Detall intervenció

RE: Booooooooona nit Relats!!

Intervenció de: xiuxiueig | 04-01-2006


va se la primera capital d l'africa que em vag aprendre quan estudiava capitals dl món!!! jajaja..quina gracia..ja no m'enrecordava..Antananarivo..


Respostes

  • RE: Booooooooona nit Relats!!
    angie | 04/01/2006 a les 22:54

    Uaaaaalaaaaaaaaaa. fost... Madagascar?

    Mola, uns minuts i vinc corrents....

    angie (Leila)
  • RE: Booooooooona nit Relats!!
    annabella pampallugues | 04/01/2006 a les 22:56

    avui reapareix per l'oasi una antiga asídua que feia temps que no es deixava veure pel desert...

    Bona nit foster! Bona nit a tots!

    annabella pampallugues
    • ben retrobada annabella
      foster | 04/01/2006 a les 23:01

      En Samir ha sabut que el seu pare tenia raó:
      "La gent ve i va, l'oasi és només un lloc de pas, de repòs, aquesta és la seva deliciosa essència. Encara que a vegades sigui dur, no ho oblidis, Samir, mai!"

      Ha estat dur, pampallugues, però l'important és que ets aquí novament...

      fost
      • RE: ja he lligat el camell.......
        angie | 04/01/2006 a les 23:07

        mmm...Samir, estava frisant la teva tornada i ..digues, quines noves hi ha a la ciutat?
        • mal rotllo a la ciutat...
          foster | 04/01/2006 a les 23:29

          hi ha trobat un neguit desmesurat... la gent murmurava a la seva esquena no sé què sobre l'oasi... en samir ho sentia però no vlia escoltar-los...un antre de perdició! deien... beduïnes ballant la dança dels set vels davant dels occidentals... sí, si, ha sentit com el titllaven de frívol, d'espai no de llibertat sinó de llibertinatge...

          ha hagut de marxar i ha hagut de recordar-se altre cop que les males llengües són sempre per tot arreu i sempre rere innocents aparences... aquells semblaven bones persones...i ja veus! (s'ho anat repetint amb tristesa d'ànima mentre netejava la part dels camells, els seus millor amics després de Leila
          (a un nivell diferent, clar, riu en Samir!)

          petonets, molts, aquí i allí (els somia ell....i jo)
          • RE: la Leila no coneix....
            angie | 04/01/2006 a les 23:35

            d'un temps ençà, altre cosa que les dunes del seu desert estimat, on va còrrer a refugiar-se als braços de la seva àvia, després d'un casament pactat del qual fugí un bon dia just alçar-se el gran astre per sobre l'horitzó i va prometre no deixar mai d'envoltar-se de la màgia que li feia palpitar el seu cor cicatritzant..
  • RE: Booooooooona nit Relats!!
    xiuxiueig | 04/01/2006 a les 23:02

    va se la primera capital d l'africa que em vag aprendre quan estudiava capitals dl món!!! jajaja..quina gracia..ja no m'enrecordava..Antananarivo..
  • Com t'ho fas foster?
    Sergi_Casals | 04/01/2006 a les 23:10

    sempre envoltat majoritariament del sexe femení. Quina enveja.
    • RE: bona nit Sergi....
      angie | 04/01/2006 a les 23:12

      vols un te a la menta a la voreta del foc?.
      En Samir no es posarà gelós....
      • i tant!
        Sergi_Casals | 04/01/2006 a les 23:14

        però aquesta nit romàntica és especial. Sabeu que si mirem el cel veurem l'estrella que estan conduint els reis d'orient?

        • ai que bonic
          annabella pampallugues | 04/01/2006 a les 23:17

          espere que els reixos no obliden passar-se també per aquest oasi. Em cauen tan simpàtics!
        • RE: ooohhh Sulamar (Sergi)...
          angie | 04/01/2006 a les 23:19

          el bestiar al voltant de l'oasi remugava nerviós tota la tarda... potser presentint que quan la nit caigués sobre el desert, una estrella fascinant i nova, il.luminaria especialment els cors i els sentits....
        • bona nit Sergi_Casals...
          foster | 04/01/2006 a les 23:21

          Ens vam trobar fa poc, veritat?
          Potser ets un dels pelegrins que han reposat a l'oasi? La teva cara em sona, la teu veu la reconec, però no recordo de què vam tenir el plaer de parlar l'altra vegada... i és estrany i m'agradaria reocrdar-ho... uhmmm

          és veritat això de l'estrella? fes-me'n cinc cèntims, please, sempre he estat massa ocupat mirant a terra per tal de no ensopegar... jejeje

          foster
      • Leila
        annabella pampallugues | 04/01/2006 a les 23:19

        que et toca a tu avui preparar el te? no tindràs una mica de te verd...
        • RE: Leila
          angie | 04/01/2006 a les 23:23

          L'àvia de la Leila ha fet portar del campament beduí d'Alhahuí, saquets d'herbes i fulles de te, doncs les darreres nits a l'oasi, amb un vent esfereidor, els obligaven a restar dins les tendes, i allà la màgia fa saltar espurnes tot just comencen a servir tan ansiada beguda....
  • RE: Booooooooona nit Relats!!
    c | 04/01/2006 a les 23:29

    bona nit relats!
    quin fred fa! estic tremolant tota...Deixeu algun lloc entorn aquesta foguera a aquesta viatjant i nomeda del desert?
    siusplau, als deserts, els dies són càlids, però antany a la nit fa un fred....ai, que sem pela la pell...
    • catpuig
      foster | 04/01/2006 a les 23:36

      tu, amb un raconet en tens prou, no?
      A la falda de la Raima, potser?
      • RE: catpuig.... tu ara ets la Kalinna...ok?
        angie | 04/01/2006 a les 23:39

        Apa, que avui sembla que m'he fumat més del compte, no?jejeje
        • a veure...potser segons en foster...
          c | 04/01/2006 a les 23:43

          sóc una nena petita assentada en una falda, o una gateta entremailada?

          no ho he entès...
          • RE: ets la beduïna més jove....
            angie | 04/01/2006 a les 23:46

            que canta melodies tradicionals sempre vora el foc, mentre referma les cordes del bestiar... el seu pare, la va deixar a l'oasi perqué aprengués de la mà de la Raima, el poder de la medicina del desert.....

            (toma ja!)
            • uau angie
              annabella pampallugues | 04/01/2006 a les 23:48

              quina inspiració, avui!
              • RE: no he begut res,
                angie | 04/01/2006 a les 23:51

                ho prometo....... però en Samir (fost) m'ha donat corda i......... no sé parar...........
            • La meva mare...
              c | 04/01/2006 a les 23:51

              va desaparexer, en una nit, després que la caravana de mercaders del del passés una temporada prop de la nostra ciutat, aquí unes quantes passes (unitat de mesura equilavent a 500 m), fugí amb ells. Qui sap perquè ho va fer. Jo tot just era un nadó, tenia poques setmanes. Raima va ser bona amb mí, i em pujà comsi fos la seva filla, passant així també els secrets de les herbes medicinals
              • ohhhhhh...quantes històries
                foster | 04/01/2006 a les 23:57

                quantes veritats que surten amb la lluna plena...
                I quin plaer éssera mb vosaltres, Leila, Raima, la petita catpuig que finalment jeu recolzant el caperró sobre l'avia que li fa manyagueries i li acaricia el cabell...

                Llavors, com si hagués estat absent tota l'estona, sospira mirant un punt indefinit però llunyà en el temps i l'espai... i llavors, nomes un mot, un nom, sempre el mateix...

                (però ningú, o quasi, podria saber amb qui somia..qui recorda... qui la manté viva....)


                • RE: ohhh, Samir......
                  angie | 05/01/2006 a les 00:00

                  el gran blau..........
                  • ...
                    annabella pampallugues | 05/01/2006 a les 00:07

                    el cel, que estava un poc ennuvolat, s'està aclarint. Ja ens acarona la llum de la lluna. Raima baixa el cap, suaument, fins a l'oïda de Kalinna, que mig dorm a la seua falda. Xiuxiuejant, per no destorbar la calma de la nit, li diu: Mira Kalinna, l'estel que guia els reixos...
                    • Il·luminam, estel, i fes sentir-me viure amb més força
                      c | 05/01/2006 a les 00:13

                      t'ho prego, guiam a tu, on pugui abandonar els desitjos cruels dels humans, i guiam a tu, ámb les estrelles innocents i pures, amb la seva brillantor de la nit.

                      Gràcies, Raima, i Leida... gràcies per les vostres paraules...

                      Estel... fes-me sentir una raó prou forta per viure amb vida... només et demano això, ja estic bé on t'estic, aquesta és la meva llar i no l'abandonaré, però fes-me sentir una raó, una emoció per sentir com el cor viu amb més força...


                      una raó i prou...
                  • somnis? veritats?
                    foster | 05/01/2006 a les 00:09

                    qui sap Leila la dimensió real de les coses, de la imaginació... quin és el poder que permet evocar impossibles i fer-los possibles dins i per a l'ànima?
                    No és sens dubte l'ànima allò que fa que aquesta sorra que s'escola entre els dits d'en Samir siguin gotes de temps que no van enlloc sinó que es retroben? No és l'anima la que dóna el sen sentit veritables a l'aigua que brolla del cor de l'oasi, de les profundes entranyes que l'han criat, de les mans que l'han acaronat i conformat?

                    (toma ja)
                    • RE: (cagunlolla, fost) la imaginació...
                      angie | 05/01/2006 a les 00:14

                      és la paleta dels desitjos i aquests poden tornar-se realitat, entrant i sortint de l'ànima a cops de porta, deixant les frontises malmeses o bé desballestant les fustes que la suporten...
                      La sorra que tenim a les mans, la que trepitjem cada nit al desert no desapareix, només viatja amb el vent i avui pot formar part d'una duna i demà part d'una platja a molts kilometres d'aquí....
                      La Leila somiqueja....

                      (retoma ja)
                • Nikiara... i Seimash
                  c | 05/01/2006 a les 00:07

                  Nikiara...
                  miro les estrelles... són tan pures en comparació als desitjos materials i carnals dels homes!

                  perquè havia de marxar? Ta se val, era aigua passada, però a vegades li venien preguntes al cap...Com era ella, la seva mare? Què se n'haguès fet d'ella, si no fos per Raima i l'àvia de Leila? I d ela mateixa Leila?

                  Seimash...
                  normalment aquest mot li invaía la ment amb més força que la de Nikiara...
                  Seimash...on ets?
                  passa cada segon, cada minut, amb tal lentitut... observo la sorra del rellotge cau, però lentament... faig un llarg sospir. Millor que m'adormi, avui no arribarà

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: