Si la mar(e) em faltava...

El nen ja ha pres el bany
i la mare l'eixuga,
l'acarona amb les mans
i se'l mira amb l'esguard
de l'amor sense mida.

Una mare, el més gran...
... i tan sols tenim una!

***

FRANCESC

Blau de mar. Trenca
El mot i fes-lo somni,
Etern onatge

De plena sina,
Mugró dolç i perpetu,
Dona, mar, mare.

Blau del cor. Bressa
La vida en els teus braços,
Clara set d'aigua.

d.

Voldria travessar
la barrera del pensament
i dir-te sense cap mot
que ets la font
del meu destí,

allà on m'aboco
assedegat d'amor;
ets llar eterna
de la meva carn
d'infant avesada
a la teva abraçada.

Ben bé dins dels teus ulls,
quan la petja del món
deixa entreveure
reflexos subtils.

Cau la nit dels segles
i no podré parlar
del teu cos de seda,
fràgil signe del meu cor.

Tornaré a l'atzucac
de la fosca melangia
ara que marxes, mare.

R. V.

El dia fa olor de fragància nova,
picarol alegre, de cor de fruitam,
i el teu mirar abasta la il·lusió sencera
del riure de vidre de quan sóc infant.

Som tant cel com terra, pessic entranyable,
suavitat de préssec, cordó de melic.
I ara en banyar-me m'eixugues sencera,
pessigolla tendra, despert dels sentits.

Ets tota impressió, vellut i fermesa,
tu que em petoneges els clotets dels dits,
i amb veu de cançó, prop la meva orella,
m'ensenyes la parla del joc i el delit.

Giravolt de l'aire, joc de l'oronella,
esquitx dolç de l'aigua al pic de l'estiu.
Encisada jugo a la teva falda,
mare somiada, esquirol feliç.

I

De nou t'allunyes
per no sentir la meva
veu, que agonitza.
Però entre els meus dits trobo,
mar blava, el teu cos fèrtil.

II

Mare, em fereixes
i no puc allunyar-me
de les onades.
Anhelo ta puresa,
bressada per la brisa.