Detall intervenció

RE: Melorepte 154: “La cançó del soldadet”, dels Manel.

Intervenció de: Ser Oli | 31-07-2011

Llegiu tots el poema del soldadet,
ell que mai havia pujat a una barca,
ara el tenim mirant falciots, marejat.
Li fan tancar els ulls, mentre escolta una pregària,
ell, amb els ulls tancats, veu a la Margarida,
com la última vegada que la va veure,
nua,
fent-li l'amor com si fós l'últim cop,
cosa ben possible.
Ell, que mai ha vist la mort de prop,
ara s'ha convertit en una màquina,
una bèstia que no defensa res més que la seva vida,
sense entendre per què tots els del front enemic el volen veure mort,
odi irracional es respira en l'ambient,
bales xiuxiuegen,
bombes amputen,
ànimes s'ennegreixen,
i el soldadet, dispara amb els ulls tancats,
treient vida a tort i a dret per sentir-se més viu,
sense entendre per què ho fa.
Ell només vol tornar a veure a la Margarida un cop més.

Ja sé que em surto del plaç, però això de fer un poema a una cançó dels Manel... M'ha cridat molt l'atenció.

Respostes

Un buit al pit
Englantina | 27/07/2011 a les 14:18

[Respondre]

Estimat soldat,
Aquella guerra no era teva,
aquell no era el teu lloc.

Soldat enyorat,
Em falta el teu comiat, aquell que no va existir.
No ens vam poder dir adéu.

Ànima enamorada,
El teu alè m’empeny, la teva absència
m’acompanya. Com el record del teu últim bes.

Absurda mort,
inútil pèrdua,
deixes un cor errant en vida,
i el desig d’allò que podria haver estat
i mai podrà ser.
Només enyor
i un buit al pit que
no em deixa respirar.

Em falta l’aire...

La mort dels vius
Marc Freixas | 27/07/2011 a les 14:28

[Respondre]

He vist una guerra qualsevol dins dels teus ulls.

Has plorat per dins
mentre la dona t'esperava
a l'altra banda de l'oceà...
els fills se t'adormien als genolls, també t'esperaven,
però no sabien que havies perdut la carn de les cames,
ferides i desgastades
en el camí que ja no serà cap retorn a casa.
Trepitjaves cossos de sang dels teus germans.
Ara són eterns, et protegeixen mentre dorms...
has vist la guerra dins dels meus ulls,
la mort dels vius.

RE: Melorepte 154: “La cançó del soldadet”, dels Manel.
T. Cargol | 27/07/2011 a les 14:30

[Respondre]

Soldat amb nom

Soldadet tu tens un nom,
quedaràs en el record
de tots.

Una icona seràs en els bazars
per la venda d'un bon matalàs
o uns pantalons de marca
important.

No seràs pas un pel
perdut en el desert,
una gota al mar o bri de safrà
pirinenc que vola en và,
un ser desconcertat
que no es persona.

No, tu tens un nom
i sempre viuràs amb nosaltres:
ets un mort de collons!

Tu seràs sempre aquell idiota
que no es rebelà
contra la guerra!

RE: RE: Melorepte 154: “La cançó del soldadet”, dels Manel.
T. Cargol | 28/07/2011 a les 08:54

[Respondre]

Soldat amb nom

Soldadet tu tens un nom,
quedaràs en el record
de tots.

Una icona seràs en els bazars
per la venda d'un bon matalàs
o uns pantalons de marca
important.

No seràs pas un pel
perdut en el desert,
una gota al mar o bri de safrà
pirinenc que vola en và,
un ser desconcertat
que no es persona.

No, tu tens un nom
i sempre viuràs amb nosaltres:
ets un mort de collons!

Tu seràs sempre aquell idiota
que no es rebelà
contra la guerra
aliena!

RE: Carta a la mare
magalo | 27/07/2011 a les 21:03

[Respondre]

Un soldat has parit, mare,
deixant que se’m emportin
al front per anar a lluitar.
No fa gaire que jugava
al carrer amb els meus amics
Volia ser cap de tropa
i apressar l’enemic.

L’enemic és la pàtria, mare,
això no m’ho vas pas dir
I m'han fet un tatuatge
amb tinta d’odi al meu cor,
i enganys vestits d’uniforme
i medalles, i galons.

On vas dir que era el cel, mare,
si l’infern es tan a prop?
No vull que em regalin bales,
ni ser el soldat mes valent;
dels tancs que en facin ferralla,
de broma vull el fusell.

Perquè fer una guerra mare?
perquè matar i morir?
si de por ja moro, mare,
que la por em dona més vida
i aquella que tu em donares
em durà aviat a la mort.

Soldadet de plon
teresa serramia | 27/07/2011 a les 23:55

[Respondre]

Oh soldadet de plom,
que et fabricà de carn
aquest meu ventre clos.

Que entre cants i joguines
els meus braços et gronxaren dolçament.
Sols per a tu, per a tu, sols
marxes de pau.

Que mai ningú no gosi
esgarrinxar el teu son
esborrar el teu somriure
esbocinar-te els dits
amb armes i canons
que no siguin només
tan sols, de cartró pedra.

Que, teva, sigui ballarina
i que us llepi un foc
incendiat d’amor.

Oh soldadet de plom:
marxes de pau sols per tu!

.

Suposició
Ogigia | 30/07/2011 a les 09:05

[Respondre]

I si tota la pólvora del món,
—fins i tot la secreta,
la que esmicola
només els ossos del homes,
l'amagada dins de les terrines de la mel
del desarmament—
explotés de cop i volta com focs
alegres d'artifici?

Seria la festa
de la terra, per fi, sense cap nom;
els meus gats recobrarien la cacera
que van oblidar,
i els teus gossos
tornarien als boscos de la boira.

A casa meva niarien les merles
i copularien els porcs senglars a casa teva.

I tal vegada, des del mar,
un animal curiós i primitiu
s'arrossegaria cap a la platja tot ensumant.

Òrfena llàgrima bèl·lica
deòmises | 30/07/2011 a les 15:33

[Respondre]

Per a què serveix la guerra, mare, si quedes òrfena
I perduda en l'absència de qui ha caigut en l'absurd
Combat d'homes que no saben la sang que s'hi vessa?

Què mou les idees buides d'un cervell que ofrena
Amb vides innocents l'assassinat i el converteix en furt,
Amb medalles a l'homicida, sens remordiment ni pressa?

Per a què serveix la guerra, mare, si deixa el bressol
Vacant, la llar destrossada, la família defenestrada,
I resta en tranquil·litat qui l'havia provocada? Per a què?

Prega perquè acabi aviat i retorni el fill, el marit, el germà,
I que els malsons desapareguin paulatinament cada
Nit que sentir, de nou, llur presència, llurs cossos, llur alè.

Per a què serveix la guerra, mare, si et deixa òrfena
D'aquells qui estimes i amb els ulls plens de llàgrimes?

d.

Òrfena llàgrima bèl·lica (una esmena...)
deòmises | 30/07/2011 a les 15:35

[Respondre]

Per a què serveix la guerra, mare, si quedes òrfena
I perduda en l'absència de qui ha caigut en l'absurd
Combat d'homes que no saben la sang que s'hi vessa?

Què mou les idees buides d'un cervell que ofrena
Amb vides innocents l'assassinat i el converteix en furt,
Amb medalles a l'homicida, sens remordiment ni pressa?

Per a què serveix la guerra, mare, si deixa el bressol
Vacant, la llar destrossada, la família defenestrada,
I resta en tranquil·litat qui l'havia provocada? Per a què?

Prega perquè acabi aviat i retorni el fill, el marit, el germà,
I que els malsons desapareguin paulatinament cada
Nit en sentir, de nou, llur presència, llurs cossos, llur alè.

Per a què serveix la guerra, mare, si et deixa òrfena
D'aquells qui estimes i amb els ulls plens de llàgrimes?

d.

RE: Melorepte 154: “La cançó del soldadet”, dels Manel.
Ser Oli | 31/07/2011 a les 20:43

[Respondre]

Llegiu tots el poema del soldadet,
ell que mai havia pujat a una barca,
ara el tenim mirant falciots, marejat.
Li fan tancar els ulls, mentre escolta una pregària,
ell, amb els ulls tancats, veu a la Margarida,
com la última vegada que la va veure,
nua,
fent-li l'amor com si fós l'últim cop,
cosa ben possible.
Ell, que mai ha vist la mort de prop,
ara s'ha convertit en una màquina,
una bèstia que no defensa res més que la seva vida,
sense entendre per què tots els del front enemic el volen veure mort,
odi irracional es respira en l'ambient,
bales xiuxiuegen,
bombes amputen,
ànimes s'ennegreixen,
i el soldadet, dispara amb els ulls tancats,
treient vida a tort i a dret per sentir-se més viu,
sense entendre per què ho fa.
Ell només vol tornar a veure a la Margarida un cop més.

Ja sé que em surto del plaç, però això de fer un poema a una cançó dels Manel... M'ha cridat molt l'atenció.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

RE: Melorepte 154: “La cançó del soldadet”, dels Manel.

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats