Bevem-nos a glops la vida !

Un relat de: joandemataro
Sents el buit del gran silenci ,
de sobte i a traïció,
i t’adones
que cap cau – cap –
pot amagar aquest ofeg desesperat
del que es sap mortal
per un instant.
-cruel és el destí ! –

No et ploris doncs
a tu mateix,
sacseja aquest neguit del pensament
i no et ploris,
és perdre el temps
- i ho saps -
i el temps ho és tot,
al menys, fins que la nit
se’ns faci eterna.
Després,
el no-res ho serà tot
i el nostre temps
res no serà.

No et ploris doncs,
no em ploris…
I , abans la llum no ens giri l’esquena,
bevem-nos a glops la vida !



Abril/14@joan abellaneda

Comentaris

  • i si..[Ofensiu]
    universbrillant | 25-08-2014

    ..ens bebem la vida a versos com els teus?

    una abraçada!

  • Ben lluny[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-05-2014

    les llàgrimes de tristor però si són de felicitat i emoció, benvingudes siguin.
    Un gran i profund poema!
    Felicitats, POETA!
    Una abraçada.

  • M' ha agradat molt [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 11-05-2014 | Valoració: 10

    És molt senzill i contundent, és meravellós tindre per a riure... i no per a plorar. Voldria que aquest poema fóra el més important que he llegit seu... un gran salut. Rafael Molero Curz

  • Bevem [Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Un poema genial Joan, per tenir-lo com a guia quan la tristor ens envaeixi. Una lliçó de vida.
    Una abraçada

  • Bevem [Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Un poema genial Joan, per tenir-lo com a guia quan la tristor ens envaeixi. Una lliçó de vida.
    Una abraçada

  • Totalment d'acord ![Ofensiu]
    Annalls | 01-05-2014

    I sempre l'esperança de la continuitat... Em sembla que a una de les pagines de poesia en la que coincidim, vaig fer un comentari si fa no fa igual... no pot variar massa... però al veure't aquí , le volgut tornar a lleguir.!!


    Anna

  • Un poema...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 29-04-2014 | Valoració: 10

    alliberador, profund, cruel i tendre a l'hora, com la vida però, esperançador. Per reflexionar-hi.

    Felicitats. ESPIRAL.

  • Bon relat, però...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-04-2014 | Valoració: 9

    És un bon relat, està bastant bé.

    Però deixa'm dir-te que lo dolent no és plorar per consoltar-te sinó com a passatemps. Que només s'utilitzi per a desfogar-se.

    Sí que a vegades és bo soltar-se una mica i anar per lliure, però sense oblidar les responsabilitats i les feines per fer, que són part de la vida també.

    Per això està la literatura, per a evadir-nos precisament.

    Bé, ens veurem per aquí, salutacions.

  • Profunditat vital[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-04-2014 | Valoració: 10

    Redéu Joan, quina profunditat vital més encertada! Tens tota la raó del món. Això de plorar-se està bastant de moda i cal enviar-ho a fer punyetes! Viure, beure¡s la vida a glops i no plorar-se abans d'hora. Ara que hi som, vivim. Allà dalt ja plorarem... em sembla que no hi ha gaire diversions. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

324512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan