La gran nit de tempesta

Un relat de: Maria

Plou suaument.
L'aigua mulla
tot el que troba en el seu camí,
tot allò que s'interposa entre el cel i la terra,
tot aquell que es creui en el seu destí.

Ara ja no sols plou
sinó que el cel
s'il·lumina amb la llum,
de cada llampec,
i esgarrifa amb el so
de cada tro.

Aigua,
el so del tro
i la llum de llamp,
units en la nit fosca,
junts formant la gran nit de tempesta!

Comentaris

  • tempesta, temps.està[Ofensiu]
    Abs | 06-01-2010

    molt natural, simple però d'acord amb el que explica. Naturalesa en estat pur.

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Com m'agraden les tempestes![Ofensiu]
    Arbequina | 01-07-2006

    Ara mateix voldria estar mullant-me sota la pluja de la teva tempesta poetitzada.
    En fi, de moment només em mullo de la suor que aquesta xafogor em causa... per això m'agrada llegir, perquè et porta on voldries no on irremeiablement hi ets; i tu m'hi has portat: tan de bó plogués.
    M'ha agradat llegir aquest poema.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: