vol d'ocell

Un relat de: aromadarç
VOL D'OCELL



Vol d'ocell que encercles l'oceà
llisques de les muntanyes, et detens al canyar
que no en saps de converses ni de banalitats.
Voreges les cingleres i beus aigua dels gorgs
t'atures al brancam suspès del espadat
no erres mai el camí, guiat pel batec d'ales
del sospir de la nit
Quan el camí és fa llarg i et costa respirar,
l'aire et fa de llit flonjo i els estels de fanals
que la lluna guspira de senyals opalins
et guaita silent i pensa,
que ets més lliure que el blau
que ets més lliure que el vent

Comentaris

  • L'ocell de l'espadat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-03-2012 | Valoració: 10

    Un poema ple de llibertat, natura i sentiment marí. M'imagino el protagonista volant des del castell de Santa Bàrbara, sobre la platja del Postiguet. Una imatge, la que desprèn el teu poema, plena de la calidesa de l'aire proper. Un plaer llegir-te de nou. Una abraçada.

    Aleix

  • Lliure...[Ofensiu]
    onatge | 04-11-2011 | Valoració: 10

    Va enveja el vol de llibertat del teu ocell...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge