Em vas donar la benvinguda ara fa molts anys a relatsencatalà, i acabo de descobrir que ja tenim un nexe d'unió que es diu Josepa Ribera Vallès. El compte enrere ha començat!


Salutacions!


Ser Oli

... crec que quan jo sigui vell, miraré als joves passar per davant mentre sóc a un banc de a plaça assegut amb els meus amics, i pensaré que els temps passats (ara) foren millors. Però no per a mi, si no que jo hauré viscut en una época més favorable que en la que estaran vivint ells llavors.... Si es que el món no s'ha acabat ja...

Gràcies a tu! Aquest comentari és una altra poesia. Et diré que el paratge al qual em refereixo existeix, és on em solc perdre en mi mateix, i on m'acabo trobant. Es troba a Montblanc i, de veritat, és una petita joia natural on anar, et sentis com et sentis...

Una abraçada forta per a tu també!