Anem a casa meva. Segueix-me!

Era la primera vegada que quedàvem.
Havíem decidit trobar-nos a l'aparcament d'un restaurant dels afores del poble, perquè era fàcil de trobar, i a mitja tarda sempre hi havia lloc.
Quan vaig arribar ella ja hi era, esperant-me asseguda dins del seu cotxe. Jo vaig aturar el meu vehicle darrera del seu i vaig apropar-me. En veure'm, va sortir per saludar-me amb un somriure.
Mentre m'hi acostava em sentia repassat de dalt a baix. Vaig acostar la galta per fer-li el típic petó formal i, per sorpresa, em vaig trobar amb els seu llavis tocant els meus de forma molt subtil.
- Hola. Fa gaire que m'esperaves?
- No. Acabo d'arribar!
Desprès d'aquell inici no sabia que dir, però ella va prendre la iniciativa:
- Vols que anem a prendre alguna cosa? Un cafè, una cervesa? Has pensat on podríem anar?
Es notava que estava inquieta, i jo li vaig respondre amb sinceritat:
- Ja que m'ho preguntes... jo et prendria a tu!
I, dit això, em va fer un petó, però dels debò. Un petó dels que no deixen indiferent.
- Anem a casa meva. Segueix-me!