que té de dolent que m'agradi l'erotisme???M'has recordat a la meva mare fent-me sermons de puritarisme HAHAHA...
I des de quan el TITOL no és important? Una mica de màrketing t'aniria molt bé. Quan compres un llibre, moltes vegades, l'únic que vas mirant són les portades i els títols! I acabes comprant allò que t'enllamina o et crida l'atenció. O potser compraries un llibre titulat: 48 HORES D'AVORRIMENT.

Els lectors triem el que ens agrada, o pensem que ens agradarà justament pel títol. I et torno a repetir: Que té de dolent que m'agradi l'erotisme? El qui busca poesia se'n va a l'apartat de poesia, a qui li agrada el terror se'n va a l'apartat de terror. Tu has marcat EROTISME. El públic que obtindràs en aquest relat serà un altre de diferent de quan penjes relats poetics.

És estrany que renunciïs a allò que justament et dona vida. Les persones que t'estimen ho haurien de saber. De la mateixa manera que han permès aquest suïcidi, haurien d'animar-te perquè tornessis a posar-te les ales.
Esperaré a que aquesta papallona voli de nou.

Una pregunta: La de la foto ets tu?

boníssim!!

no puc afegir res més, ja t'ho han dit tot.

Si t'haig de ser sincer, aquest titol no em va cridar l'atenció i és un dels pocs relats que tenia per llegir-te. I mira per on, avui m'ha donat per imprimir-lo. L'he llegit mentre prenia el sol a la piscina, al costat d'una morenasa, i és clar, el seu cos em distreia de la lectura.

Tens una molt bona entrada, ho he de reconeixer. I també un bon final. La trama fantàstica.

si senyor!!
Un relat molt àgil.
M'agradari extendre'm tant com lEmma, però no zee...

si no recordo malament fem anys el mateix dia. És per això que m'enrecordo.

Fas 40 anys!! ...oi?

Jo sóc més grandet que tu. Però si hem de convidar a birras paguem a mitges, eh neng?

T'ha sortit un relat rodó, de tot, el que més m'agrada és el començament. Atrapes al lector en el primer parràgraf.

Si intentes arrencar una poma quan encara és verda, hauràs de fer força per tibar-la, i en la primera mossegada notaràs un gust encara amarg. I tu em pot dir, que has estat esperant el temps suficient i que creus que esperar més no servirà de res. Però com ho saps? Si esperes, la poma caurà sola.
Es clar, que si quan cau, no hi ets per agafar-la, la poma es podrirà.

M'agrada el començament. Resumeix tota la meva existència...
"Us ha passat mai allò d'adonar-vos de que el que esteu a punt de fer és un terrible error i, malgrat tot, continuar cegament endavant?"

Ara fa uns nou mesos "tot un embaràs" que et vaig llegir aquest relat, i ara, m'ha vingut de gust rellegir-lo.

QUE BO!! QUE BO!!
Gemma34, ets meravellosa!! El teu sentit de l'humor és genial.

Ei company. M'agrada no haver de fer servir els clinex!! i alhora és molt sentit. Au nano, no deixis d'escriure et seguiré llegint.

el toc de pànic el fas sentir a la pell del lector.
Et seguiré llegint

al teu parany. Ho reconec, tinc debilitats.

M'agrada l'erotisme que fas servir. Tendre, i a l'hora hi ha desig. Per què no fas un segon relat on expliquis amb aquesta mateixa tonalitat el que ara ens toca imaginar, un cop obri la porta?

he sentit més d'una vegada això que descrius.

un final inesperat