Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

LLEIDA,

10 Relats, 49 Comentaris
6419 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.


Últims relats de ESPIRAL

Últims comentaris de l'autor

  • ESPIRAL | 29-04-2014 | Valoració: 10

    alliberador, profund, cruel i tendre a l'hora, com la vida però, esperançador. Per reflexionar-hi.

    Felicitats. ESPIRAL.

  • ESPIRAL | 21-04-2014 | Valoració: 10

    aquesta pluja que mulla la teva tristesa i el pesimisme que vessen els teus mots, al final deixes entreveure un bri d'esperança en el teu camí.

    1abraçada. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 10-04-2014 | Valoració: 10

    van surant per la vida, perquè tots estem fets de record.

    "No hi ha llum sense ombres"
    ...quina imatge...genial.

    1abraçada. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 03-04-2014 | Valoració: 10

    teu poema m'ha fet pensar en un de meu que diu:

    Arriba un punt,
    en què el passat
    comença a ser passat...

    El teu poema ple de vida pasada, sense remordiments ni recances que ara en la serenor de la maduresa, et deixa aquella sensació de tranquil·litat i pau interior.

    I és que sembla que amb els anys la vida es fa més fácil.

    Bon poema. 1abraçadaESPIRAL

  • ESPIRAL | 03-04-2014 | Valoració: 10

    un autèntic cant a la vida. Se'n podrien dir tantes coses, és tan complexa i simple alhora, que no ens bastaría una vida. Precioses paraules.

    ESPIRAL

  • ESPIRAL | 03-04-2014 | Valoració: 10

    i així es passen els dies, mai no és cansen. Des del matí a la nit, corre, corre ves al llit. Masses presses al món.
    Com una cantarella ha anat fluint el teu poema. Molt bonic.

    ESPIRAL

  • ESPIRAL | 01-04-2014 | Valoració: 10

    la sensibilitat que desprenen els teus mots, quan tot és torna comiat a l'hora del capvespre...no sé em transmet quietd, nostàlgia...tantes sensacions, en la seva brevetat. Bon poema.

    Gràcies pel comentari. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 24-03-2014 | Valoració: 10

    de quotidiana deuria ser la vida de tota aquella pobra gent que van morir víctimes de l'odi i el fanatisme. Així, tan simple i tan punyent, tan incomprensible...

    Bon relat per recordar aquells fets, que no voldríem haver de recordar.

    Gràcies pel teu comentari Jordi.




    Salutacions. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 21-03-2014 | Valoració: 10

    per la pell ardent d'aquest poema encisador, tendre i sensual tot ell. Boniques paraules i ben construides.

    Gràcies pel teu comentari.
    ESPIRAL.

  • ESPIRAL | 21-03-2014 | Valoració: 10

    o per mal, ens hem d'acostumar a l'absència dels fills, és el que diuen, llei de vida, malgrat a voltes, no sigui cap consol. Les noves tecnologies ajuden una mica, però és el que dius tu, trobem a faltar el "pell a pell" i, m'identifico plenament amb aquest sentiment d'absència que has descrit tan bé. Jo també tinc el fill treballant a l'estranger i m'enyoro sovint. Confiem que no sigui aquesta una generació perduda
    sinó, de canvis i progres.

    Gràcies pel teu comentari.
    ESPIRAL.

  • ESPIRAL | 19-03-2014 | Valoració: 10

    agradat molt. Perquè en un principi em pensava que parlaves del nostre sàtel·iit
    i la sopresa final és que parles de la teva mascota.

    Bonic i entranyable.
    ESPIRAL.

  • ESPIRAL | 16-03-2014 | Valoració: 10

    sagnant de realitat...la duresa d'aquets món fa que et plantegis no tenir fills, malgrat el sentiment és tant intens. I els que som pares temem pel seu futur.

    Un poema que descriu tot el que voldriem pels nostres fills i amb un final contundent de negació. Per fer pensar.

    Gràcies pel teu comentari. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 16-03-2014 | Valoració: 10

    sagnant de realitat...la duresa d'aquets món fa que et plantegis no tenir fills, malgrat el sentiment és tant intens. I els que som pares temem pel seu futur.

    Un poema que descriu tot el que voldriem pels nostres fills i amb un final contundent de negació. Per fer pensar.

    Gràcies pel teu comentari. ESPIRAL

  • ESPIRAL | 08-03-2014 | Valoració: 10

    o no sigui un poema el que si és, és un relat ple de magnifiques imatges i bellas paraules ben trobades. Gràcies per compartir-les.
    Espiral.

  • ESPIRAL | 01-03-2014 | Valoració: 10

    el títol del poema. Jo en tinc un que es titula el mar s'en va...m'agradat molt, breu, intens i entranyable alhora.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: