Detall intervenció

Malgrat la pena

Intervenció de: Joanra | 07-11-2007


Quan el vaixell fa sonar la sirena
és com si, de cop, et sentís a prop:
podria mirar rere la porta del costat
i et veuria, feinejant.

Me'n vaig a una illa, jo, illa,
però som tan propers.
Podríem compartir jo, tu, tots,
tantes històries i tantes vides.

Però ens fem la nostra,
i les altres es tornen transparents.
Hem de lamentar ser egoistes?
O és que no sabem ser d'altra manera?

Jo el que penso és que sóc tot
quan, malgrat la pena, sóc sol.
Sóc jo quan et penso, mirant la lluna,
sense adonar-me que potser el teu alè
és el que em fa pessigolles a l'orella
o que la paret on m'arrepenjo
no és sinó la teva espatlla.


Respostes

  • Vull agrair ...
    Unaquimera | 05/11/2007 a les 18:34

    Vull agrair l'ajuda de la ginebre en l'elecció final de la imatge seleccionada!

    Un petó per a tu, bonica!
    Uq
  • uo! m'agrada la foto!
    kispar fidu | 06/11/2007 a les 20:12

    ... a veure si demà o abans de divendres m'hi poso... perquè només veient la imatge ja m'ha vingut una idea al cap...;)

    petons!
    (i Felicitats per ser la guanyadora (suposo) de l'últim repte!)

    Gemm@
  • RE: RP6= Repte Poètic 6: W W!
    ixnuir | 06/11/2007 a les 21:38

    ei, que güai! quina imatge... és realment evocadora... em sembla que m'hi apunto, al repte!
    però com que sóc nou en això de reptar, em podríeu orientar una mica, plis?
    se suposa que he de fer un poema descrivint aquesta escena, no? i després on l'he de penjar? i no hi havia no sé què d'unes paraules clau...?
    ajuda plis! prometo esforçar-m'hi

    ixnuir
    • RE: RE: RP6 - Per a ixnuir.
      Unaquimera | 06/11/2007 a les 23:35

      Aquest és un Repte Poètic i Visual, per tant, has d'escriure un poema ( en aquest cas, amb un mínim de 4 versos i un màxim de 24 ) inspirat en la imatge proposada, i tot allò que et suggereixi!

      Les paraules claus són cosa dels Reptes ( en prosa, majoritàriament ) no visuals.
      Aquí la clau és la imatge!

      Endavant... esforça't o deixa anar el raig creatiu i envia el teu poema! Esperem la teva obra... Fins aviat!!!

      Una abraçada, ixnuir!
      Uq

  • Surt o queda't
    Nubada | 07/11/2007 a les 00:08

    Surt o queda't,
    vés on vulguis.

    Si és que surts,
    omple't de vida,
    cel i lluna,
    mar i bosc.

    Si és et quedes
    extasia't
    amb els llibres
    al teu cor.

    Surt o queda't
    tant me fa.

    Si és et quedes,
    fes-ho lliure.
    Si és que surts,
    doncs, a volar!
  • Perill de seducció
    deòmises | 07/11/2007 a les 17:19

    (No passeu.
    Perill de seducció.
    Cap a un món sense límits
    On, ja al llindar, s'acaricia
    La natura fugissera dels somnis.

    No passeu.
    Els regnes de la imaginació
    Despleguen llurs banderes
    Més enllà dels paranys
    Dels poms, plens d'aparences.

    No passeu.
    O es desbocarà el cavall
    Oníric lliure de genet i brida,
    En la planícia fèrtil
    D'un paisatge ignot, de meravella.

    No passeu.
    Perill d'imbuïció. )

    S'obre la porta;
    La tinta i el paper impregnen l'ànima.

  • Malgrat la pena
    Joanra | 07/11/2007 a les 18:23

    Quan el vaixell fa sonar la sirena
    és com si, de cop, et sentís a prop:
    podria mirar rere la porta del costat
    i et veuria, feinejant.

    Me'n vaig a una illa, jo, illa,
    però som tan propers.
    Podríem compartir jo, tu, tots,
    tantes històries i tantes vides.

    Però ens fem la nostra,
    i les altres es tornen transparents.
    Hem de lamentar ser egoistes?
    O és que no sabem ser d'altra manera?

    Jo el que penso és que sóc tot
    quan, malgrat la pena, sóc sol.
    Sóc jo quan et penso, mirant la lluna,
    sense adonar-me que potser el teu alè
    és el que em fa pessigolles a l'orella
    o que la paret on m'arrepenjo
    no és sinó la teva espatlla.
  • Perill de seducció (versió 2.0): Valen les llicències poètiques?
    deòmises | 07/11/2007 a les 21:01

    Si no és així, i ja intuint-te, et passo la rectificació:

    (No passeu.
    Perill de seducció.
    Cap a un món sense límits
    On, ja al llindar, s'acaricia
    La natura fugissera dels somnis.

    No passeu.
    Els regnes de la imaginació
    Despleguen llurs banderes
    Més enllà dels paranys
    Dels poms, plens d'aparences.

    No passeu.
    O es desbocarà el cavall
    Oníric lliure de genet i brida,
    En la planícia fèrtil
    D'un paisatge ignot, de meravella.

    No passeu.
    Perill d'imbuïment.)

    S'obre la porta;
    La tinta i el paper impregnen l'ànima.

  • A bord dels somnis
    kispar fidu | 07/11/2007 a les 23:58

    Els ulls em mostren paisatges
    que semblen irreals.
    Talment com si es tractés de contes,
    fades i miralls.

    No hi ha límits ni horitzons
    més enllà d'aquella porta.
    Ni fronteres ni presons
    rere la finestra oberta.

    Les seves pàgines m'obren un mar
    on els somnis naveguen sense limitacions.
    Creen nous móns d'imaginació
    a cada paraula que el meu cor escolta.

    Un viatge entre contes
    on les lletres són les ones
    i la brúixola el transcurs
    d'una pàgina a una altra.

    Jo navego sense fi
    a bord d'una nau d'infinites portes
    que m'ofereixen un camí
    sense límits ni destí.

  • RP6: Les portes del saber
    Frida/Núria | 08/11/2007 a les 11:57

    Va ser un somni, potser, o un record d'altres temps,
    que esdevingué miratge una nit calorosa d'estiu.

    Nua de pensament, lleugera, alliberada
    perquè en aquesta màgica biblioteca
    només cal el desig i la nit per entrar-hi.

    "Abracadabra", hi ha escrit a l'entrada
    amb lletres de púrpura daurada.

    -Vine, vine... -xiuxiuejava una veu
    que amb melodia dolça em regava
    l'oïda i m'invitava a passar.

    -Sota cada full hi viu
    un follet- canta la cigala
    des de dalt de l'arbre dibuixat.

    -Mar endins!-crida el capità
    del vaixell pirata del llibre
    que hi ha a la prestatgeria.

    -Porteu-me la lluna
    en un cove!- xiscla enutjada
    la princesa capritxosa des del seu balcó.

    I jo, allà palplantada m'ho miro sense escollir llibre.
    Goluda de saber, voldria visitar-los tots.




  • Habitació 503
    F. Arnau | 08/11/2007 a les 21:06

    Hospital "La Fe" de València, dimarts 6 de Novembre del 2.007 (23,42 h.)


    Tombat en un silló que sembla dissenyat
    per un torturador del Xile post-Allende,
    medite sobre un quadre del realisme màgic
    d'un pintor canadenc deixeble de Dalí.

    Hi ha prestatgeries amb llibres de consulta
    i escales per guimbar els nivells prominents,
    on estan les finestres de la imaginació
    per a poder reviure històries de ficció.

    Un món que està patint un coma terminal
    ferit de mort pels nous formats de l'expressió;
    el DVD, la xarxa, i tot el que vindrà.

    Per a nosaltres que hem assistit al "boom"
    de la Literatura a l'abast de tothom
    mai no s'acabarà aquest regal dels déus,
    el mateix que les ganes de viure dels malalts...

    Dic açò per la sogra, que ja és prou major,
    i avui l'han operada del maluc de l'esquerra,
    però se'n sortirà, n'estic segur del tot,
    això que les fractures, segons l'amic Casals,
    tenen molt mal remei en aquestes edats.

    Sóc a l'habitació. No sé si em dormiré!


    • RE: Habitació 503
      Antoni Casals i Pascual | 09/11/2007 a les 10:50

      Amic Francesc: hi ha coses que em fan creure en els fenòmens paranormals. Entro molt poquet al fòrum i un dia que ho faig em trobo aquest poema teu "amb cita". M'agrada el link que fas entre el quadre i la teva situació personal. Espero que la intervenció hagi anat bé, que la sogra comenci a recuperar-se ràpidament... i que hagis pogut dormir.
      Una abraçada.
  • el temps s'acaba (Fora de concurs)
    gypsy | 08/11/2007 a les 22:18

    Cada mot un univers que fluctua
    dins la imaginació d'un cadàver,
    algú que és mort ens fa tremolar
    amb els seus versos antics,

    paraules que resten en prestatges
    ens obren les portes a d'altres mons
    inconeguts, versàtils i nous.

    I la roda del temps
    és la mateixa
    que la roda dels mots.

    Passen els dies, els anys,
    les emocions contingudes
    van rodant, sense aturall

    el temps s'acaba,
    les paraules romanen.
    • Vine cap a mi
      mjesus | 08/11/2007 a les 22:26

      Portes, finestres, escales,
      -edifici fet de paraules-
      que en son de belles!

      Deixo que la seva música,
      alliberi el llast de les meves pors.

      M'endinso en un somni fabricat:
      camino sobre un mar argentat,
      nedo entre els arbres,
      cerco miratges!

      Blau, blau blau…
      estic volant,
      ara ja no puc em aturar,
      -darrera, tot és mediocritat.
      • Vine cap a mi (corrregit)
        mjesus | 08/11/2007 a les 22:47

        Portes, finestres, escales,
        -edifici fet de paraules-
        que en són de belles!

        Deixo que la seva música,
        alliberi el llast de les meves pors.

        M'endinso en un somni fabricat:
        camino sobre un mar argentat,
        nedo entre els arbres,
        cerco miratges!

        Blau, blau, blau…
        estic volant,
        ara ja no em puc aturar,
        -darrera, tot és mediocritat.

  • Biblioteca
    Carme Cabús | 09/11/2007 a les 12:24

    Vols venir a triar un llibre
    de fulls blancs del meu prestatge
    amb humils lletres petites
    que et pot cabre a la butxaca?

    Vols conèixer la saviesa
    que s'amaga entre les tapes,
    tot l'univers que gravita
    dins les pàgines tancades?

    Vols obrir aquells móns possibles
    que dins teu ja fan estada
    i per l'art i encant d'un llibre
    t'endinsen en carn humana?

  • Llibres
    Noell | 09/11/2007 a les 12:36

    Cada llibre una porta,
    cada porta un nou món
    que amb ses grans i belles planes
    una història ens va contant.

    La història pot ser fictícia,
    inventada o real,
    mes tota història és bonica
    si bé ens l'han explicat

    Vine a veure com fan néixer
    fonts clares enmig d'un no-res,
    i com de cada font en raja
    un flux d'aigua diferent.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: