Paraules a la mar

Un relat de: Lior

Com cada dia, la Cecília es desperta quan comença a despuntar l'alba, junt en aquell moment en què els optimistes més matiners respiren fondo i, mirant l'horitzó, pensen: "que bé, un nou dia comença!".
Per ella fa temps que tots els dies són iguals però això, lluny de disgustar-la, la reconforta. La serenitat que li transmeten les onades d'aquesta mar tranquil·la del mes de juny és un bàlsam reconstituent pel seu esperit. Tanca els ulls amb força i sent la salabror sobre l'arrugada pell; sent la llibertat.
Alguna vegada algú li va dir que mai s'és vell mentre es tingui alguna història per explicar. Així doncs, agafa la ploma estilogràfica i un grapat de fulls de paper i s'asseu a la vella cadira atrotinada que ja forma part d'aquell paisatge. Escriu tot allò que li passa pel cap, cobert ara per una llarga cabellera blanca que temps enrere era del color de la xocolata. No escriu res transcendental; cap aventura extraordinària, cap secret innombrable fins aleshores... res d'això. La Cecília només relata algunes de les experiències que ha viscut i descriu aquelles petites coses que la feien (i la segueixen fent) feliç.
Hores més tard, amb molt de compte, s'enfila dalt les roques i s'hi asseu. Enrotlla els fulls, ara plens d'una quantitat ingent de paraules, i els introdueix en una ampolla de vidre amb molta delicadesa, com si estigués manipulant una petita flor. Tanca l'ampolla i, amb tota la força que els seus vells braços li permeten, la llança a la mar.
Segueix la trajectòria de l'objecte amb la mirada i es queda absent uns instants, observant el lloc on ha caigut. Algú llegirà la seva història? Qui sap. El que sí sap la Cecília és que se sent bé, que encara conserva les ganes de viure i amb això, amics meus, en té ben bé prou.

Comentaris

  • Ben segur [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 01-06-2009 | Valoració: 10

    que sí, que algú llegirà l'historia de la Cecilia, si mes no a mi el bocinet que he llegit ja m'ha captivat. Un bonic i profund microrelat
    Gracies per el teu comentari, Et seguiré llegint.

    J. Lluís Cusido i Ciuraneta

  • M'agradaria llegir la història de la Cecília[Ofensiu]
    nuriagau | 22-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat preciós que conté una afirmació certa i meravellosa "mai s'és vell mentre es tingui alguna història per explicar".

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • Avui feia una matí preciós i he sortit a navegar[Ofensiu]
    Màndalf | 18-01-2009

    He vist una vella ampolla que surava entre les ones i l'he pescada amb el salabre. Tenia cargolins enganxats, però el tap de suro ha aguantat les envestides de les onades. El paper de dins tenia el verdet del florit, però les lletres encara les llegien "Com cada dia, després de veure la telenovel·la, la Maria va anar a buscar al seu nét a casa de la seva filla. Era una rutina rarament meravellosa..."
    He posat un escrit i l'he tornat al mar. Potser algun dia arribarà a mans de la Cecília... qui sap.

  • Ben narrat[Ofensiu]
    copernic | 20-10-2008


    He arribat a aquí per casualitat i m'he trobat un text suggeridor, ple de tendresa, un relat que invita a la calma i a la contemplació. Un ambient ben creat encara que per la llargada del relat queda només com una pinzellada de color, o com un quadre impressionista en el que només es distingeixen les figures. Quantes vegades podriem dir que escrivim només pel plaer d'escriure, només per a nosaltres, sense pensar en cap destinatari de les nostres paraules. Això és una experiència mística, zen, un adonar-nos de cop que som vius.
    Ha estat un plaer descubrir-te!

  • Paraules a la xarxa[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2008

    Et vaig dir que tornaria a passar per llegir més coses teves, un cop descobert, i aquí em tens, després del parèntesi de l'estiu.

    Aquest cop començo pel primer relat que vas publicar, que torna a portar el mar en el títol i que explica, sense gaires entrebancs, una història personal, que retrata sense complicacions estilístiques un personatge que escriu i que, per tant, té quelcom en comú amb nosaltres... només que ella llença les seves paraules a l'aigua i nosaltres les deixem navegant per la xarxa.

    Me n'alegro d'haver passat i haver recollit aquest text optimista, càlid i agradable. Després de fer-ho m'atreveixo a oferir-te, per correspondre, el primer que vaig publicar jo en aquesta pàgina, per si et ve de gust fer una llegida: Amb les cames separades. Només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi; trobaràs una altra dona que també inventa històries, sense saber si algú les compartirà...

    Jo tornaré a venir, però entre tant t'envio una abraçada ben viva,
    Unaquimera

  • Tan debó anes a parar a les meves mans l'ampolla...[Ofensiu]

    Et torno el comentari, un relat dolç i senzill, ens parles d'una petita història sense un argument complex, i què a més, com bé ja han dit, no utilitzes un vocabulari gaire pesat ni complicat.
    M'ha agradat molt! Vaig a llegir "Els cirerers florits"

    Un parell de petons Lior!

  • Excel.lent relat. Molt bé!![Ofensiu]
    Dorat_relataire | 25-06-2008 | Valoració: 9

    M'encanta el relat. Té un regust d'enyorança i de suavitat molt maca. Felicitats, Lior.

    Sóc en Crom el nòrdic, l'escriptor d'Èric, Miranda i els demés ossetaires. No tinc les contrasenyes a ma perquè escric des de casa (si els hackers no m'haguessin robat tant de temps...). Però participo com a usuari-lector a Relats. Una abraçada!!

  • Paraules a la mar[Ofensiu]
    borrasca | 23-06-2008 | Valoració: 8

    M'agrada. És senzill i pausat. És fàcil de llegir i això m'agrada, perquè sincerament, els autors d'alguns relats que no paren d'utilitzar un vocabulari molt complicat i rebuscat, m'esgoten.

  • Amb una estructura...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-06-2008

    ...senzilla, has dit moltes coses i ben dites.
    Només algunes 'cosetes' sense massa importància, com t'apunta el company "brumari", fan que siga un començament. Un bon començament, però!
    Vaig a llegir-me SOTA ELS CIRERERS FLORITS.
    Salut i rebolica!

  • Abs | 17-06-2008 | Valoració: 9

    llençar paraules al mar...
    i tenir la incertesa de no saber si naufragaran
    o si pel contrari suraran sota uns ulls plens de curiositat .

  • la mar, companya de soledats [Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Tenir coses a dir,
    i no tenir confident a prop,
    i tenir un mar de sentiments ,
    que cal escriure, cal donar;
    i qui millor que un Mar fidel,
    que cada dia es allà proper, com el cel.

    Malgrat jo hagi escollit la muntanya,
    la natura es companya de soledats.

    Avet

  • Hola Lior[Ofensiu]
    brumari | 15-06-2008

    Un bonic relat. La Cecília no ha triat pas un mal confident.

    Si m'ho permets, un parell d'observacions. No són importants, però la teva prosa és molt polida i, precisament per això, te les vull fer:

    1-A la cinquena línia, "Per a ella" en lloc de "Per ella", i després de "són iguals" jo hi posaria una coma.
    2 -Al començament del tercer paràgraf, cercar qualsevol sinònim per "alguna" o per "algú".

    Com pots veure, són ximpleries, però a mi m'agrada molt que em diguin aquestes coses. I, no sé perquè, molt poca gent ho fa.

    Una abraçada.

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 12-06-2008 | Valoració: 9

    Veig que ets força nou per aquests móns! Doncs dir-te que he entrat simplement per curiositat, perquè he vist el teu nick i m'ha cridat l'atenció, perquè Lior és un llibre que vaig llegir fa molts anys a l'escola i em va marcar molt! Per cert, del teu relat em quedo amb la frase:

    "Alguna vegada algú li va dir que mai s'és vell mentre es tingui alguna història per explicar"

    Totalment certa!!!!!!


    Petons!

Valoració mitja: 9.29

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: