ESCOLA

Un relat de: ESPIRAL
A l’escola sempre triava el racó
de la finestra, potser, per un instint
natural de llibertat o tal volta,
per sentir només els ulls a tocar
del cel, entre la monotonia del dictat
i la repetitiva cantarella de les taules
de multiplicar, mentre endevinava
formes inversemblants de núvols
passatgers, plens de secrets presagis,
rere els vidres.

El professor era un punt per salvar
en la distància, entre pupitres plens
de criatures expectants i anodines.
Jo mirava l’exterior, l’anar i venir
de la vida, l’enyor als arbres sense fulles
a la tardor, mentre dibuixava figures
geomètriques i resolia problemes.

Els dies van fugir finestra enllà,
rere els ulls de la infantesa, entre
el gruix de la gramàtica i ara
són només un verb pretèrit.
Els pupitres resten muts, isolats
com vaixells ancorats en el moll
de la memòria del meu passat.

Comentaris

  • Poesia propera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Mira, feia temps que un poema no m'arribava tan directe com aquest. La musicalitat magnífica que desprèn, la proximitat temàtica que descrius, la semblança del meu pas per l'escola i la tendresa de com descrius l'escola és tot un conjunt per a emmarcar. M'ha encantat i m'ha emocionat. Una forta abraçada, veïna.

    Aleix

  • L'escola.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 28-03-2014 | Valoració: 10

    Aquells dies d'infantesa que hem deixat enrere. Procurem per això que l'infant no ens abandoni mai. Donem-li amor, comprensió i acolliment, que ens guiï amb la seva intuïció infantil que de vegades és més sàvia que l'experiència.

    Jordi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

7707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.