En el silenci

Un relat de: Frèdia

En cada una de les remors,
en els desoris que el vent enlaira,
s'extravia una part del perfum
que més ens identifica
i mor d'enyorança
barrejat amb la terra,
fent a poc a poc,
sense saber-ho,
una història per als homes.


En el silenci,
en la quietud blana de la matinada
on suaument hi sura
la sentor recobrada,
mentre el temps s'alenteix
s'atura,
descansa,
en el regne de la foscor,
un bri de memòria ens retorna
la història esmicolada.




Comentaris

  • silenci[Ofensiu]
    Abs | 20-05-2008 | Valoració: 10

    el silenci és cru, molt cru, a vegades...

  • La música del silenci[Ofensiu]
    Siset Devesa | 06-09-2007 | Valoració: 9

    La música del silenci ens acompanya i ens envolta. Aconsegueixes que se senti aquesta música en el nostre interior.
    Excel·lent prosa i magnífica poesia.
    Felicitats.
    A RC hi tens molts lectors que t'esperem.

  • Fredia[Ofensiu]
    Melcior | 19-03-2007 | Valoració: 10

    Veig que dins d' un silenci ,hi ha un mon sencer per descobrir ,la teva mirada es altiva i prodigiosa .
    Endavant!

  • molt bo![Ofensiu]
    diesi | 08-02-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat llegir aquest poema. Tot i parlar del silenci les paraules tenen una bona musicalitat, no sé, m'ha encantat ;)

    Petons!

    b#NaT#b

  • Moments silents[Ofensiu]
    Gritella | 08-02-2007 | Valoració: 10

    Crec que el silenci junt amb altres elements com la lluna, el caliu d'una llar de foc, la brisa del mar.....................conformant l'ambient perfecta per aflorar del nostre interior moments tendrissims i d'on poder més tard inspirar-se percrear vells poemes com aquest.

    Una abraçada i m ptons

  • exercici necessari, per mi com l'aire... o la mar[Ofensiu]
    l'home d'arena | 08-01-2007

    Si... la calma, la serenor, una pausa íntima què ens permeta reposar, orientar-nos, pair tantes coses, fer neteja... tastar de nou els record què ens basteixen, fer memòria de qui som, reconeixer-nos de nou, prendre força i... marxar una altra volta, plens de nosaltres, vius, replets de consciència. Tot en silenci

    Bonic, bonic.

  • En silenci.[Ofensiu]
    | 31-12-2006 | Valoració: 10

    Poema que desperta tranquil·litat, una solitud que ens permeti reflexionar i fer anar els pensaments. Tanquem els ulls i, en silenci, no hi haurà cap senyal de l'exterior que interfereixi amb nosaltres.

    M'han atret especialment aquests versos:

    fent a poc a poc,
    sense saber-ho,
    una història per als homes.

    M'ha agradat llegir-te. Tornaré per aquí. Bon any nou i bones festes!

    Dan

  • En el silenci[Ofensiu]
    gypsy | 23-12-2006 | Valoració: 10

    trobem el mirall que ens reflexa més nítidament, ens trobem a nosaltres amb les nostres mancances i desencisos, retalls de la nostra insignificant història, vida, passeig per un espai ben definit en el temps, el nostre.

    El silenci, aquest gran amic, que mai no ens abandona i ens obre la consciència envers el que som i el que ens envolta.

    Poema de serenors, de tranquil.litat immaculada, que flueix a raig com l'aigua bellugadissa d'un riu viu, clavat a la terra, com un arbre centenari.

    felicitats, molt bon Nadal i que la joia duri tot l'any!

    petons.

    gypsy

  • Records...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-12-2006 | Valoració: 10

    ... esmicolats o no tant que ens venen a la memòria en aquell precís moment en el que regna el silenci.
    No sé el que cal per ser poeta Fredia, però aquest és d'aquells poemes que només poden ser escrits per algú que sap com fer-los abocant-t'hi el cor en cada paraula.
    Una abraçada ben forta

  • 100... i per molts més!!![Ofensiu]


    n cada una de les remors,
    Des de bon començament, segueixes un fil connector únic per a tot el poema: el perfum que embalsama els mots dins d'una textura vellutada d'imatges, metàfores i una certa tristor remota. Com si es recordés alguna cosa tristament perduda, una història humana que acabes dient que fou o ha estat esmicolada. Un bri de memòria en maté simplement el record, mentre aquesta història descansa ja per sempre en el regne de la foscor.

    Molt profund. I tot ell, tot el poema, vull dir, llisca com la brisa, amb dolçor, amb una melodia compassada i mesurada, que realça determinats mots ("s'atura, / descansa,") que són els que il·lustren la trama.

    Només una mera observació d'aquelles que deixo anar de tant en tant: m'ha sobtat, llegir "sentor". No sé perquè, l'associava a una idea negativa (fortor, per entendre'ns). He vist, al diccionari de l'IEC, que no, que és flaire o olor, simplement. Però no sé perquè, aquest nom no m'acaba d'encaixar. Manies d'un aprenent de poeta, ja veus!

    Una abraçada i moltes gràcies per tots els teus comentaris!!!

    Vicenç

  • jaumesb | 15-12-2006 | Valoració: 10

    legiré

  • En silenci, quin goig [Ofensiu]
    roda03 | 13-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Fredia,
    Acabo de llegir en silenci "En el silenci" i la veritat és que m'ha colpit moltíssim. Crec que poder gaudir del món del silenci són molts pocs els escullits. Benvinguda al paradís dels somnis, dels oasis i dels silencis.

    M'agradaria donar-te el meu missatge de Nadal i que n'és de curiós el món, el meu títol és : "Temps de remor" tot cercant el silenci més profund i efímer.

    Brindo per la pau i per les nostres vides,
    Roda03

Valoració mitja: 9.9