • la felicitat[Ofensiu]
    Xunxi | 30-08-2011 | Valoració: 10

    quin relat més generós, com tantes persones, que ajuden, escolten, financen, viatgen i donen tot el que tenen personal i material a qui ho necessita
    .Tant de bo el món estigues ple de persones com la cris, i relataires com la Nonna que ens transmeten els valors fonamentals que molts cops deixem aparcats en el nostre dia a dia...
    com sempre un plaer llegir-te

  • Bravo per la teva Cris![Ofensiu]
    magalo | 29-08-2011

    Molt be per la teva Cris i aquest enorme acte de generositat!, i molt be a tu Nonna Carme, explicant-nos tan be el sentiment que es deu sentir si ens desprenem de coses materials per ajudar als que ho necessiten!
    També et vull comentar, que al últim nanorelat, parles del parador de Vic amb les vistes al pantà de Sau. Casualment hi vam estar el 4 d'Agost amb el meu marit, que va ser un regal dels meus fills, germana i pares pel nostre 25é aniversari de boda. Només hi vam ser un parell de dies, però es un lloc fantàstic. De somni.
    Res més de moment, aviam si m'inspiro també amb el nano.
    bona nit, petonets
    Marta

  • Generositat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-08-2011 | Valoració: 10

    La protagonista ha demostrat una gran generositat. És espontània i actua com moltss dels joves de quinze anys, molt més del que ens pensem! També n'hi ha molts que són més egoïstes que en Mourinho. Però en quatre ratlles ens has descrit un sentiment molt propi de l'adolescència, l¡'espontaneitat. Breu i intens relat Nona. Bons desigs i felicitat! Una abraçada.

    Aleix

  • Tendre i emotiu[Ofensiu]
    brins | 28-08-2011 | Valoració: 10

    En aquest magnífic relat, ens presentes amb gran sensibilitat dos importants aspectes de la vida que ens poden proporcionar felicitat: l'amor i la generositat. I ho fas amb la senzillesa i naturalitat que et caracteritza, amb una tendresa innata que et surt de molt endins. No et cal rebuscar paraules ni expressions literàries, el teu cor és ple de bellesa que demana ser escrita.

    Ja em trobo una mica millor, Carme, tot i que encara em continuo medicant; et quedo molt reconeguda per totes les paraules de suport que m'has dirigit. Moltes gràcies, bonica.

    Un petó molt fort,

    Pilar

  • (Avís..., perdó!!)[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-08-2011

    "combinar"..., amb "b"...!!!...........................perdó!!

  • preciós, Carme!![Ofensiu]
    teresa serramia | 26-08-2011

    Un relat breu però profund. Ple d'una gran càrrega d'humanitat frepant i convincent. Amb poques paraules, ben triades i convinades, fas diana.

    La felicitat autèntica passa, moltes vegades, per compartir un poc la nostra, fent que l'altre sigui un poc feliç gràcies a nosaltres...

    Ja diuen que costa més "rebre" que "donar"...Tot amb tot, hi ha poca gent que se n'adoni i que, sent capaç de negant-se un poc, faci lluminoses les tenebres de l'infortuni.

    Felicitats, Carme!!! tu ens il.lumines amb els teus relats sortits del cor, com d'una font generosa...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

69 Relats

1539 Comentaris

102881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu., no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i .doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.