Detall intervenció

RE: Correcte! no +

Intervenció de: ione | 16-12-2008


1.Ave, Dama - delirium

En llegir el teu poema, -o el teu conjunt de poemes, si atenem al fet que es poden llegir com un diàleg entre Adam i Eva però també de manera independent unes parts de les altres-, vaig associar-lo de seguida amb el Càntic dels Càntics i, tot i que no les conec amb profunditat, amb algunes de les literatures medievals (salvant les distàncies místiques, amb el Llibre d'Amic e Amat lul·lià). Una associació ben coherent, tenint en compte el tema del quadre, on el mite bíblic s'explota des de l'erotisme. Com també ho és el barroquisme del vocabulari i de les imatges que has escollit, en consonància amb l'estil art déco al qual hom adscriu la pintora. Coherència lírica i coherència estètica, per tant. I no use endebades les esdrúixoles, company: més aviat m'estic alineant amb la veu d'aquesta Eva que, per boca teua, acaba tots els versos del seu parlament amb paraules esdrúixoles. És així com veus la percepció femenina de l'amor, més intensa potser?
Molt imaginatiu també el títol, Ave, Dama.Poseu els mots, -i de pas els dos amants- front a l'espill, i obtindreu els seus noms.

Gràcies per desempatar i posar-li-ho fàcil a la jutgessa.

ione

2.Vas somiar-me i vaig venir - angie

El que més m'ha agradat ha estat la fusió de carnalitat i poesia que has fet en els primers versos del teu poema ( Vull fer de la carn el millor vers). També l'agosarament, unit al bon gust, d'aquesta Eva (del segle XXI?), que expressa el desig d'una manera explícita. Prou d'hipocresia: la dona vol mirar i no només ésser mirada, i escull on i com vol recrear la vista: ...mentre jo vorejo amb la vista els teus malucs.. I les metàfores que has escollit m'han encantat, diàfanes sense renunciar a l'exquisidesa (meravelloses aquestes, per exemple: ...i un triangle d'humitat salina / acollirà el batec coral·lí).
Per últim vull destacar, -com una reivindicació personal que sens dubte compartirem-, el paper actiu de la veu femenina de la teua recreació, front al rol passiu d'Adam. No està de més que la dona aprenga a autoexpressar-se i que l'home s'entrene, complementàriament, a rebre-ho amb naturalitat. És clar, no parle només de poesia. I segur que tu tampoc. ;-)

Gràcies per participar.

ione

3.Redempció - Sergi Yagüe García

Si abans anomenava el Càntic dels Càntics, inevitablement ara he d'anomenar la Gènesi. Preciosa la integració teua de la sintaxi del text i dels personatges bíblics amb la manera de contar una història d'amor que ens pot recordar vivències individuals, precisament pel to d'universalitat que sol tenir allò anecdòtic. M'ha agradat la narrativitat del text conservant alhora tota la intensitat i la bellesa del lirisme. Un encert la tria de l'assonància en els versos parells, a l'estil de la poesia popular i relacionat amb la narrativitat esmentada. Corprenedor també el missatge del darrer quartet (...i vaig ser jo el teu primer home, / la meua Eva, vas ser tu per a mi.... És el que tenen de sublim els enamoraments: sempre sol semblar que ens enamorem per primer cop, quina meravella.


Gràcies, Sergi, per participar i per tornar a Relats.

ione

4.Lectura - Xantalam.

Bé, haurem de destacar en primer lloc que les dones que heu participat en aquest repte sou unes expertes en l'art d'integrar creativament camps conceptuals ben diversos. Xantalam, he llegit altres poemes teus i sempre m'admira aquesta habilitat que et caracteritza. No fa molt participaves en un altre repte utilitzant la pintura per a fer poesia, com abans vas fer també amb la música. I ara escrius un poema d'amor a partir del gaudi per la lectura. Lectura - amor - poesia: hi ha potser un plaer més majúscul que aquests tres elements conjuminats?
El ritme del poema també és un valor que cal destacar: el gust per llegir, com el de l'enamorament, solen anar in crescendo, veritat? Igual que la intensitat de la demanda d'aquest jo literari envers el tu, amb els imperatius apressats de la darrera estrofa: atura't, atura't, uns segons amb les paraules.Quina bella contradicció, la de la demanda del verb just quan el poema "corre" a més velocitat!
Als lectors: gaudiu de la sonoritat, com també de l'originalitat retòrica d'aquesta relataire que ha presentat el seu poema fora de concurs per no privar-nos-en.

Infinites gràcies,

ione

5.Un sonet al paradís - sangifetge

Vaja, vaja, enigmàtic relataire guanyador, sembla que et manegues bé en el terreny de les polaritats, i que si ets capaç d'escriure un relat colpidor per la violència i la crueltat dels personatges, també ho ets per compondre un sonet amb mesurada elegància. Perquè, què hi ha en poesia més elegant que un sonet?
Aquesta descripció del quadre, que sembla literal al primer vers, aviat esdevé una mena d'al·legoria de la fam de l'altre, de l'amor mengívol, en relacionar el desig amb aliments que formen part de la quotidianitat com el pa i la carn. Ausiàs Marc solia fer això -i què dir d'Estellés-, com també feia ús del decasíl·lab clàssic i de la rima consonant. Darrerament els escriptors contemporanis sovintegen l'agrupació estròfica del sonet amb el vers blanc o el vers lliure. Escriure un sonet genuí, respectant les convencions mètriques, és un risc per a un reptaire, ara que la poesia sol expressar-se amb una major llibertat formal. Així és que t'elogiaré el risc en l'elecció, com també l'esforç que representa subjectar amb èxit la convenció formal (hi ha algunes sinèresis, llicència mètrica més que legítima) . No tan convencionals són, però, algunes de les imatges. I molt hàbil la sentència final al darrer tercet, on capgires el paper dels participants i converteixes els dos personatges en víctimes i Déu com l'antagonista que ho espatlla tot.

Gràcies per la teua proposta i enhorabona per guanyar.

ione





Respostes

  • Correcte! no +
    angie | 25/05/2006 a les 15:38

    • RE: Correcte! no +
      ione | 16/12/2008 a les 15:53

      1.Ave, Dama - delirium

      En llegir el teu poema, -o el teu conjunt de poemes, si atenem al fet que es poden llegir com un diàleg entre Adam i Eva però també de manera independent unes parts de les altres-, vaig associar-lo de seguida amb el Càntic dels Càntics i, tot i que no les conec amb profunditat, amb algunes de les literatures medievals (salvant les distàncies místiques, amb el Llibre d'Amic e Amat lul·lià). Una associació ben coherent, tenint en compte el tema del quadre, on el mite bíblic s'explota des de l'erotisme. Com també ho és el barroquisme del vocabulari i de les imatges que has escollit, en consonància amb l'estil art déco al qual hom adscriu la pintora. Coherència lírica i coherència estètica, per tant. I no use endebades les esdrúixoles, company: més aviat m'estic alineant amb la veu d'aquesta Eva que, per boca teua, acaba tots els versos del seu parlament amb paraules esdrúixoles. És així com veus la percepció femenina de l'amor, més intensa potser?
      Molt imaginatiu també el títol, Ave, Dama.Poseu els mots, -i de pas els dos amants- front a l'espill, i obtindreu els seus noms.

      Gràcies per desempatar i posar-li-ho fàcil a la jutgessa.

      ione

      2.Vas somiar-me i vaig venir - angie

      El que més m'ha agradat ha estat la fusió de carnalitat i poesia que has fet en els primers versos del teu poema ( Vull fer de la carn el millor vers). També l'agosarament, unit al bon gust, d'aquesta Eva (del segle XXI?), que expressa el desig d'una manera explícita. Prou d'hipocresia: la dona vol mirar i no només ésser mirada, i escull on i com vol recrear la vista: ...mentre jo vorejo amb la vista els teus malucs.. I les metàfores que has escollit m'han encantat, diàfanes sense renunciar a l'exquisidesa (meravelloses aquestes, per exemple: ...i un triangle d'humitat salina / acollirà el batec coral·lí).
      Per últim vull destacar, -com una reivindicació personal que sens dubte compartirem-, el paper actiu de la veu femenina de la teua recreació, front al rol passiu d'Adam. No està de més que la dona aprenga a autoexpressar-se i que l'home s'entrene, complementàriament, a rebre-ho amb naturalitat. És clar, no parle només de poesia. I segur que tu tampoc. ;-)

      Gràcies per participar.

      ione

      3.Redempció - Sergi Yagüe García

      Si abans anomenava el Càntic dels Càntics, inevitablement ara he d'anomenar la Gènesi. Preciosa la integració teua de la sintaxi del text i dels personatges bíblics amb la manera de contar una història d'amor que ens pot recordar vivències individuals, precisament pel to d'universalitat que sol tenir allò anecdòtic. M'ha agradat la narrativitat del text conservant alhora tota la intensitat i la bellesa del lirisme. Un encert la tria de l'assonància en els versos parells, a l'estil de la poesia popular i relacionat amb la narrativitat esmentada. Corprenedor també el missatge del darrer quartet (...i vaig ser jo el teu primer home, / la meua Eva, vas ser tu per a mi.... És el que tenen de sublim els enamoraments: sempre sol semblar que ens enamorem per primer cop, quina meravella.


      Gràcies, Sergi, per participar i per tornar a Relats.

      ione

      4.Lectura - Xantalam.

      Bé, haurem de destacar en primer lloc que les dones que heu participat en aquest repte sou unes expertes en l'art d'integrar creativament camps conceptuals ben diversos. Xantalam, he llegit altres poemes teus i sempre m'admira aquesta habilitat que et caracteritza. No fa molt participaves en un altre repte utilitzant la pintura per a fer poesia, com abans vas fer també amb la música. I ara escrius un poema d'amor a partir del gaudi per la lectura. Lectura - amor - poesia: hi ha potser un plaer més majúscul que aquests tres elements conjuminats?
      El ritme del poema també és un valor que cal destacar: el gust per llegir, com el de l'enamorament, solen anar in crescendo, veritat? Igual que la intensitat de la demanda d'aquest jo literari envers el tu, amb els imperatius apressats de la darrera estrofa: atura't, atura't, uns segons amb les paraules.Quina bella contradicció, la de la demanda del verb just quan el poema "corre" a més velocitat!
      Als lectors: gaudiu de la sonoritat, com també de l'originalitat retòrica d'aquesta relataire que ha presentat el seu poema fora de concurs per no privar-nos-en.

      Infinites gràcies,

      ione

      5.Un sonet al paradís - sangifetge

      Vaja, vaja, enigmàtic relataire guanyador, sembla que et manegues bé en el terreny de les polaritats, i que si ets capaç d'escriure un relat colpidor per la violència i la crueltat dels personatges, també ho ets per compondre un sonet amb mesurada elegància. Perquè, què hi ha en poesia més elegant que un sonet?
      Aquesta descripció del quadre, que sembla literal al primer vers, aviat esdevé una mena d'al·legoria de la fam de l'altre, de l'amor mengívol, en relacionar el desig amb aliments que formen part de la quotidianitat com el pa i la carn. Ausiàs Marc solia fer això -i què dir d'Estellés-, com també feia ús del decasíl·lab clàssic i de la rima consonant. Darrerament els escriptors contemporanis sovintegen l'agrupació estròfica del sonet amb el vers blanc o el vers lliure. Escriure un sonet genuí, respectant les convencions mètriques, és un risc per a un reptaire, ara que la poesia sol expressar-se amb una major llibertat formal. Així és que t'elogiaré el risc en l'elecció, com també l'esforç que representa subjectar amb èxit la convenció formal (hi ha algunes sinèresis, llicència mètrica més que legítima) . No tan convencionals són, però, algunes de les imatges. I molt hàbil la sentència final al darrer tercet, on capgires el paper dels participants i converteixes els dos personatges en víctimes i Déu com l'antagonista que ho espatlla tot.

      Gràcies per la teua proposta i enhorabona per guanyar.

      ione




Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: