Foto de perfil de Abs

Abs

Girona,

99 Relats, 80 Comentaris
40662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Què és una vida? Un seguit d'esdeveniments i accions que t'han portat on ets? Si, potser si. Encara que ara mateix no sabria definir la meva, no sabria concretar la meva personalitat, no sabria ni tan sols dir qui aparento ser.
De tota manera intueixo que només sóc una adolescent més que s'esforça per no naufragar en el mar de la incertesa i la confusió. Algú que no sap realment què busca, a què aspira o què pensa.
Intento plasmar el que sento en el paper, intento defugir les pors, lluito per no sentir-me sola, intento arrancar un "t'estimo" sincer dels llavis de qualsevol. Tot aspiracions frustrades.
Moltes vegades no sé expressar el que hi ha dins meu, les paraules no m'ajuden, els ulls em delaten, però escriure em fa persona, m'allibera de la por a ser massa poca cosa per existir.
Encara que hi ha moments que dilueixen aquesta infinita melancolia que porto gravada, moments en què brilla el sol, moments en que rere els somriures no hi ha amagada l'angustia.
Em temo que només sóc una adolescent més que intenta trobar el rumb de la seva vida.

Últims relats de Abs

Últims comentaris de l'autor

  • Abs | 06-01-2010

    Valent aquell que és capaç d'escollir-se a si mateix abans de morir pels altres.
    Supervivència, cavaller, supervivència... que després ve la vida.

  • Abs | 06-01-2010

    molt natural, simple però d'acord amb el que explica. Naturalesa en estat pur.

  • Abs | 06-01-2010 | Valoració: 9

    i un principi és l'únic que pot anhelar la natura, sàbia de temps.

  • Abs | 06-01-2010

    preciós, i amb sentit....

  • Abs | 06-01-2010

    La pluja sempre tindrà moltes cares...

  • Abs | 06-01-2010

    Viuran en les orelles del vent, que s'endú, cada cop que es pronuncien, totes les lletres. Viuran en els ulls de ttos el sque encara brillem al llegir-los.

    Bo, bo!

  • Abs | 06-01-2010

    un poema preciós... s'adiu molt amb la foto que tens a la dreta, m'ha agradat la sensació de veure-la després de llegir les teves paraules.

  • Abs | 17-06-2008

    l'aigua que llisca,
    deixa entreveure un principi?

  • Abs | 17-06-2008

    calaixos,
    infinita font d'inspiració!

    m'ha agradat

  • Abs | 17-06-2008 | Valoració: 9

    llençar paraules al mar...
    i tenir la incertesa de no saber si naufragaran
    o si pel contrari suraran sota uns ulls plens de curiositat .

  • Abs | 04-06-2008 | Valoració: 10

    curt i genial.

  • Abs | 04-06-2008 | Valoració: 10

    És contradictori potser... parla de desesperació, provoca un dolor subtil al lector, potser m'identifico amb el sentiment de impotència davant l'incapacitat d'un mateix per oblidar (o de no voler oblidar, realment), l'he experimentat alguna vegada...

    Molt bo,
    Per cert...
    abs.trat, ara sabràs qui soc.

  • Abs | 20-05-2008 | Valoració: 10

    el silenci és cru, molt cru, a vegades...

  • Abs | 20-05-2008 | Valoració: 9

    tot i que és dur i curt, m'ha semblat intens i m'ha agradat.
    una mort cruel, la que tu mateix et pintes...

  • Abs | 20-05-2008 | Valoració: 10

    Les mirades aquoses em recorden a ulls blaus, profunds, de mar...
    el poema molt tendre i encertat.
    M'ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: