prejudicis, àtoms?¿?

donant-li una volta de rosca més:

Tot el que actualment veiem com a signes de bona educació en la nostra cultura (i en d'altres) és quelcom que abans no existia i que alguns individus van anar imposant (gràcies a la seva racionalitat). Per exemple: és de bona educació alegrar-se pels èxits dels altres (i fins i tot celebrar-ho) però això no crec pas que resulti de cap instint 'animal' (tot i que amb els anys d'educació i convivència, sobretot amb persones conegudes, si esdevé una espècie d'instint). Abans, posem en la prehistòria, si un individu trobava menjar (no sé, és un exemple tonto que em ve al cap) el més possible és que un altre que passés per allà no se'n alegrés i el felicités, ni tan sols que li'n demanés, sinó que l'intentés prendre (segurament amb violència). Això responia realment a un instint de supervivència, però amb el pas dels segles potser es va veure que era una actitud dolenta envers els altres i es va canviar o educar...

no sé, la veritat.

Segueixo pensant ( o voldria seguir pensant :-))que certes actituds que segons vosaltres tenen a veure amb la supervivència (enveja, revenja, racisme, etc..) segueixen un tipus d'evolució diferent a la que s'enten en biologia, i l'enquadraria en 'evolució cultural' (si és que realment existeix, cosa que tinc dubtes).

Els primitius, com nosaltres (també bastant primitius) tenien enveja, volien el que tenia l'altre, li feia por el que no coneixien, etc. Llavors on és la suposada evolució?, no hem evolucionat des de llavors, doncs?
La visió aquesta de que per sobreviure s'ha de 'matxacar' a l'altre no em sembla tan freqüent en animals que viuen en grup, com tampoc em sembla tan freqüent actualment. És cert que podem tenir uns determinats sentiments vers certs fets (ràbia, enveja, etc.) però aquests sentiments són derivats (i modulats en gran mesura per la cultura en la que ens trobem) del fet de voler menjar, beure, reproduir-se, sobreviure. No són estrictament supervivència.

El que vull dir és que es tracta de trets culturals, que massa sovint s'han justificat amb un discurs científic i això ho veig molt perillós.
Si sosteniu que el racisme, l'enveja, etc. són uns trets als quals se'ls aplica la selecció natural, un racista podrà justificar (falsament) la seva postura.
Una cosa és voler sobreviure (i hi ha molts animals gregaris que tenen 'molt clar 'que sobreviure és sobreviure en grup). Una cosa és que als nostres gens hi hagi 'l'instint de supervivència' (del mateix mode que un lleó per menjar ha de matar un cèrvol) i una altra és dir que ser envejós o ser racista és una qüestió genètica, una qüestió instintiva. L'instint bàsic, al meu parer, és sobreviure i reproduir-se. Sobre això hi ha un munt de coses embolicades, sentiments, emocions, cultura, etc.
Al meu parer, i respecte el racisme, penso que és una actitud de por vers allò que no es com tu. Això pot semblar una actitud instintiva, d'entrada, però per mi ho és només la por cap al desconegut, no ho és en cap cas el racisme.

El racisme és un concepte molt i molt més elaborat que en cap cas és instintiu sinó que té una llarga història al darrera, una història humana, no una història 'animal' ni instintiva.

http://ellaberintdelesidees.blogspot.com/