SALVA PANTALLA

Un relat de: ESPIRAL
En un instant es va aturar
la mar, les onades, el xiscle
de les gavines que, en un ball
ancestral, s'empaitaven.

Aturat restava el sol, el vent,
la tarda, l'olor de les plantes,
la sal de l'aigua, les muntanyes,
els colors blaus i verds del paisatge.

Capturada estava la imatge,
la llum i les ombres, en aquella
instantània fotogràfica, que ara fa de
bonic salva pantalla a l'ordinador de casa.


Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    Rosa | 18-03-2018 | Valoració: 10

    Quin plaer retenir tantes sensacions en una imatge. Un poema plè de tots els sentits. Enhorabona. Rosa.

  • Alenada.[Ofensiu]
    Nil | 16-03-2018 | Valoració: 10

    El trobo molt i molt poètic el que dius i com ho dius. Tot el poema llisca com la seda. Precipitant-se en acabar, en el salva pantalles de l'ordinador de casa teva. Vet ací la gran sorpresa... Aquesta excel·lent descripció paisatgista teva m'ha permès defugir, per uns segons, de la rutilant vida diària. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

5787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.