RPV 316. LA NIT

Un relat de: aleshores




Aquest pont en el cel no se on du. I la somorta llum que li fa guia, no és prou llum, no és prou companyonia; què hi fem aquí avarats a aquest escull, com resoldrem l’enigma, amb poesia, penjats en un cel blau, diem-n’hi atzur?

Comentaris

  • La màgia de la nit[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-06-2023

    Paraules que reflecteixen molt bé el que inspira la imatge. Uns versos que ens lliguem a la terra i a la vegada fan enlairar el pensament.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-06-2023

    Bona vesprada: Aleshores. Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema Sentir-se vessant. Com em dius, són Inicis d'estrofa. En aquest poema en realitat em referisc a una parella de nuvis. La meua amada i jo.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Enigma. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-05-2023 | Valoració: 10

    Un relat amb molta originalitat, on redactes molt concretament el pont en el cel. I la foto que has posat és original, que realça el poema.
    Enhorabona, Aleshores. (A veure si te'n recordes de mi, gràcies)
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • No pas és fosc...[Ofensiu]
    Prou bé | 30-05-2023

    ... en el teu poema! Original en la presentació i bell!
    Amb total cordialitat

  • comentari[Ofensiu]
    Atlantis | 30-05-2023

    És veritat, l'he tornat a llegir i té la mètrica i inclús rima d'un poema. Però escrit així en forma de prosa, m'ha agradat.

  • prosa poètica[Ofensiu]
    Atlantis | 30-05-2023

    o poema en prosa. Expressat no només amb molta bellesa, sinó també amb preguntes filosòfiques. M'ha agradat molt.