RepteClàssic DCCXXXIII: Comentaris i veredicte.

"Jo vull ser com en...", de Prou bé:
Un relat que traspua entusiasme. Entusiasme que saps transmetre al lector. Entusiasme culer. No sé fins a quin punt és ficció o relitat, però encara resultarà que ets l’àvia de l’Alexia Putellas! No n’entenc gens, de futbol, però d’aquesta jugadora els mitjans en van plens, dia sí dia també. Per cert, desconeixia l’expressió "anar de tronc". I és que a Relats sempre s’hi aprèn alguna cosa.

"Fútbol és fútbol", d’Aleshores:
Em sap greu, però de la meitat del contingut, que és sobre futbol pur i dur, un ignorant com jo no hi té res a dir. Sí que m’atreveixo a opinar sobre la manera impressionista de narrar, a base de flaixos: molt aconseguida. De rerefons, els anys obscurs del franquisme. Per cert, tal dia com avui, 20N, la mort de Franco, però també la de Primo de Rivera y Durruti. Un perfecte mosaic, aleshores.

"Aire acondiciant", d’Atlantis:
Breu però sucós. I ambigu, que en aquest gènere és una virtut: no queda massa clar si el marit és un beneit o n’està al corrent, de la infidelitat. Per cert, Atlantis, m’agradaria saber a quina àrea geogràfica utilitzeu "acondiciar" en gerundi en lloc de "condicionar" en participi, per referir-vos a l’aire tractat tèrmicament i higroscòpica.

"La coartada", de JaumeBalcells:
Futbol i sexe. Combinació ben trobada i articulada: a destacar el paral·lelisme entre les vicissituds en el camp de joc i en el llit. No queda clar si la reciprocitat de la infidelitat, que s’apunta en l’últim paràgraf, té a veure amb que la dona del narrador n’està al corrent. En aquest sentit, és curiosa la coincidència amb el relat d’Atlantis, on tampoc queda clar si el cònjuge ho sap.

M’ho heu posat difícil, això d’escollir entre dos microrelats de caràcter documental i dos de narrativa de ficció. I, en no poder desempatar en base a la qualitat dels textos, he decidit declarar guanyador el que més m’ha fet vibrar la fibra sensible: "Fútbol és fútbol". Fins i tot no sabent-ne un borrall, de futbol, trobo que les pinzellades d’Aleshores reconstrueixen fidelment la crònica d’un país al llarg de més de vint anys i m’han fet recuperar vivències que tenia mig oblidades.

Així que, tot teu el RepteClàssic DCCXXXIV, Aleshores.