Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Què ensenyaran als nostres fills?
Intervenció de: Vallespir | 16-04-2009
Poc a poc, passet a passet, però sense pausa, les societats dites avançades van apropant-se a l'assoliment de la societat ideal: la regida pel pensament únic. I per aconseguir-ho, no hi ha millor manera que suprimir els interrogants de la nostra vida.
Perquè imaginem-nos per un moment que, en l'ús de la nostra capacitat per dubtar, acabem per triar viure la vida entesa com a simple trànsit (que no és cap falòrnia); que essent quelcom que ens pertany de manera individual a tots i cadascun de nosaltres, dedicim de viure-la (o deixar-la córrer) a la nostra manera. I imaginem-nos que aquesta opció 'freaky', gràcies a les eines que aquest món globalitzat ens proporciona, acaba per tornar-se massiva.
Recordo que ja quan feia (i gaudia) la filosofia a COU era ben conscient del nul interès que els titellaires del nostre món tenien per mantenir viva la matèria. Ara, trobo que la fi del dubte i de l'interrogant és cada cop més propera. A unes quantes marionetes (naïfs, diran alguns) no ens queda sinó oposar-nos-hi amb tota la força per tal de retardar, si més no, l'adveniment d'aquesta terrorífica societat de mono pensament.
Respostes
-
RE: Què ensenyaran als nostres fills?
Vallespir | 16/04/2009 a les 18:43
Poc a poc, passet a passet, però sense pausa, les societats dites avançades van apropant-se a l'assoliment de la societat ideal: la regida pel pensament únic. I per aconseguir-ho, no hi ha millor manera que suprimir els interrogants de la nostra vida.
Perquè imaginem-nos per un moment que, en l'ús de la nostra capacitat per dubtar, acabem per triar viure la vida entesa com a simple trànsit (que no és cap falòrnia); que essent quelcom que ens pertany de manera individual a tots i cadascun de nosaltres, dedicim de viure-la (o deixar-la córrer) a la nostra manera. I imaginem-nos que aquesta opció 'freaky', gràcies a les eines que aquest món globalitzat ens proporciona, acaba per tornar-se massiva.
Recordo que ja quan feia (i gaudia) la filosofia a COU era ben conscient del nul interès que els titellaires del nostre món tenien per mantenir viva la matèria. Ara, trobo que la fi del dubte i de l'interrogant és cada cop més propera. A unes quantes marionetes (naïfs, diran alguns) no ens queda sinó oposar-nos-hi amb tota la força per tal de retardar, si més no, l'adveniment d'aquesta terrorífica societat de mono pensament.
-
RE: RE: Què ensenyaran als nostres fills?
Leela | 16/04/2009 a les 19:21
ho has descrit perfectament (malauradament)...
sembla ser que
La única cosa que interfereix amb el meu aprenentatge és la meva educació ( A. Einstein)
perdoneu per les cites però és que de vegades penso que hi ha gent que veu venir les coses des de fa temps i que ningú els ha fet cas...
en fi!
-
RE: Què ensenyaran als nostres fills?
Jubal | 16/04/2009 a les 21:14
No sé què ensenyaran, però el q està clar és q les humanitats fa temps q no surten gaire ben parades de cap reforma educativa.
Amb aquestes dades, la veritat és q m'he quedat flipant, prò bé, deixa'm tenir esperança i creure en la qualitat més que en la quantitat.
De tota manera, fixa't q llatí i grec tampoc surten gaire ben parats
Però això si, tecnologia q no falti. (recordo les classes de tecnologia i allò era un timo/fracàs, fins i tot x algú q no fos de lletres com jo)
En fi, com vaig sentir dir en alguna mani fa dies: "als d'humanitats, ens deixen marginats!"
salut, leela!
-
doncs no ho entenc...
angie | 16/04/2009 a les 22:37
perquè curiosament a l'escola pública, des de P3, en quasi tots els centres de la meva ciutat, comencen un projecte de filosofia que acaba amb la finalització de primària, i sembla ser, que és quelcom seguit per moltes escoles d'arreu.
Ja em diràs si el llatí o el grec és més útil... almenys la filosofia ensenya a pensar una mica...
Ah! i sobre la teva pregunta... d'un temps cap aquí, noto que els ensenyen a ser competitius enlloc de lluitadors, i la cosa no és el mateix...
petons, guapa!!!!
-
Jo crec que
nuriagau | 16/04/2009 a les 22:59
Se'ls hauria d'ensenyar a parlar i escoltar, llegir i escriure i, si la disciplina ens ho permet, a pensar i crear.
A més a més (perdona'm angie), crec que l'educació de la competitivitat ve ensenyada des de casa i no, des de l'escola. Els mestres tenim molt difícil la tasca d¡ensenyar a ser lluitadors, no és un valor que es treballa des de casa: el pare té ganes que acabi els deures de qualsevol manera per tal d'acabar ja.
No sé... Aquest curs estic molt negativa i desencisada de la meva professió. Ho sento. Malgrat tot segueixo lluitant. Segurament és per això que m'angoixo: encara desitjo anar contra corrent i...
-
ai, que amb la mestra hem topat! aiahaha
angie | 16/04/2009 a les 23:30
bé, suposo que cadascú opina sobre el que veu i viu. Realment, a casa de competitivitat no n'ensenyo, ben al contrari, em passo el dia dient que no corrin a fer les coses, que no les fan prou bé, que la lletra no s'entén i que per molt que vulguis competir amb el teu germà, sempre hi haurà un que serà millor en unes coses i l'altre, en altres... i lluitar, ai, lluitar, en tenim la boca plena d'explicar-los que tot necessita d'un major o menor esforç, que la constància i la voluntat són eines clau per l'estudi i la feina i que, la punyetera tele i les maquinetes estan molt bé per passar UNA estona, però no per condicionar el temps de diàleg (paraula que cada cop els costa més d'aprendre), gairebé inexistent en moltes famílies per culpa de la feina, l'estrés i les feines de la casa.
Ai, ja no m'enrotllo més, que total, aquí en tenim 3 i no puc gastar gaire bateries, que demà toca tenir-les carregades a tope de... paciència!
nanit, guapa!
PS: no t'angoixis, de debó, fes el que creguis que has de fer en cada moment i llestos! ningú és perfecte.
-
A RC...
nuriagau | 17/04/2009 a les 00:25
la gent és més competitiva o més lluitadora?
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Una màgia que pasa (2 comentaris)
- Déu de criatures... (14 comentaris)
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1195 lectures)
- RETORN AL NO RES (727 lectures)
- POST MORTEM (603 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (285 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (255 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (242 lectures)
- QUÈ FAS...? (229 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (204 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- L'abraçada (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Preguntes amb resposta (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- L'abraçada (Agrada a 2 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)