HORES DE PLÀSTIC

Un relat de: ESPIRAL
El rellotge viu aturat
i les hores sobreres,
es podreixen
a les escombraries.

El gat té una mandra grisa
i els ulls de marbre blau.

La cendra dels dies
s’amuntega a les mans.
Cendra d’absències,
només, caldria un gest
per desfer-se’n.

La nit es despulla
per seduir-me
i m’ensenya lasciva,
la seva pell d’aire.

Toco la fosca transparència
amb els dits encesos de desig
i xiscla la tendresa dins la cambra,
mentre el gat es desperta
d’una son antiga.

El rellotge viu aturat
en hores de plàstic verd, rovellat.

Comentaris

  • belles imatges[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 04-04-2014 | Valoració: 10

    totes les que ens regales en aquest poema tant preciós. M'agrada especialment la cendra a les mans que amb un gest cauria i tot i ser així de fàcil com costa de desprendres dels records i la nostàlgia. Oi?

    Jordi

  • Bell.[Ofensiu]
    Encarna Romero | 03-04-2014 | Valoració: 10

    Un bell poema. Una abraçada, Espiral.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

7704 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.