PRIMAVERA

Un relat de: ESPIRAL
La ciutat ha estrenat
la primavera. Els ocells
als arbres fan conversa
i, en xiuxiueig constant,
semblen festejar.

El vent en dansa de flaires
intàctils s’enduu el temps
humit de la nostàlgia. El
camp, ferida oberta, gotes
sagnants que es vessa de
roselles, damunt la pell
dormida dels sembrats.

El sol posa colors cridaners
en el paisatge, content
i presumit, al meu voltant.

Comentaris

  • Renaixement[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2014 | Valoració: 10

    La primavera com a renaixement de la natura i l'esperit, després del parèntesi hivernal (?). El retrobament dels colors amb la retina excitada. I a mi m'encanta especialment el cant dels ocells, més ric i variat ara que mai. Un poema fantàstic, ple d'optimisme. Una abraçada.

    Aleix

  • Visca,.. Visca[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 21-03-2014 | Valoració: 10

    Un poema plé d'imatges del renaixament que cada any ens regala la natura.

    Gotes de sang.... preciós.

    Enhorabona pel poema.

    Jordi

  • visca la primavera, espiral !![Ofensiu]
    joandemataro | 21-03-2014 | Valoració: 10

    bonic poema, especialment bella segona estrofa

    una abraçada primaveral des del maresme ! ;-)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

7707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.