RE: discrepo...

Podriem englobar-ho en tres funcions :

- Per evadir-nos de la realitat.

- Per fer catarsi : l'escriptor exterioritza pensaments o emocions, o simplement es deixa anar a l'escriure, encara que sigui indirectament. És una mena de teràpia (aquí n'hi ha molts que estaran d'acord amb això)

- Per transformar el món o fer-se eco d'allò que passa o per canviar-lo.

angie

...teniu sort que estic a la feina i no em puc dedicar a discutir que si no.....

Ara, estic d'acord, amb el sangifetge, en què serveix per a passar l'estona quan ets usuari de RENFE.... però això és una funció en la nostra societat?.....i el plaer....no són fets personals, íntims, desvinculats de cap funció social. Stop que m'embranco i he de treballar.

Lluís

discrepo de que el plaer no tingui una funció social. El té, tant si és col.lectiu i compartit, (festes, àpats...) com si és íntim i personal (llegir, mirar..)
Ja que persones que es plauen i complauen, fan una societat més complaguda. ( perdò pel joc de paraules ;-)

De vegades, mentre estic al cinema, abans de començar la pel·lícula, quan surt el mooooooovirecord, em poso a pensar que ens observa un estudiós de l'espècie humana, i que davant d'una classe explica als seus alumnes com els humans tenen l'estranya activitat de contemplar vides fictícies, inventades, des de fora; i també els explica les raons psicosocials d'aquesta activitat que de primeres tenia lloc a la porta de les coves, davant de les fogueres, de manera oral; després per escrit, més tard mitjançant el cinema... to i que les tres formes i d'altres de noves han perviscut al llarg dels segles. En resum, la necessitat de contemplar vides fícticies des de fora, sense patir-ne les conseqüències per... la raó la sap aquest estudiós suprahumà.

Més que funcions, jo parlaria d'efectes, si entenem la literatura com una forma d'art (que és el que jo cerco quan llegeixo per plaer).

Són les emocions les que es beneficien; ens enriquim i ens coneixem millor com a espècie, podem canviar, millorar. Per mi les arts, en general, tenen a veure amb les emocions i està entroncat amb allò que encara no coneixem, en el millor de tots nosaltres, d'aquest món. Penso que la seva vàlua és infinita, té una capacitat infinita, tot i que no l'aprofitem ni la valorem com es mereixeria.

Sí que serveix la literatura. Cal abans el treball de coincidir conceptes.... Què vol dir per tu Caldere "SERVEIX" ?
Si acceptes l'aportació, sense temps, de coneixements.... llavors jo crec que aporta i ha aportat molt.

tot ha de tenir una funció?
no podem fer les coses perquè si, perquè ens agrada....L'art és pot calcular per la seva funció?

A mi la literatura em fa feliç, i si em fa feliç, què més puc desitjar?