NATURA MORTA

Un relat de: ESPIRAL
Les roses es moren
al gerro. Prenen un matís
rovellat, com si fossin ja,
molt antigues.

Vaig plegar-les no fa
pas gaire, amb el propòsit
d’impregnar-me de la seva
fragància groga i guarnir
de bellesa viva, la quieta
nostàlgia d’aquest lloc,
on escric per a tu.

Les roses es moren
sense remei ni consol,
ni cap llei d’indulgència.
Em miren pansides
damunt la taula i acoten
el cap resignades, mentre
exhalen l’últim alè grogós,
sospir corsecat de natura morta.

Comentaris

  • No hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-02-2014 | Valoració: 10

    ...tristor en l'evolució de la vida. Nosaltres igual que la rosa fem un camí. El més important és la fragancia que deixem en el transcurs del mateix, l'expectació dels nostres colors i la dolçor de la nostra decadéncia. En fi, això és la vida. Gaudim-ne!!!
    Una abraçada.

  • Original[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-02-2014 | Valoració: 10

    Malgrat que en pintura la natura morta és un tema molt utilitzat, no ho és gaire en la poesia. M'ha agradat molt aquesta originalitat. I a més, he vist un poema de flors avall, olors amunt i lletra al seu lloc. Un preciós poema Espiral. Una forta abraçada.

    Aleix

  • I és que la bellesa és tan efímera...[Ofensiu]
    Boira Bosch | 04-02-2014

    Treballant al meu despatx gris he pogut sentir la fragància de les teves roses musties. Gràcies.

  • Decadència.[Ofensiu]
    Pètal de lletres | 03-02-2014 | Valoració: 8

    Aquest poema m'ha fet pensar en la decadència, i pot ser per això, en Baudelaire. Especialment, m'ha agradat el colofó que dóna títol al poema: "mentre exhalen l’últim alè grogós, sospir corsecat de natura morta." Vaig a esquadrinyar entre els teus escrits. Salutacions ^^!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

7702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.