Detall intervenció

No m'he equivocat amb el 28 (no+)

Intervenció de: Colometa Coixa | 02-09-2008



Respostes

  • Tatuatges i turment
    deòmises | 03/09/2008 a les 11:03

    Tatuatges de tu en la pell embriagada
    Amb la destil·lació de mots que neixen en estimar-te,
    Marques perennes per sentir-se viu
    I nedo mar endins quan et retrobo. Però somnio.

    Turment tintat de tu, tentines que apropen poc a poc
    El teu tendre llagut de promeses per al demà,
    Esperança d'atansar-me a la balustrada
    Del teu pit en vernal calma. I no hi ets.

    Dolls de tu dins la gola,
    I els bec amb set que no se sap saciar mai,
    Amb la tremolor de qui tem el comiat
    De la vida viscuda i m'omplo de tota tu
    De nou quan calles i moc la quietud
    De l'ànima sense esforç, sabent que cada moviment
    Serà més pròxim als teus somnis.

    Tardor freda sense tu, i el vent
    Porta la teva aroma fins a mi
    I la pell es crema amb el sol de l'espera.
    Però no s'enduu la carn tatuada,
    El cor turmentat, la boca sadollada de tu
    Perquè la promesa callada d'estimar-te,
    Malgrat la distància perdura, avui més que mai.

    Avui que vull records de tu per inundar-me de tendresa.

    d.
    • Abans del poema
      Dolça Parvati | 04/09/2008 a les 10:57

      Entreviure amb els mots.
      Entremorir sense ells.
      Com descriure el tel del silenci que et precedeix?
      Grisos són els dies sense musa,
      Sense el dolor ardit de la paraula
      Clivellant la consciència regirada,
      Hoste incòmoda, permanent,
      Com una senyoreta mal asseguda
      Per romandre amb decòrum amb la faldilla estreta.

      Bregar amb la bellesa.
      Rendir-se a ella.
      I no atènyer mai el repòs
      D'un món vist sense pregunta,
      Impossible ja la vida solament viscuda,
      Amb la pregunta ineludible
      Sempre a flor de llavis.
      Trobar-te en qualsevol racó
      Per les escletxes del món
      Com terra promesa.


      • Poema i promesa (Fora de concurs)
        desideri | 05/09/2008 a les 10:43

        POEMA

        Jau on el vent et faci
        pètal de la lluna,
        pistil de lleugeresa,
        enfiladissa dels meus somnis.

        Jau on la terra esdevé
        besada i alba, quan
        la llum és penyora
        de la teva pell
        acaronada pel sol,
        ginesta a la recerca
        del poema del teu cabell.

        PROMESA

        Camp de rostolls,
        flors silvestres, i tu enmig
        com enfiladissa
        arrapada al tronc
        dels meus dits.

        I tot torna a brostar
        amb la primavera
        del teu pit, amb el sol
        de l'alegria de despertar
        al teu costat, com l'agrícola
        amant que habita dins meu.

        Ànima desmesurada,
        terra preparada per a la sembra,
        mots per estimar-te,
        virginal i renascuda
        entre els meus braços de sement
        que admira les parts
        de la marjal on em deixes,
        contemplatiu, on prometo
        que t'estimo. Sempre.


        R. V.
  • Quan les roses marceixen (The lonely angel)
    Bianca | 03/09/2008 a les 12:25

    Sóc nàufrag en la teva illa,
    el punt perdut del teu mapa.
    L'Àngel que vetlla la teva soledat
    en les nits de fred hivern infernal


    Quan les roses marceixen
    i els silencis es tornen obscurs
    resto inamovible al teu costat
    per regalar-te un instant de calor.


    Sona música de violins,
    mentre imagino, endevino
    la delicadesa dels teus versos,
    eterna bellesa pura.

  • Un dia qualsevol
    F. Arnau | 05/09/2008 a les 00:12

    Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
    per no despertar a la dona, matí, molt matí,
    encara no hi ha llum...
    I te'n vas al bany caminant com un zombi,
    mentre al microones t'escalfes la llet,
    agafes la motxilla que ja amanires anit
    i surts al carrer...
    La parada del bus és al Bar Central,
    aprofites el viatge per fer una becada,
    arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
    ja estàs a la línia, saludes els companys,
    mormoles bon dia, sona la sirena,
    mamprens el treball com un robot més,
    els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
    i els teus pensaments a l'altra banda del món.
    Arriba la pausa, deu minuts només,
    i has d'esmorzar una mica de fruita,
    ja han passat dues hores i encara tens son,
    i la sirena que sona de nou,
    tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
    vas al menjador, aplana i engul>/i>,
    car tens mitja hora tan sols per dinar,
    i tornes al tall a fer el mateix;
    posar quatres peces, posar els panells
    i prem el botó... i així cent vegades,
    i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
    d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
    i encara tens ganes de llegir un llibre
    que moltes vegades et cau de les mans...
    Arribes a casa, els teus ja han dinat,
    fas la migdiada i després, quan t'alces,
    et poses les piles i veus algun vídeo,
    o connectes el teu PC i entres al Web
    per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
    o tens que fer algun poema pels reptes,
    o quan no votar, o tornes al llibre,
    fins que arriba l'hora del sopar familiar
    i veus una mica la tele i te'n vas al llit
    després d'amanir la motxilla,
    i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
    i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...


    ***

    FRANCESC
    • Un dia qualsevol (versió definitiva... almenys així ho espere)
      F. Arnau | 05/09/2008 a les 00:14

      Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
      per no despertar a la dona, matí, molt matí,
      encara no hi ha llum...
      I te'n vas al bany caminant com un zombi,
      mentre al microones t'escalfes la llet,
      agafes la motxilla que ja amanires anit
      i surts al carrer...
      La parada del bus és al Bar Central,
      aprofites el viatge per fer una becada,
      arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
      ja estàs a la línia, saludes els companys,
      mormoles bon dia, sona la sirena,
      mamprens el treball com un robot més,
      els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
      i els teus pensaments a l'altra banda del món.
      Arriba la pausa, deu minuts només,
      i has d'esmorzar una mica de fruita,
      ja han passat dues hores i encara tens son,
      i la sirena que sona de nou,
      tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
      vas al menjador, aplana i engul,
      car tens mitja hora tan sols per dinar,
      i tornes al tall a fer el mateix;
      posar quatres peces, posar els panells
      i prem el botó... i així cent vegades,
      i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
      d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
      i encara tens ganes de llegir un llibre
      que moltes vegades et cau de les mans...
      Arribes a casa, els teus ja han dinat,
      fas la migdiada i després, quan t'alces,
      et poses les piles i veus algun vídeo,
      o connectes el teu PC i entres al Web
      per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
      o tens que fer algun poema pels reptes,
      o quan no votar, o tornes al llibre,
      fins que arriba l'hora del sopar familiar
      i veus una mica la tele i te'n vas al llit
      després d'amanir la motxilla,
      i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
      i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...

      • Un dia qualsevol (Aquesta és la bona!!! "sorry"...)
        F. Arnau | 05/09/2008 a les 10:08

        Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
        per no despertar a la dona, matí, molt matí,
        encara no hi ha llum...
        I te'n vas al bany caminant com un zombi,
        mentre al microones t'escalfes la llet,
        agafes la motxilla que ja amanires anit
        i surts al carrer...
        La parada del bus és al Bar Central,
        aprofites el viatge per fer una becada,
        arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
        ja estàs a la línia, saludes els companys,
        mormoles bon dia, sona la sirena,
        mamprens el treball com un robot més,
        els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
        i els teus pensaments a l'altra banda del món.
        Arriba la pausa, deu minuts només,
        i has d'esmorzar una mica de fruita,
        ja han passat dues hores i encara tens son,
        i la sirena que sona de nou,
        tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
        vas al menjador, aplana i "engul",
        car tens mitja hora tan sols per dinar,
        i tornes al tall a fer el mateix;
        posar quatres peces, posar els panells,
        prémer el botó... i així cent vegades,
        i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
        d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
        i encara tens ganes de llegir un llibre
        que moltes vegades et cau de les mans...
        Arribes a casa, els teus ja han dinat,
        fas la migdiada i després, quan t'alces,
        et poses les piles i veus algun vídeo,
        o connectes el teu PC i entres al Web
        per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
        o tens que fer algun poema pels reptes,
        o quan no votar, o tornes al llibre,
        fins que arriba l'hora del sopar familiar
        i veus una mica la tele i te'n vas al llit
        després d'amanir la motxilla,
        i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
        i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...


        ***

        FRANCESC

  • Psychedelic drug
    Agnieszka | 05/09/2008 a les 13:05

    Et faig l'amor una vegada més
    mitjançant la meva poesia.
    A través de cada vers
    faig meu el teu perfum,
    el converteixo en la meva droga,
    dibuixo mentalment la teva figura.


    Ones marítimes que m'acosten a tu
    o potser tan sols m'allunyen
    una passa més, encara una passa més.
    Un missatge que sóc incapaç d'interpretar
    o no sóc capaç d'acceptar.
  • Voldria ser veritat
    Ullsblaus1 | 06/09/2008 a les 20:39

    Com moltes promeses que vas fer,
    omplint-te la boca de falsedad,
    i vaig segellar la vida amb aquesta meta
    que al final he vençut sense resultat.

    Promeses que es bellugen insegures,
    sobre una corda feta de seda,
    fins que al acabar es desplomen sobre
    un futur incert i proper que mai vindrà.

    No semblant-se gens als poemes,
    veritables i sincers com la propia societat
    amb frases plenes de joliu i calor
    sobre paper i tinta literària.

    Olor a llibertat pura i benefactora,
    de les promeses o els poemes,
    de promeses desfetes i excuses,
    i de poemes originals i empalagosos.

  • Exercici de nostàlgia en forma de sonet
    Bruixot | 08/09/2008 a les 16:44

    Exercici de nostàlgia en forma de sonet

    Millor escriure que recordar de nou.
    Enganxar-se al present com un imant de nevera,
    com el record que cou entre cella i cel.
    Com el viatjant amb la maleta,
    com closca de nou que sura a prou penes
    capitulant a les ones,
    com l'espermatozou.
    Millor les tecles que la confidència a cau d'orella,
    sentir la cadència que acompanya constant
    el martelleig de la foguera dels noms,
    escabetx on maridar els records de la presència,
    fent tremolar els rims on encar et veig.

    X
    • Exercici de nostàlgia en forma de sonet (amb correcció minúscula)
      Bruixot | 08/09/2008 a les 20:11

      Exercici de nostàlgia en forma de sonet

      Millor escriure que recordar de nou.
      Enganxar-se al present com un imant de nevera,
      com el record que es cou entre cella i cel.
      Com el viatjant amb la maleta,
      com closca de nou que sura a prou penes
      capitulant a les ones,
      com l'espermatozou.
      Millor les tecles que la confidència a cau d'orella,
      sentir la cadència que acompanya constant
      el martelleig de la foguera dels noms,
      escabetx on maridar els records de la presència,
      fent tremolar els rims on encara et veig.

      X
  • No hi som a temps
    boigboig | 09/09/2008 a les 10:47

    No hi som a temps.
    Gargots a la pell.
    Ensopegues sempre
    amb el mateix anell?

    No hi som a temps.
    Mires de gairell.
    Encara esperes
    que ell vingui en camell?

    No hi som a temps
    i s'escola al caire
    d'una cantonada
    que et fa pensar amb ell.

    No hi som a temps.
    I algú no fa gaire
    pregava a les fosques
    somiant-te la pell.

    Boig!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: