RE: Els reptes no són ni veritat ni mentida. 'Són' segons com se'ls vol fer i se'ls tria.

En el misteri està la voluntat de la descoberta, així eren aquells reptes, misteris per descobrir, i molta gent per compartir, allò era un bosc de veus que parlaven alhora i s'escoltaven. També tenien discrepàncies.

Potser no era prou encertada l'enunciat de la meva aportació, sembla que no era prou precisa, però la nostàlgia et porta per aquests camins i recordar aquells dies, no tan llunyans de fet, no era per desacreditar el que ara tenim, era amb voluntat de despertador matiner.

Cal anar al tall i defensar les paraules amb gosadia, i com fa el amic rautortor, en llatí si cal.

No t'ofenguis, però treballa la motivació comunitària del tots, no t'ho dic a tu, ho dic a la gent, a aquells que naveguen per Relats i mai no diuen la seva, perquè aquells que no veiem, creu-me, també hi són, i van seguint el seu destí, sense oblidar d'on venen, i de ben segur, alguns estan llegint això que tu llegeixes ara.

bona nit maresmenca.

Participeu als reptes, però tampoc cal ser estrictes amb vosaltres mateixos, si no hi ha motivació, tampoc hi ha participació. No busqueu culpables, creeu solucions.

els qui escriuen són creatius, creadors, a diferents nivells, ajudeu-vos els uns als altres... em sembla molt bíblic això... apa,bona nit a tots


a beduins i xerraires.

Els Reptes són una invitació creativa a participar...
Jo almenys, em bellugo amb aquest esquema i m'agrada.
Ara sóc candidat al NANOREPTE següent.... i proposta d'un valor. Tant de bo, participen molta gent....i comparteixin.

ja he opinat al post d'abans, ara no ho repetiré.
Un somriure,
Anaïs

Alguns hi som i efectivament estem llegint amb agraïment aquests records; de vegades sóc força nostàlgic. I recordo la passió d'aquells reptes, i els participants, i les polèmiques... però és cert que la vida està feta d'èpoques; hi ha gent que es mor; hi ha gent que guanya premis Nestor Lujan; d'altres guanyen premis Lectors de l'Odissea; alguns acaben de fer-se un facebook; d'altres no en sé res; n'hi ha que tenim la vista cansada i que tenim feines que ens ocupen més hores que abans; també passa que el temps desgasta, crema, exigeix canvis, obliga a prendre decisions, produeix tensions, diferències, desil·lusions, noves esperances... però sigui com sigui, recordar aquella generació de reptaires és apassionant, perquè ens ho passàvem molt bé; a alguns ens va servir per a començar a presentar-nos a premis literaris; jo ara m'he pres un repòs en el tema dels premis pel tema de la vista, em costa fins i tot acostar-me a una llibreria a mirar novel·les, em vaig fer fa dos anys unes ulleres, però probablement les hagi de tornar a canviar. Tot i aquest problema, mantinc una activitat constant d'escriptura al meu blog, i a la meva feina, ja que em faig els meus propis llibres de text acadèmics. Pel que fa a la ficció, estic en un període en què em plantejo fer com si tornés a començar en això d'escriure, raó per la qual al repte que té proposat en qwark, m'hi penso presentar com un nen amb sabates noves.

Rc és una etapa, pot ser llarga, curta, instantània, o durar fins que bueno. Però el "camí" seguit de molts dels que ens hi estem durant anys- participant i escrivint més o menys, a époques- és aquest, almenys el meu i pel que sé de altres companys: descobreixes la pàgina, és un xute; poses coses teves i la gent et llegeix; fas comentaris a d'altres persones que descobreixes i et fan sentir molt acompanyat, que no estas sol en això d'explicar coses; et fan comentaris- en general d'el.logi, perquè la gent és amable i no vol tombar il.lusions de ningú; et sents content, feliç de ser llegit i valorat, escrius més, intercanvies mails més personals amb altres relataires i te'n fas amic; et trobes en un estat de plenitud- hi ha gent com tu pel món!- participes al repte- quan va començar, era una innovació i un al.licient, no dic que ara no ho sigui, però jo ja he participat a molts reptes- amb goig, il.lusió, i aprenent molt i molt de passada- i ara ja en tinc prou, la cosa és que molts amics que tenia han anat minvant- feina, desencant, fills, malalties, simplement s'han allunyat per fer altres coses- escriure i participar requereix molt temps i hores- i, quan la "colla" primera que vas fer en entrar es va disgregant, doncs passa com amb tot: els trobes a faltar, et fas amb "nous", però ja més calmadament; al fòrum ja s'hi ha dit de tot i ja has dit gairebé tot el què volies. Jo ara escric, però no tant per la "il.lusió" de penjar ràpid, sinó per mí, una cosa llarga i complicadilla que no serà mai del gust del públic- oh. Ho faig per gust. RC m'ha donat moltes coses i mai estaré prou agraïda als creadors del web, que van tenir aquesta magnífica idea; mantinc relació de gran amistat amb molts relataires que potser tampoc es prodiguen gaire aquí; segueixo entrant, però ni em relaciono tant ni comento tant ni res- tot i que segueixo llegint molts relats simplement per gust- però alhora me'n vaig apartant una mica, perquè ja no hi ha el primer "caliu"; el meu, que cadascú hi troba el seu, i a diferentes hores.
Salutacions cordials a tots.