Avarícia i soledat

Un relat de: instants

Des de un temps ençà acaronava la tristesa, impresió de subtils records. Deixava el regust amarg i l'arancel de sentir-se estranya en un mar de dubtes. I el vell li recordava: "La vida sense amor és com un mar sense aigua".
Guaitava l'horitzó esperant lo seu príncep blau, anhelant carícies i dolços versos a cau d'orella. Desitjava aquella goteta de suor que impregnava, surant pel ventre baix, els somnis més humits.

Es deixava estimar per aquells qui,amb una suau ventolina, li aixoplugaven la destresa de no veure's, de nou, sola al llit.
I el vell li recordava: la vida sense amor és com un mar sense aigua.

Comentaris

  • Abs | 06-01-2010

    preciós, i amb sentit....

  • solitud sense amor/ amor en solitud [Ofensiu]
    Ladycrow | 31-03-2008 | Valoració: 8

    Si en aquest moment tubiera que comentar el teu relat, saldria una mica massa amarg. M'ha costat un poc seguir el teu catalan. però sent sincera he de dir-te que no em queda altre remei que donar-te la raó en la meva solitud, com en la de tots els solos....Gràcies pel teu amable comentari, i molt amor a la teva vida. Gràcies.

  • La sabiessa del vell[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Regust de melàngia
    i tristesa amagada i tendre.

    i la sabiessa del vell ,
    que ha navegat i naufragat en tans mars.

    Avet

  • Potser, és en la simplicitat on rau la bellesa de les coses[Ofensiu]
    gypsy | 26-03-2008

    La noia de la perla

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

381 Comentaris

86419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.