RE: El buscador buscaire massa buscador (aquí està arreglat tot i sorry sorríssim!!!!!!!!)

(una aportació poc reeixida, potser; agafant la idea de la cançó)


He begut rius d'alcohol per oblidar-te, princesa, sota nits de lluna canviant, per retrobar el sol. I només ofego la meva vida en l'agonia de no alçar-me més. Ara, sense diners i amb bocins de somnis trencats a les venes, habito la nit: l'enlluernament del dia dura fins al capvespre.


d.

No era ni pioner. Era un més dels malalats. El buscador d'or anava descalç fins i tot de genives i no l'importava. Erosionades i estovades les plantes dels peus, com el seu cervell i la seva ànima, repetia dies i accions. Enfebrit, enfebrit, enfebrit només desitjava desitjava desitjava aquell mineral lluent com l'astre rei, el solucionaire de tot, fins i tot de la mort si la pot vestir en un taüt de fusta bona treballada per ebenistes i coronat amb flors exòtiques mai vistes i, per tant, de preus disparadíssims i sense trets de cap envejós amenaçaire, fusell en mà.

O potser va ser pioner. Busacant or busques somnis i els seus van crear-se arrel de neurones embogides, de soledat i d'una infantesa que encara demanava. I així somreia amb les ninetes dels ulls com si fes un orgasme solitari i necessari i es veia trobant or or or i quina sort sort sort i en faria sopes lluentes per a fades i per a alienígenes i a canvi coneixeria móns i éssers i sensacions sensacions sensacions.

O potser havia begut massa, el buscador buscaire massa buscador.
Que també era buscat buscat buscat i si el trobava una guitarra seria una guitarra borratxa que l'encisaria i ballaria frenèticament com un indi demanant pluja i cauria...va caure. Va caure i es va trencar dents ja escarbotades ja esberlades ja podrides ja ennegrides. I va caure i allà davant, mofeta, burleta, múrria, hi havia la veta perquè li seguís la beta.


O potser sí que en trobava molt molt molt d'or or or. I segurament i naturalment i certament que correria la veu i la veu quan corre pot fer molt de mal mal mal.
I el trobarien a terra, i no pas per haver ensompegat. El trobarien a terra foradat.


Mena (a m'hi ha sortit així) :)

No era ni pioner. Era un més dels malalts. El buscador d'or anava descalç fins i tot de genives i no l'importava. Erosionades i estovades les plantes dels peus, com el seu cervell i la seva ànima, repetia dies i accions. Enfebrit, enfebrit, enfebrit, només desitjava desitjava desitjava aquell mineral lluent com l'astre rei, el solucionaire de tot, fins i tot de la mort si la pots vestir amb un taüt de fusta bona treballada per ebenistes i coronat amb flors exòtiques mai vistes i, per tant, de preus disparadíssims i sense trets de cap envejós amenaçaire, fusell en mà i de cada dia pa.

O potser va ser pioner. Buscant or busques somnis i els seus van crear-se arrel de neurones embogides, de soledat i d'una infantesa que encara demanava. I així somreia amb les ninetes dels ulls com si fes un orgasme solitari i necessari i es veia trobant or or or i quina sort sort sort i en faria sopes lluentes per a fades i per a alienígenes i a canvi coneixeria móns i éssers i sensacions sensacions sensacions.

O potser havia begut massa, el buscador buscaire massa buscador.
Que també era buscat buscat buscat i si el trobava una guitarra seria una guitarra borratxa que l'encisaria i ballaria frenèticament com un indi demanant pluja i cauria i es trencaria definitivament dents ja escarbotades ja esberlades, ja podrides, ja ennegrides. I potser un cop a terra -terra erma, inhòspita i feréstega- la mateixa terra -mofeta, burleta, múrria- picant cruelment l'ullet li mostraria com piscava la veta, com qui fa la rateta i el difunt no podria seguir la beta.


O potser sí que en trobava molt molt molt d'or or or. I segurament i naturalment i certament que correria la veu i la veu quan corre pot fer molt de mal mal mal encara que no dugui vambes adaptades.
I el trobarien a terra, i no pas per haver ensompegat. El trobarien a terra foradat.


Mena

No sé fins a quin punt coneixes Relats en Català però fem una activitat al Fòrum que es diu Melorepte i consisteix que un proposa una cançó i els altres escriuen sobre ella. No hi participo sovint (de fet només hi he participat un cop) perquè s'acostuma a escriure poesia en comptes de prosa i no sóc gaire de versos, jo.

El cas és que crec que, si a la resta d'habitants del Fòrum els sembla bé, podríem fer una edició especial del Melorepte, en la qual tu proposis aquesta cançó i els relats participants puguin participar en el teu projecte.

D'altra banda et comento que em sembla molt interessant la teva iniciativa. Jo algun cop he reflexionat sobre les relacions entre literatura i música, tot i que he tret conclusions que potser no van pel mateix cantó que les teves. T'he buscat l'enllaç, per si vols fer-hi una ullada. I si et ve de gust, t'animo també a rebatre les meves conclusions. És un tema que trobo molt interessant i m'agradaria aprofundir-hi amb algú que hi tingués coneixements.