Poesia d'embriaguesa (II)*

Un relat de: L'escriptor mediocre

Em diuen que els homes no ploren
doncs dec ser, sols, humà.

Perquè t'estimo
des de fa tant
des de tan a prop
des de la desesperació en la que t'escric.

I no te n'adones.
He crescut massa
ràpid, aviat i dolorosament.
Pel fracàs. El seu (meu?) (o nostre?).

I em recordes el seu nom
cara i innocència.

No l'he oblidat encara.
No he begut suficient per a oblidar-la
i construir-me el món amb tu.

No bec prou, i em dol recordar-la
i veure't trista, sola i perduda [com jo]
en el món de bojos en el que vius (i en el que m'incloc).

T'estimo. I odio que tan a prop meu, visquis
més enllà de mi.

Crec que seguiré morint cada nit fins...


fins.

Sou massa bons amb mi, i jo, ni mereixo les espurnes dels ulls quan observeu el meu dolor.

Comentaris

  • Abs | 04-06-2008 | Valoració: 10

    És contradictori potser... parla de desesperació, provoca un dolor subtil al lector, potser m'identifico amb el sentiment de impotència davant l'incapacitat d'un mateix per oblidar (o de no voler oblidar, realment), l'he experimentat alguna vegada...

    Molt bo,
    Per cert...
    abs.trat, ara sabràs qui soc.

  • el que més m'ha agradat del que he llegit[Ofensiu]
    Perry | 26-06-2007

    és el poema que més m'ha agradat de tots els que he llegit.
    Tal com deus veure jo vaig a l'inrevés vaig coemnçar per l'ultim que vas escriure i vaig avançant...

    Aquest poema d'embriaguesa m'agrada més que l'altre, és...millor, més profund.

    Si és autobiogràfic només dirte que igual que en els meuss poemes és veu molt d'amor per algú però tambés es veu que això ta portat ala desesperació

    perque es molt doloros estimar algú i qu ell o elal no ho faige...

    "No l'he oblidat encara.
    No he begut suficient per a oblidar-la
    i construir-me el món amb tu."

    aquest paragraf m'encanta..

    espero que no timporte que l'hagi posat al meu fotolog però es que em va agradar tant..

    petons

  • Realment...[Ofensiu]
    Underneath | 22-06-2007 | Valoració: 9

    T'estimo. I odio que tan a prop meu, visquis
    més enllà de mi.


    és una sensació molt extranya...

    jo també tinc poemes d'embriaguesa, d'aquells que llegeixes al matí seguent i dius U_U quan he escrit això? jajaja

  • amelie | 15-06-2007

    macabo de despertar jeje
    mencanta aket poema sobretot les estrofes 2 i 6 trobo que tenen moltissima força m'agrada molt com esta escrit axi com.. desordenat xo am mol de sentit.
    wenu et preguntaras com es q tel comento ara i no abans, be doncs no u se e fet tans comentaris k no e arribat a penjar xo aket si aket es el definitiu i es el mes soso u sentu :P

    ens veiem aksta nit! (K)

    Júlia

  • amb una copa a la mà[Ofensiu]
    ANEROL | 05-06-2007 | Valoració: 9

    sembla escrit, justament, amb una birra a la mà i algunes més al coleto. Ho has expressat molt bé.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: