La vida recomença a cada instant

un autèntic cant a la vida. Se'n podrien dir tantes coses, és tan complexa i simple alhora, que no ens bastaría una vida. Precioses paraules.

ESPIRAL

Ostres Dani, cada dia m'agrada més la teva poesia. Aquesta la trobo bestial. Ja saps que m'agrada la natura i la muntanya i lligar la vida a la natura, gaudint-la, és posar noms i cognoms als relleus del paisatge. Escriure així de la natura és com viure dues vegades l'encant de la natura. Caminant dins el bosc, per les prades o pels cims hi ha una sensació de benestar interior, de senzillesa humana i de petitesa que engrandeix a la persona. Crec que el teu poema va en aquest sentit de lligar natura i vida viva. Una biba abraçada.

Aleix

la vida, comença i recomença i acaba a cada instant i té tantes coses bones i dolentes i tants moments i tantes variacions que se'ns fa difícil entendre-la... no hi hauria prou versos per parlar d'ella

una salutació ben cordial
joan ;-)

I així ha estat sempre, la vida en tot i la vida que recomença al mateix instant que fineix.
Has copsat vida en tot l'entorn i en la teva observació, vers a vers, has mirat, has viscut, i ens has regalat els sentits.

M'ha agradat retrobar-te, feia temps que no entrava a RC. hi ha molta gent nova, però sovint sento enyorança poètica de molts de vosaltres.

Una abraçada
Núria