Plors

Un relat de: Vanessa Olivencia
Ploro per aquells fills que no tindré,
amb els que jugaria al parc
o els que ensenyaria la vida.

Ploro per aquells fills que no vindran,
a emplenar la casa de riures i de plors,
els que ens farien creure en tu i jo.

Ploro per tot allò que no seré,
perquè cap dels dos serà pare.
Per castigar-nos pel que som,
i no pel que hauríem de ser.

Comentaris

  • Quan un toca fons puja.[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-01-2012 | Valoració: 10

    Quan plores per la vida que es nega la comences a viure. Quan plores els fills que es neguen acceptes una realitat d'ara, no de demà. I quan escrius amb aquesta sinceritat arribes al fons del fons del fons meu. M'ha encantat i emocionat. Una abraçada.

    Aleix

  • Plorar...[Ofensiu]
    onatge | 10-01-2012

    Abans els avis deien que plorar és bo, les llàgrimes fertilitzen el cor. Però si el que diu el poema és veritat (que jo m'ho crec), aquestes llàgrimes han de ser molt dures davant de la frustració d'un desig...

    Des del far una abraçada.
    onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Vanessa Olivencia

8 Relats

10 Comentaris

4786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Curiosa i hiperactiva cultural. Creadora del blog: elmondlcarlota.blogspot.com

Contacte: vanesaolivencia@gmail.com