A VOLTES PENSO QUE T’HAS MORT

Un relat de: ESPIRAL
A voltes, penso que t’has mort,
o potser, tal vegada, que he mort jo.
Esdevenim silenci i els ulls
miren a les palpentes, a la recerca
d’una nova forma de tendresa.

A voltes, penso que t’has mort,
immòbil davant d’aquells que estimes,
sense saber que dir.
Potser, és la força del costum
el que ens manté o aquell bri d’esperança
que cap desencís, no trenca.

A voltes, penso que t’has mort
i no és la solitud que ens puny, sinó
la quieta indiferència que ens envolta.

Comentaris

  • És dur quan passa això[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-01-2015

    Però forma part del que el temps i la comunicació o no-comunicació i els canvis i la vida duu. Per sort, tot i que és complicat -tot i que potser es digui que no- es pot triar, no del tot, però es pot triar. Hi ha sortides a una mort o als estaquirots, tot un assortiment. RC, per exemple, n'és una, i important, penso.

    En el teu poema hi observo la influència del poeta que t'agrada, el Martí i Pol, i està bé que així sigui. Bevem d'aquí i d'allà per anar descolgant capes i mostrant la que ja no marxa, qui som de debò.

    Costa menys poder dir el 'a voltes penso que t'has mort' en una pàgina de web literària que en directe a qui s'ha de dir, entenc. I no calen mots, tampoc.

    Tant de bo no perquè algú 'mori' s'endugui ningú més en ona expansiva. Cadascú és únic i tots tenim necessitats, però hi ha el camí d'un bell gris d'aquest bosc d'hivern de la imatge del teu nick, hi ha una barana per agafar-se si cal ajuda i força (interpreto) perquè els arbres deixin passar i avançar, es vagi més a poc a poc o menys. I de forma natural i personal. L'estipulat a parir!

    Mena

  • betixeli | 02-01-2015

    La solitud en companyia és més freda que la solitud d'un sol. M'ha encantat el teu poema.

  • Indiferència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2014 | Valoració: 10

    La indiferència és una de les grans xacres d'aquest inici del segle XXI. Davant tantes injustícies com regalimen hem d'actuar i moure'ns. El teu poema és un bon exemple de la movilització que cal fer. Cadascú al seu nivell i el que és poeta, escrivint. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

7704 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.