per si hi ha algun marc....

de res, home! jejeje! ho veus com n'hi havia algun? jejeje!
gràcies per ser cm ets, noi!
merxis x tot!

i felicitats altra vegada!

AnNna

1.- Master class de càlculs varis (perunforat)

Master class de càlcul

relació entre la curvatura de l'espai-temps,
quant distribució de matèria
gravetat IMMACULADA en el límit no relativista
conceptes mètrics: distància, angle i volum
IGUAL A: 2
[oh, quina constant cosmològica
qui fos Leonardo per fer-ne un estudi de mesures
i crear-ne un irreal món estàtic]
una equació a la dreta, l'altre a l'esquerra
ordinàries i derivades parcials
oh, magnífica fracció i/o conjunció
comprovació de termodinàmica
de l'element en qüestió com a font de calor
[Per dir-ho planer...
Si fos màquina de vapor, faria anar a tota la RENFE]
la dilatació adiabàtica és constant,
qui fos fricció per estudiar la tribologia,
si fos estàtica rotaria i lliscaria,
si fos dinàmica faria impuls de tots els engranatges
per dir-ho planer, l'escalfament global
emergeix fluids per totes les glàndules
cada vegada tinc més clar que VULL SER METGE

llamp! comenta:
Per començar, el teu poema em va sobtar i encara em té, de sobtat. Perquè el teu "Master class" és a primer cop d'ull un problema matemàtic, amb els seus conceptes matemàtics en tot ordre. Però a mida que llegeixo me n'adono que no somio, si no que és un poema de denúncia contra la RENFE i a més, acabes dient que vols ser metge. Per ser un poema basat en la imatge que jo vaig proposar em sembla perfectament adequat. L'Einstein, o en Leonardo, que esmentes eren prou matemàtics en el seu temps. Gent que buscava raons més enllà de les explicacions que ens eren donades. En resum, el teu resum matemàtic em va sobtar, i no surto de la sorpresa!

---

2.- dona i geni... en estat pur (Marc Freixas)

ella
ensenyant-me la pell suau
per entremig dels pits

ell
treu la llengua
assaborint com sempre la bellesa...

desitjant les matemàtiques d'un cos en estat pur

per ell, en ella
i en tots nosaltres
sorgeix la màgia
de l'impacte científic i estètic
més agosarat que mai han vist els meus ulls

he dit!!!

llamp! comenta:
Simplicitat de formes, busques la síntesi de la foto en paraules: "desitjant les matemàtiques d'un cos en estat pur". Amb aquesta frase ens resumeixes la teva visió de la foto. Ens recordes l'impacte científic i estètic de la foto. Un poema realista que ens mostra la veritable foto que es mostrava en el Repte!

---

3.- Fins aquí puc llegir! (aleshores)

Fins aquí puc llegir:
ella és real, segur!

De primeres no ho sembla:
te cara d'anunci
que, com es sabut,
no es mai veritat,...

Però ella és real,
ho diu més avall
on acaba l'Albert
i comença la pell,...

El maluc a l'esquerra,
ens Denota tensió,
suau ondulació
que s'hi forma i,...
fins aquí puc llegir,
Més avall el censor,
diu que no hi anem,...

Però no és això
No es ben be això,...

Ja diu quelcom més amunt:
a la galta s'ho escriu,
sorneguera!,
el clotet a la galta,
la comissura als llavis
la mirada, ens ho diu:
que és prou intel·ligent!
Ella és com l'Albert,...

llamp! comenta:
Com si es tractés d'una foto per analitzar: ens dius que la pots llegir, però fins a un límit, el límit que et poses tu. Ens dius que és real la foto i ens la descrius en el 4t paràgraf quan parles del maluc i que més avall la censura t'impedeix llegir més. En el darrer paràgraf ens descrius la faç de la noia, amb les galtes, el clotet de la galta, la comissura dels llavis, la mirada. Poses èmfasi en l'expressió de la noia i la compares a l'Albert per acabar. Estructura de 6 paràgrafs irregulars, però de versos curts. Bona lectura de la foto!

---

4.- Sinuós laberint (Renée Vivien)

I certament, amb la llengua,
resseguiria les teves corbes
que superen amb escreix
la teoria de la relativitat,
quina relativitat hi pot haver
en un àngel de bellesa tangible?
Dona de llum, ofrenes el cos
a un home titllat de geni,
quan jo no he estat res més
que un esclau del pensament
allunyat del plaer dels sentits.
Si tornés a viure em perdria
pel sinuós laberint del teu cos.

llamp! comenta:
El cert és que la teva participació en l'RPV no ha passat desapercebuda. Amb un poema de 13 versos expresses una admiració vers el cos de l' "àngel de bellesa tangible". El teu poema eròtic fa una analogia entre les corbes de la noia amb la teoria de la relativitat. Ens fas una analogia entre dona i llum, que ofrena el cos al geni que duu enmig del seu abdomen. I ens cantes la teva pena d'esclau "allunyat del plaer dels sentits". Tornes a la idea de les corbes i la sinuositat per dir que en una altra ocasió, en una vida diferent tornaries al seu cos. Breu poema amb la dosis justa de sensualitat i erotisme!

---

5.- Contrapunt (Dr. Livingstone)

La teva llengua, venerable científic despistat,
no podria tenir millor ubicació;
just al mig d'aquest ventre pla,
d'aquest melic perfecte,
a tocar d'un pubis deliciós i
d'uns pits de somni.

El teu rostre arrugat,
aquesta expressió de bromista irreverent,
no podia tenir millor contrapunt
que la mirada juganera,
la boca perfecta
i els rínxols airosament caiguts
sobre aquesta carona d'àngel entremaliat.

I per primer cop, avi saberut, t'envejo;
sé prou bé que sóc invisible per l'actriu de somni,
la noia de sucre i mel
que no dubtaria pas ni un moment,
si enlloc d'una samarreta,
et pogués tenir a tu.

llamp! comenta:
El teu poema és rodó, bé, triangular: molt matemàtic. En les tres estrofes ens comences parlant del científic, l'Einstein. En el primer ens dius que la seva llengua no pot tenir millor ubicació que el centre del ventre pla, entre el pubis i els pits. El rostre arrugat del científic vehicula el segon paràgraf, en què l'expressió del científic "no podia tenir millor contrapunt" (heus aquí el títol del poema) que l'expressió facial de la noia amb "els rínxols airosament caiguts". I com si res, en el tercer paràgraf intervens tu, envejant el científic, que té accés a "la noia de sucre i mel", però tu ets invisible i la desitges. Acabes citant a la noia, que també desitjaria conèixer al científic, enlloc de tenir la samarreta amb la foto. El triangle t'ha sortit rodó, en el sentit que el poema està molt ben aconseguit, pensat i articulat. Bon poema pel què fa a estructura i contingut!

---

6.- Física o corpòria? (Silència)

Quina relativitat cal esperar entre els pits d'una fèmina
Que és irresistible com respirar o moure's o viure simplement?

Com batega la bellesa a les artèries del geni en constatar
Que una petita igualtat capgirarà la percepció de l'univers?
Quina física segueix el desfici corporal en deixondir-se,
Si les masses varien, s'amplien i es multipliquen els batecs?

Del ventre de la bella estant, burla el savi l'encarcarada
impostura d'una ciència que es fa vella, amb un posat somrient.
I els ulls d'ella saben com esguardar el món que cau als seus peus,
A la debilitat que mina fins i tot la intel·ligència i el posat més auster.

Potser algun il·lús ha cregut la màgia ofegada als pous de la ciència
fins que ha vist emergir triomfant la deessa que torna l'escèptic creient.

llamp! comenta:
6 paràgrafs ben diferenciats (pel què fa a la presentació): 3 en cursiva i centrats, 3 en negreta (alternats). Els tres primers interroguen retòricament, els 3 darrers afirmen. La primera i la tercera qüestionen el físic (Einstein) en relació a la musa, mentre que la segona qüestiona "la bellesa" envers el físic. Les 3 afirmacions següents: la primera ens parla del posat del savi científic des "del ventre de la bella estant". La segona: parla de l'expressió de la noia (dels seus ulls) i de la intel·ligència i el posat auster que són minats. La tercera és interessant, perquè ens fas una frase hipotètica: "Potser" algú creu que la màgia s'ofega al pou de la ciència "fins" que la deesa emergeix triomfant i fent creure al que no creu. Bona poema, amb frases i qüestions llargues i complexes, però molt ben aconseguides!

---

7.- AQUEST ANGELET ... (Fidel)

Aquest angelet de cos present...,
no duia la foto d'un poeta burleta
que ens treia a tots la llengua ?.

Aquest angelet de cabells daurats,
què ens vol mostrar realment ? :
Un cos d'òptimes circumstàncies, exaltant ?,
una autopista de xocolata desfeta
regalimant com afamada lava ?,
(o això és només al cabàs dels meus somnis ?).

Aquest angelet de gran veure...,
una petjada de giravolts de tall intel·lectual ? ...,
idolatra al mestre de la ciència,
o... pretén cridar l'atenció dels flashos
que enlluernen llur cos com estel fugisser?.

Aquest angelet de cos plusquamperfecte...,
no du cap poeta ni cap científic de renom.
No du el seu cos que ens fa distreure
per recaure en profunds pous pecaminosos ...?

Aquest angelet escultural,
ens ensenya una llengua
(com un infant -"elis, eliiis
"-
o com els Rolling Stones)
xopa de deler,
talment com tants i tants mortals
quan la miren imaginant els seus llavis
i...se'ls mulla l'entrecuix.
Exagerat ?. Els poetes ho som molt,
els que la somnien..., no !
Autopistes de xocolata desfeta,
el seu cos, els meus... versos
i tu a l'altra cruïlla del principi de relativitat.

Devastat pels somnis,
somnio per refer-me.
Amb angelet o més aviat ... sense.

llamp! comenta:
Ens fas una analogia entre poeta i científic, titllant-lo de "poeta burleta" (M'ha fet gràcia, jo tinc un poema anomenat "El préstec feréstec i el poeta burleta", tot i que no sóc el descobridor de la sopa d'all, ni d'aquesta expressió tampoc). Comences fent interrogacions retòriques, llançant preguntes al cel sense esperar resposta. En les 4 estrofes primeres preguntes molt sobre la musa i el científic, tot començant per "Aquest angelet" seguit d'una breu descripció de la noia. En la 5ª estrofa sembles contestar tu mateix algunes preguntes, fent una analogia de la llengua del científic amb la dels Rolling Stones (bona comparació). I acabes essent realista, baixant dels núvols dels somnis per a trepitjar terra i dir que més aviat... et quedes sense "angelet". El teu poema qüestiona els poetes envers les seves muses, amb el científic pel mig i "autopistes de xocolata", "lava desfeta", "estel fugisser" i "pous pecaminosos" també pel mig. Fantàstic poema ple de comparacions, llàstima que només fos un somni!

---

8.- Camps gravitatoris Xantalam

Ara sé que la distància més curta
entre dos cossos en moviment,
en derives confuses,
és una rectilínia en erecció.
És la revolta àlgida, l'acceleració
del pols, l'electromagnetisme
que engoleix, es busca i es retroba
en la fam de l'altre. És la força
dilatant d'un temps absolut, un mateix
sostre perdurable, la llei dels estels
absents, la dinàmica de les hores
rodones, l'espai físic escurçat,
reduït a un endins de l'altre.

La volta celeste de la corba
ondula per sobre l'horitzó;
s'acoblen en misteris perpetus,
deliri en el cel de la boca.
La llengua viatja en contorns infinits
per la pell ingràvida de les sines,
pels cabells negres de la nit,
i es clava en uns ulls inacabables.

Desconec les lleis precises del temps,
de l'espai, la matèria i el misteri...
Tan sols copso els camps gravitatoris
del nostre desig exacte.

llamp! comenta:
En tot exercici de crítica constructiva caldria ressaltar els punts a favor, que en té molts aquest poema: Per començar m'ha cridat l'atenció una cosa que jo no sé fer: saltar o encadenar els versos sense acabar la frase sencera. Em costa molt, ho reconec. Això de seguir la frase en el següent vers sense posar una coma o un punt, sinó posar-los enmig del vers, no he aconseguit fer-ho massa vegades i tu ho fas amb una naturalitat i un seny magistrals. Dit això, el tema no cita dones ni homes, ni científics ni muses. Ens parla de l'amor i això el fa diferent als demés. Ens parla de "rectilínia en erecció", d' "electromagnetisme", de "dinàmica", d' "espai físic", de "camps gravitatoris", de "lleis precises", de "matèria i misteri". Una polsim d'erotisme, un ram de ciència i bocinets de lleis i misteris per a copsar el "nostre desig exacte", que no és altre que l'amor, suposo. Gran poema, que jo m'atreviria anomenar-lo prosa poètica: es llegeix sol, fàcil, seguit, sense interrupcions, amb serenor i altivesa!

---

9.- Charlize i Albert a la cantonada (darkman)

La teva física
i el meu físic
revolucionen tants àtoms
com plantegen teories.
Jo em faig estimar
tu et fas escoltar.
A tu t'admiren,
a mi em miren
i se'm mengen,
tant els homes
com les dones,
a tots dos.
En un món perfecte
tot això seria
el malson d'una ment
pertorbada,
o imperfectament
pertorbadora.

llamp! comenta:
Breu, llis, ras i curt, quatre monosil·làbiques que defineixen el teu poema. En poques paraules ens dónes a entendre la teva visió de la foto. Alternes des de bon principi "la teva" i "el meu", "jo" i "tu", "a tu" i "a mi",. Acabes amb un joc de paraules entre "perfecte" i "pertorbat". També jugues amb "físic"i "física", amb "àtoms" i "teories". El teu poema és intens i és senzillot, però trencador!

---

10.- Inspirador (bellissima)

El teu llavi delata que ets golafre de vida
que tot, ampla, ho abastes: bellesa, dons, dolçor,
regal de la delícia de la dona que esguarda
amb la mirada clara, l'oreig de l'horitzó.
Pell setinada, fina, samarreta escotada
on hi estampes, perlada, esplèndida faisó:
d'aquí Einstein ens mira amb la posa admirable
d'una llengota afable, lluny de l'adulació.
I la teva figura justa de porcellana
en mostra, ben dreçada, la diàfana elecció:
ets bella, però fas tria d'allò que mai s'acaba,
la intel·ligència clara que no té aturador.
I així en tu combines la bellesa encantada
amb la saviesa alada, i en vols signar la unió.
Dona bonica, cigne, presència delicada,
vols un home a l'alçada del teu inspirador.

llamp! comenta:

Mil perdons per haver-me descomptat en el recompte de vots. M'he excusat i t'he donat la raó en el post de les votacions., tenies 3 merescudíssims vots.

Toca la relataire esdrúixola sense accent, bellissima. El teu poema, de principi a fi és ple de cultismes com "oreig", "setinada", "perlada", "adulació", "dreçada", "diàfana", etc. Fas un compendi descrivint la dona i el científic, que treu "una llengota afable". La dona tria la intel·ligència i intenta combinar-la amb la bellesa i la saviesa. Fas analogia de la dona amb un cigne i dius que vol un home com el seu inspirador, l'inspirador de la foto, suposo. Gran composició que utilitza un llenguatge descriptiu, apropiat en tot moment i sagaç pel que fa a inspiració!

---

11.- Un roc (Bruixot)

Que ens mostren els ulls?
Una ombra de por dissimulada?
L'aire de la roca
que ens travessa l'ànima i no ens toca ni un pèl?
La ingravidesa?
L'estupor?
No.
És el joc, que ens mostra,
el joc, i no pas res més.
No és tan seriós tot,
tanoca,
dius,
entre pits i melics.
I ens pertoca d'insistir-hi:
res més, ni un roc,
ni allò del més enllà.
Ni el miratge que tems quan veus que,
curt,
minva i s'esgota el vers quan cerques
la llengua de l'univers
al mig de la corba
de l'espai-
temps.

llamp! comenta:
El teu poema combina versos llargs i curts (alguns monosil·làbics). Comences inquirint, qüestionant retòricament el que mostren els ulls. Serà això, serà allò? És difícil imaginar "una ombra de por", però la imaginació, en el teu cas, no té límits. També "l'aire de la roca" em deixa en l'enroc, ja no parlem de si s'atravessa l'ànima sense tocar un pèl, que denota imaginació extralimitada! Paraules com "estupor" o "tanoca" que són paraules poc sentides, donen molt de joc al pensament del científic des del centre de l'abdomen de la noia. Fas rimar "vers" (al mig de la frase) amb "univers". Acabes amb el concepte "de la corba de l'espai-temps" per posar la guinda en un poema que, per breu, té molt de contingut!

---

Perquè la intel·ligència ha d'estar renyida amb la bellesa? (Naiade)

Sensual bellesa efímera
guarnida de genialitat immortal
Perquè provoca aquest impacte visual?

Prejudicis estereotipats
etiqueten la bellesa mancant-la d'intel·ligència
Perquè no poden anar de la mà?

Imagineu l'Einstein amb samarreta
estampada de Charlize
Perquè ens sorprendria i titllaríem de bogeria?

Barreges genètiques donen el veredicte
deixem que la ciència es pronuncií
i que doni a cadascú el seu toc de genialitat.

Tan pesa l'un com l'altre a la balança de la vida
la natura combina els ingredients
hàbil joc d'alquímia, secret pel coneixement.

llamp! comenta:
Els tres primers tercets comencen amb un precedent i, a continuació, són preguntes retòriques: Comences el poema basant-te en algunes de les premisses que vaig donar per inspirar-vos en la imatge, qüestionant l'impacte visual de la foto. La segona demana perquè carai hem de pensar en una bellesa sense intel·ligència, quan poden ser perfectament compatibles. La tercera ens demana una cosa impossible: que el científic Einstein (que és mort) pogués dur una samarreta estampada amb la Charlize, no es pot donar, però seria molt interessant poder disposar d'una imatge per l'estil. En el penúltim tercet ens comentes que les barreges de genètiques masculines i femenines deixen a la ciència fer el seu camí i ens doten d'una certa genialitat a cadascú... ben pensat això és el que demanaria tothom. I en el darrer tercet confirmes que la natura combina intel·ligentment i secretament els ingredients en una balança imaginaria d'igual importància a banda i banda. Sensacional composició ben estructurada, equilibrada, descriptiva, qüestionadora i conjuntada!

---

---

però tu ets el mateix d'abans? o un altre?' és que no u entenc!!!! :S expliqueu-m'ho!!!!!!