Milan 430

Un relat de: Abs
Ets esbós, ets algun dels meridians d’aquells mapes que apuntaven sempre al nord. Traç polit. L’asfalt de les carreteres que donaven voltes cap al cim. I abans tot era nou, ara tot és neu. Ets tan buit que m’omples d’espai, i a vegades encara em rego amb els ulls els genolls, com si fóssin la cosa més fràgil del món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: