Enyor

Un relat de: Núria Fonoll Vergés


Poses la rosa al gerro. És vellutada i vermella, com si s’hagués fet d’un broll de sang.
Sedosa, generosa, preciosa.
T’embriaga la seva flaire i et pren un embat de melangia terrible.
Inevitablement, et venen a la ment el vostre jardí i els rams de flors vermelles i la lluna blanca i aquells abrils entranyables de lletres i cançons.
I el veus a ell, a tocar del roser, vigilant les poncelles que eren a no res de badar-se. Mira! I t’assenyalava la més grossa. Aviat esclatarà! I et regalava aquella il·lusió que s’encomanava pertot. I tu li responies amb un somriure ample i amb la mirada neta i lliure.
Perquè per damunt de tot, éreu lliures.
Com les papallones que voltaven esvalotades per aquell cel ple de sol.
Després, venien les altres.
Les altres papallones que et feien pessigolles allà, davall del melic, cada vegada que te’l miraves o et mirava.
És indiferent ara el com.
Malalta d’un enyor punyent, tornes al gerro i a la rosa. L’acarones suau i li confesses que a ell, aquest Sant Jordi, li queda lluny.
-L’han cridat al front, a matar i a morir-se, ves. Un dia tretze, se’n va anar.
Se’t regira l’estómac. No pas pel tretze. És per la lluita, és pel combat.
-És d’aquesta manera tan salvatge -xiuxiueges a la rosa- com ens han furtat les primaveres lliures. Entens ara la meva fotuda solitud?
Ningú et respon.
Aleshores, la nostàlgia que tens clavada a la gola com una brossa que fa nosa, t’assalta els ulls.
Desvergonyida, una llàgrima salabrosa se t’escapa galta avall i gosa mullar la rosa.



Quanta, quanta guerra…

Comentaris

  • Sentor a solitud.[Ofensiu]

    Molta!, molta!, solitud. Expressada valent-te d'una rosa. I narrat amb una precisió que et fa sentir part d'aquest escenari floral que m'ha enamorat tenint en compte que tota la vida m'hi he dedicat a aquest
    ram. Amb les flors ho podem expresar tot, un capoll de rosa és una al·legoria de la vida mateixa i tu amb aquest petit tresor literari ho has aconseguit.Enhorabona!.

  • Massa[Ofensiu]
    Cesca | 11-05-2023 | Valoració: 9

    Massa dolor. Massa mort. Massa enyorança. La guerra sempre és sofriment.
    Un relat entranyable.
    Enhorabona. Sort

  • Porteu tots els meus cants...[Ofensiu]
    Prou bé | 09-05-2023 | Valoració: 10

    Un poema que m'hi ha fet pensar en l'enyor de l'estimat i de les primaveres lliures!
    Un poema pot O no "arribar" i aquest fins ben el fons ho ha fet!
    Amb total cordialitat

  • llpages | 09-05-2023 | Valoració: 10

    Quanta tristor i solitud que transmet el text! Cada paraula està perfectament escollida per expressar un sentiment d'abatiment i pena, i això requereix molta habilitat literària. Enhorabona, Núria!

  • La guerra...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-05-2023 | Valoració: 10

    enfonsa qualsevol il.lusió per viure i s'endú moltes vides innocents al davant. Un fet que malauradament hem viscut des de sempre i continuem vivim.

    Un relat molt ben escrit, amb un final colpidor i molt emotiu.

    Salutacions i sort Núria

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Núria Fonoll Vergés

7 Relats

35 Comentaris

3715 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50