DE TU AMOR...

He fet cap al teu dolor per casualitat. Fa vint-i-cinc anys que vaig perdre ma mare i sóc conscient del dolor, íntim i intens, que acompanya aquesta pèrdua. I sempre que trobo algú que ha passat pel mateix desconsol li faig ofrena del poema que vaig escriure quan va morir la meva pobra mare.
Tu dius, de tu, amor, vull un xic de tu. Efectivament, quan s’estima molt, fins i tot un xic és més que suficient.

Si vols llegir el meu poema, te n’adjunto el link. A mi em va ajudar, espero que a tu també et serveixi per alleujar, encara que sigui una mica, el dolor.

Mare

O, si vols, el darrer que vaig escriure tot recordant-la a RC.

Capvespre al cementiri

Raül

M'agraden les coses breus però que saben expressar-se amb claredat.
Felicitats!

Gràcies Lluís pel teu comentari, de ben segur que has acudit al meu poema Mare pel teu dol tan recent. Plorar és bo per deixar sortir el dolor.
J
o fa 24 anys que vaig perdre la mare i encara la ploro i també ho vaig fer escrivint el poema i cada cop que el llegeixo. Però saps Lluís tot llegint aquest poema teu, et podria dir que …

Sempre tindràs un poc de cel i un xic d’aler de la teva mare dins teu, ella sempre serà amb tu, t’ho puc dir jo, que en anar fent-me gran, encara la sento més propera.

Una abraçada de tot cor
Núria