Cercador
Miro cap endins
Un relat de: Encarna Romero- Compartir:
Miro cap endins
Ja no arrossego penes
de qualsevol capítol del passat;
en l'últim revolt del camí
les he enterrat totes.
Les presses se m'han avançat
i, deixant un núvol de pols groguenc,
s'han desdibuixat en l'aire.
Les meves preocupacions he ofegat,
sense remordiments,
en l'últim pou
amb el que m'he creuat.
Totes les culpes he penjat
en el vell i retorçat arbre
dels humits boscos
submergits en densa boira.
El temps les ferides ha curat.
Mai s'ha assecat la Font.
Ara ja no miro cap enrere,
només miro cap endins.
Ara camino a poc a poc,
trepitjo amb suaus passos,
respiro profund i lent.
Comentaris
-
Moltes gràcies, El Espiral.[Ofensiu]Encarna Romero | 30-05-2014
Gràcies. Una abraçada...
-
El [Ofensiu]ESPIRAL | 03-04-2014 | Valoració: 10
teu poema m'ha fet pensar en un de meu que diu:
Arriba un punt,
en què el passat
comença a ser passat...
El teu poema ple de vida pasada, sense remordiments ni recances que ara en la serenor de la maduresa, et deixa aquella sensació de tranquil·litat i pau interior.
I és que sembla que amb els anys la vida es fa més fácil.
Bon poema. 1abraçadaESPIRAL
