Darreres Paraules.

Valent aquell que és capaç d'escollir-se a si mateix abans de morir pels altres.
Supervivència, cavaller, supervivència... que després ve la vida.

que be que sona, aixos que escriua.

m'agradat

Estimaré, amor, el somni de tu.
Aprendré serenament a oblidar-te.
No et tornaré a importunar.

Em sembla admirable!.
Malauradament trobo que, en general, renunciem amb massa facilitat a estimar "el somni"...

Estimaré, amor, el somni de tu.
Aprendré serenament...
"Em quedo amb això. Moltes gràcies per regalar-ho!"

I gràcies pel teu comentari del poema: Sobre la Reconciliació. M'enriqueix.
Imagines perfectament el que vull transmetre. Entenc la reconciliació en el sentit més ampli que sóc capaç d'imaginar: amb un mateix, amb les persones més properes i amb les més llunyanes, amb la natura, amb el temps, entre grups, entre societats i nacions...

Aprendrem serenament?.
Fins aviat.

M´ha encantat el teu poema. Es ben cert el que expresses: que aquell mal que arribar a ser fisic, nomes pot sentir-se perla traicio de la persona amada....aquestes ferides sempre deixen marca....Mil gracies per aquest poema i petons!!!!

és tan dolorós perdre aquella persona qui s'estima... si ens fan mal, sembla que es pugui curar d'una forma, però si en fem nosaltres, si ens equivoquem, si no podem tornar enrera, si volem sol.lucionar aquell error... com podem fer-ho?
Les paraules ja no tenen valor, el sentiment desapareix com el fum d'un cigar...
L'absència és esgotadora, les llàgrimes continuen brotant...
Si era tant l'amor que sentia, com és que no m'ha pogut perdonar?
Si era tant gran l'amor que jo sentia, com és que l'empenediment no esborra aquest remordiment perenne...
Hem tancat una etapa. Ara cal obrir d'altres, suposo...
La nova feina és caòtica, però promet. Fins aviat.

Avui sóc jo qui t'ofereix la mà si la necessites. Petons...

Quan una persona et fereix de tal manera, quan et sents tan desesperat/ada que l'únic que ets capaç de sentir és com et crema el pit, recordant la seva absència, el millor és escriure, perquè en la fatalitat, és quan els nostres sentits estan més a l'aguait, i és quan sóm capaços d'escriure maravelles, com tu.
Felicitats i molts petons!!
Cuida't!
Queca

i el títol... = clavat!!! "darreres paraules"... sona a final, a separació, a roptura, a condemnat abans de l'execució... t'has estalviat de dir en el poema que acabaves amb ell... fantàstic! només el títol ja és el seu millor càstig!

i quin argument més dur li pots oferir a un GUERRER que despreciar el seu enfrontament, la seva descarada i orgullosa lluita i oferir-li una altra guerra... la de la indiferència i la de l'OBLIT... ell vol guerrejar per veure sang i fetge, per guanyar, per sometre i tenir esclaus i ser senyor feudal de cors i ments...
tu... has usat la suavitat, fregant quasi la reverència freda, la finura de "guante blanco"...
i el guerrer... vençut per una senyora... DAMA!
m'has impressionat... primer amb l'obertura del poema i el llistat de l'actitud d'ell, del mal que t'ha fet... i després per aquesta autodefensa magistral que has fet tu...
gràcies pel teu generós i maco comentari teu... tens la poesia en la ment i en els dits... les paraules!!!
un petó i una abraçada!!!

...amb un toc de dolor i molta força per ser superat.

Primer l'agravi. Després el reconeixement de la derrota. I al final la ferma desició de tirar endavant:

Estimaré, amor, el somni de tu.
Aprendré serenament a oblidar-te.
No et tornaré a importunar.

Bon poema. Magnífiques Darreres Paraules.

LLIBRE

L'evidència de que ja no hi ha un camí possible.
Una lluita perduda o bé una lluita guanyada, segons com es miri.
La persona que no sap veure l'essència del que ets, en l'estimació, en la sensibilitat i en els teus somnis, difícilment pot enderrocar muralles.
Darreres paraules és l'expressió de molts sentiments ferits, de la impotència d'haver-se de rendir d'una vegada per totes.
És com obrir els ulls al vertader jo, el que crida a veus que ja n'hi ha prou, que el vaixell a tocat fons.
És hora de baixar de la nau i ficar els peus al terra.

El poema té la força i la fermesa recolzant les paraules, encara que s'endevina l'enyor i la tristesa amagada entre les línies de cada vers.
Deixa un regust amarg, però s'obren finestres tancades.

Un petó molt gran, havia estat de vacances i ja us enyorava! Fins aviat!

Duríssim però preciós alhora.
La veritat, le trobat exquisit, increïble.

FELICITATS!!

Per què vols seguir estimant un somni?
Aquest justament?

Com a font d'inspiració? D'acord.
Però, no assumeixis tu, la responsabilitat d'haver bastit les muralles: les ha construït ell.

He de reconèixer que són les més temibles i terribles: boires, cops i llances de menyspreu. Aquesta acritud no és pròpia de cap "cavaller". Ets massa generosa. De fet, encara l'estimes...

Bufa i que caiguin els murs. Que el temps no t'enganyi: no aprenguis a emmolsir muralles i trobaràs la veritat de l'amor.

Mira endavant, no n'hi ha de darreres paraules.

La teva indulgència, fa sublim i clar, aquest meravellós poema, Maragda.

Salutacions.

mai no ha estat tan ben explicat: amb les paraules precises, amb el to adequat. Sí. M'agrada. "Estimaré el somni de tu"... tantes vegades ho fem!. "Aprendré serenament a oblidar-te"... tan difícil de fer.
M'agrada molt.

M'agrada molt aquest poema, Maragda. Mots trobats i buscats, contundents i subtils a la vegada, per expressar el desenllaç d'un amor amb serenor i fermesa. Gràcies per aquestes belles paraules.

Una abraçada!

serè (aprendré serenament a oblidar-te/no et tornaré a importunar) per aquell qui no t'estima, per aquell que no et vol:
em volies lluny de tu i, per tant, no necessita la teva estima.

És un bell poema d'amor i de desig d'oblit en què els mots, allunyats de tota imatge retòrica,
acompleixen amb efectivitat la seva finalitat:
explicitar denotativament el sentiment del jo poètic que se sent rebutjat i opta per l'oblit de l'amor amb serena dignitat.

Altra vegada has fet un bon poema, Maragda.

Maragda, M'ha colpit aquest poema!, però t'ho haig de dir, on hi ha "espases de menyspreu", no estimis, si us plau, ni "el somni". Potser he pres les coses massa a pit, oi? Serà aquest estiu tan caluròs?

Quan ens assetja el desamor.. tu que donaries tant per aquella persona i en canvi per ella ets insignificant...
Tot i així, és un risc que val la pena còrrer.. o no?
Aquí ens ho has descrit molt bé!un poema meravellos Maragda.

ITACA

Ho dius tot amb les paraules justes i adecuades! "Estimaré el somni de tu", perque la realitat ja no existeix, ens queda el somni, nits senceres per estimar allò que va ser i que ara només existeix a la ment.. o al cor. Aprendre a oblidar... és difícil... però com tot tard o d'hora arriba...
Genial! Un poema nostàlgic amb una finalitat... l'oblit... però sense tancar les portes... perque el guerrer audaç sempre pot apareixer i enderrocar els murs que han aparegut.
Una abraçada!
GuSPIRA