Gronxador de constància

Un relat de: Abs

Em gronxo en l'aire,
els peus com plomes
fan pessigolles al silenci
d'un cel de neu i calamarsa.

Amunt, avall, amunt...
com una paràbola,
però el món sembla en paràlisi
mentre la bateria del meu cor
duu el ritme de tot el sóc jo,
aquí i ara.

El cap és un núvol més
carregat d'aigua i paraules,
les mans dos garfis soldats
a les cadenes que m'atrapen.

Els ulls escapen,
com en una catapulta d'irrealitat
i màgia.
Mentre el cos rígid es resigna,
pres del sacseig de la constància.
Amunt, avall, amunt...
com una paràbola.

Comentaris

  • Donques[Ofensiu]
    Melcior | 04-02-2010 | Valoració: 10

    a mi , m' agrada .
    Endavant !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: