Detall intervenció

Eternitat

Intervenció de: Camille | 11-06-2008


No vull tallar les teves ales, no vull que restis al meu costat fins que la vida decideixi abandonar-me. Vull que siguis feliç lluny de mi, lluny de les medicines que aturen tan sols momentàniament la meva mort. Tots dos sabem que aquest moment tard o d'hora arribarà i no vull que pateixis.
Vull que recordis tan sols els bons moments que hem viscut l'un al costat de l'altre, que al evocar-me es dibuixi un somriure a la teva cara i no una mirada de tristor.
El meu amor, el meu ésser seran teus més enllà de l'últim sospir, més enllà del cel i de l'infern, de l'eternitat. Potser les nostres ànimes es tornin a trobar en una altra dimensió, potser no però no vull que contemplis com perdo lentament les meves forces, com el dolor s'apodera encara més de mi sense remei, sense que res pugui evitar-ho.


Respostes

  • Res compara als U2
    llamp! | 07/06/2008 a les 12:37


    Han passat set anys i quinze setmanes
    Des que us vàreu endur l'escenari
    Jo surto cada nit i dormo tot el dia
    Des que us vàreu endur l'escenari
    Des que vàreu marxar puc fer allò que vull
    Puc escoltar a qui sigui que jo triï
    Puc anar a sopar en un restaurant de moda
    Però res ...
    Dic que res pot llevar-me aquesta tristor
    Perquè res compara ....
    Res compara als U2

    Això ha romàs tant sol sense vosaltres aquí
    Com els ocells sense cantar
    Res pot aturar que caiguin aquestes llàgrimes solitaries
    Digueu-me nois, on em vaig equivocar?
    Jo podria abraçar a cada artista que veig
    Però ells només em recordarien a vosaltres.
    Aní al doctor, endevineu què em va dir
    Endevineu què em va dir?
    Va dir, vailet, millor que et distreguis
    Sense importar què fagis
    Però ell és estúpid ...
    Perquè res compara
    Res compara als U2

    Totes les cançons que vas compondre Bono
    En l'estudi de grabació
    Totes les oí quan vas marxar
    Sé que viure amb la teva música, noi, va ser a vegades dur
    Però estic donant-te una altra oportunitat
    Perquè res compara ...
    Res compara als U2

    _________________
    llampec

  • Sobre tot això
    bufanúvols | 07/06/2008 a les 15:55

    Pels recs dels tarongerars
    un migdia de mandra
    és un sol ennuvolat
    i les orenetes voleiant arran.

    M'agrada el meu estil
    de quatre passes i un pensament
    de pedra sorrenca
    encara xopa de rosada.

    Les cireres que demà furtaré,
    la caseta rònega on de jove havia follat,
    el sot que amb la moto esquivo
    encara que toquin les cinc de la matinada.

    Ara escolto Newsom, que té una veu prodigiosa
    i jo sóc ric i hauria d'estar content.
    Si ara t'envio un missatge,
    si ara pujo al terrat a fer una rentadora...

    I farà aquest sol que em deies
    a cau d'orella que està bé
    i et pintaré els pits de verd ordi
    i les cuixes de blau oceà.

    Com et recordo avui
    pel passadís de casa
    quan m'encenc el darrer cigar
    perquè ja és dissabte?

    Avui, 7 de juny, vindran els amics
    i dinarem plegats a aquesta taula.
    Serà un dia preciós
    i fumarem herba i prepararé gintònics.

    Al capvespre, potser, algú dirà d'anar a la platja
    on el primer dia ens vam estirar
    i vam tornar a fer l'amor
    amb la lluna i les onades i no sé quantes collonades...
  • Desgranant senyals.
    Ladycrow | 07/06/2008 a les 19:49

    busca un lloc en la meva pell
    Que no hagi estat
    Escrit per la teva ma
    Que no tingui algun tremolor,
    Alguna llum de la carn
    En la seva memòria cega.

    Busca un lloc en els meus ulls
    Que no hagi estat el teu mirall
    I que no asseu cristal·litzar
    El teu somriure Fosc.
    Ja en les teves mans em trenco
    I azuceno.
    El que la teva vas cridar amor és sang
    Que batega també.
    !Tot és teu...
    I no obstant això, assec
    Una mica que està més prop
    Del meu que l'esperança.
    Una mica que viu de la meva propi viure
    Una mica que cessa amb tu...Amor
    I que em farà impossible
    La mateixa vida
    Que em disti sencera


    És que no et creo.
    Em vas deixar sense contar dies,
    Sense saber de somnis.
    No vas mirar el futur.
    No vas estrènyer la meva mà.
    No vas deixar escoltats per a la meva veu.


    Et vaig voler més enllà del temps
    I la teva solitud et retreu tu decisió.
    Vas estimar la seguretat
    Que et donen les paraules,
    I no ho vas intentar.
    Vas decidir amb com mà vas obrir la porta
    i la qual em va tancar tu vida.


    Vaig despertar amb la serenitat
    Que vaig heretar de la bogeria.
    En mil trossos vaig armar el que
    Queda del meu.
    I et vaig convidar a desdejunar la vida.
    Pots passar, però no quedar-te.
    La decadència de la teva Ànima
    Ara és solament teva.
    Ara sé que parlem sols.








  • sempre present
    kispar fidu | 07/06/2008 a les 20:08

    Tres-cents dies de rellotge
    transcorren sense pausa
    per les meves venes
    des de que m'has deixat.

    Segons d'instants que quedaren deturats
    en el límit entre els silencis i els mots.
    Frontera del que es vol dir
    i el que mai s'aconsegueix extreure.

    Segueixo aquí. Puc caminar.
    Podria avançar. Però saps?
    Tan sols vull veure el més desitjat.
    Em faltes Tu.

    Puc veure cels estrellats,
    i sentir de cada espurna
    el frec oblidat de les teves mans.
    Però no el contacte.

    I res no es pot comparar.
    Saps? No es pot comparar amb Tu.

    Tinc els teus ulls
    en mi clavats.
    Les mans,
    al rostre aturades.

    Però no en el temps
    capturades.

    Observo com s'escolen
    entre els dies passats
    i defugen el temps
    que ja tot ens ha arrabassat.

    M'he quedat al teu costat,
    atrapada, però sense tu.




  • Et vaig donar el meu millor moment
    Naiade | 08/06/2008 a les 20:00

    El meu millor moment
    tel vaig oferir a tu
    tot em semblava poc
    per tu.

    Encara no sé
    perquè vas marxar
    ni què vaig fer malament
    tret d'estimar-te.

    De nit deambulo sola
    perdent-me entre les ombres
    buscant altres amants
    que puguin omplir el teu buit.

    Passo els dies plorant
    fins esgotar les llàgrimes
    perquè no puc oblidar-te
    ni viure sense tu.

    T'envio el meu últim crit desesperat
    esperant commoure el teu cor
    abans no sigui massa tard.

    torna i treu-me de la meva agonia
    donem-nos una altre oportunitat
    i junts tornem a fer reviure l'amor.








  • Folga el temps
    Carme Cabús | 09/06/2008 a les 14:30

    Folga el temps


    Folga el temps en què no hi ets amb buidor descabdellant-se,
    espais amples, llocs oberts a tot arreu esperant-te.
    Tota tria m'és baldera ara que no puc triar-te,
    es perd tot l'escalf del sol: tot és fredor circumdant-me.

    El meu coixí sols coneix plor i malsons des que marxares,
    si sabés on ara ets correria a cercar-te.
    Potser la meva tristor traspassa valls i muntanyes
    i ve a explicar-te, fluixet, que sols visc per estimar-te.

    M'endinso en el meu hivern fent conjurs per retornar-te,
    m'emparo en el tendre temps per conjugar l'esperar-te.

  • Amor sense comparances
    Silència | 10/06/2008 a les 00:36

    Rutina que remou les entranyes.
    I em sé trista perquè les hores
    llisquen en el meu interior i en compto
    el degoteig.

    Amor, on has guardat el teu cor?

    No, no hi ha cel amb qui comparar
    l'extensió de les miríades d'esguards
    amb què m'has cobert sota el ras firmament
    de l'oblidada solitud sense metgia.

    Amor, cap a on has alçat el meu cos?

    Record que rastreja els reguitzells.
    I sento la pluja que espera la collita
    de les teves palmes en la pell que mor
    enmig del vagareig.

    Amor, quins senyals em deixes?

    Em parlaven de tu els vorals fréstecs,
    de les senderes sinuoses dels malucs,
    agermanats amb les corbes de rosada
    i amb les gotes de la teua geografia.

    Amor, em mussitaràs on és el teu orient?
    Potser quan tornis? No tens comparances…


    2:1
  • Amor lacònic
    Xantalam | 10/06/2008 a les 23:26

    Ni la més esplendorosa posta de sol
    amb la silueta de dos enamorats
    a contrallum retallada
    Ni el més magistral poema
    embotit de paraules vanes.

    Res no es pot comparar
    a l'amor lacònic.
    Vestit de silencis, sòlids
    ens giravolten
    creen una bombolla d'aire
    on respiren els nostres cors
    alleujats, a recer de trivialitats.

    Només la mirada pura, diàfana
    i la certesa absoluta ens empeny
    a agafar l'últim vagó d'un tren
    en un trajecte sense reclams fal·laços.
    Dos passatgers més, que anhelen
    ser rescatats de tanta vulgaritat.

  • Amor lacònic
    Xantalam | 10/06/2008 a les 23:26

    Ni la més esplendorosa posta de sol
    amb la silueta de dos enamorats
    a contrallum retallada
    Ni el més magistral poema
    embotit de paraules vanes.

    Res no es pot comparar
    a l'amor lacònic.
    Vestit de silencis, sòlids
    ens giravolten
    creen una bombolla d'aire
    on respiren els nostres cors
    alleujats, a recer de trivialitats.

    Només la mirada pura, diàfana
    i la certesa absoluta ens empeny
    a agafar l'últim vagó d'un tren
    en un trajecte sense reclams fal·laços.
    Dos passatgers més, que anhelen
    ser rescatats de tanta vulgaritat.

  • m'havia acostumat a la teva absència
    Galzeran (homefosc) | 10/06/2008 a les 23:53

    M'havia acostumat a la teva absència
    fins que un raig de llum
    en els teus ulls
    em va guiar fins el teu cor
    i fins a les teves mans
    els teus llavis.
    Fins que viure
    va voler ser un sol espai
    vital
    però al teu costat.
    Res més lluny
    més enllà dels teus braços,
    de la teva mirada.
    La carretera ets tu
    el repòs ets tu;
    un dia de pluja
    és més trist, sense tu.
    I la constància del sol,
    aquells capvespres d'estiu,
    no tenen cap caliu
    quan no hi ets tu.

    M'havia acostumat a la teva absència
    i ja ho veus!
    Sóc de bons costums
    i sense tu no puc guarir-me
    de l'enyor
    que em produeix no tenir-te
    a l'abast dels meus braços
    No estar arran
    de les teves carícies
    de la llum dels teus ulls.


  • Dos-cents setanta-vuit amb cinc
    Dolça Parvati | 11/06/2008 a les 00:04

    (Dos-cents setanta-vuit amb cinc)

    He de xiuxiuejar el teu nom de tan a prop com ets,
    De tan lliurement teua com sóc i renascuda,
    Vessada a cada mot damunt dels teus,
    Ploguda en torrentada d'invencions
    Que envolten veritats com a planetes habitables.

    (Dos-cents setanta-vuit amb cinc)

    Li he tret la llengua irreverent al tou rellotge,
    A les hores de la son, i ja somie ara
    Que em trobe amb un dels homes que t'habiten,
    Car tu no ets mai igual, amor, sempre ets un altre
    Essent el mateix cos que t'embolcalla.

    (Dos-cents setanta-vuit amb cinc)

    Cap univers paral·lel podria parir el teu miracle:
    Ets punt a l'horitzó i al temps t'abaste
    A cada nit, a cada vetlla entre els meus braços
    Llunyans que ara són d'amant i adés de mare
    Terra des d'on arrela aquesta fèrtil meravella.

    (Silenci. Ulls. La pell. Les boques. Zero quilòmetres)






  • Ara t'he recordat caminant pel carrer, ja fa més d'una eternitat.
    Bruixot | 11/06/2008 a les 11:31

    És com si es desfés la primavera
    trames de dissabtes i plenilunis
    en els teus cabells incandescents.

    És com si la boira recollís la fosca
    sota una màrfega de conquilles
    irisades dels blens dels teus ulls.

    I no en sé treure de les parpelles
    més segons que els que triguen
    en tancar-se a la esquerpa solitud.

    B/X
  • Única
    Jimbielard | 11/06/2008 a les 14:36

    Totes les imatges que et reflecteixen al paper
    Son garlandes penjades que enllumenen el carrer
    D'on desclouen el record de la mà entrellaçada
    I l'abraçada rellent, la carícia infinita,
    Resten al rerefons del calaix de dril folrat
    Reposant el desgast del neguit enrinxolat


    He escrit el teu nom en el pou més profund.


    Tots els dibuixos que empastàrem al retall
    D'orfes tovallons sobre taules de marbre
    Ratlles de traç hipnòtic resseguiren els ulls
    De mirada captiva, d'encalmat somriure
    Resten al rerefons del calaix de dril folrat
    Amagats de la memòria del record abandonat


    He cridat el teu nom en el silenci més llunyà


    Records que m´ennueguen de llàgrimes plaents
    Que cauen sobre els plecs dels retalls rebregats,
    Que mullen les imatges que el temps ha escarbotat
    Retroben les paraules que em van ser regalades,
    Que trencaren els instants dels silencis gratuïts,
    En obrir el calaix omplert del que no pot ser suplert.


    He portat el teu nom a l'existència eterna.

  • mai no miris enrere
    gypsy | 11/06/2008 a les 16:12

    Busca'm salvatge en el bosc
    dels que estan sols,
    porta'm lluny en el silenci,
    disfressa la meva realitat
    mancada d'artifici.

    Obre la finestra
    i escalfa el meu dolor
    amb el plaer de romandre
    amb data de caducitat.

    Refarem nous camins
    solcant pedres de desig
    i llàgrimes de sal
    per esculpir somriures.

    Quan marxi,
    mai no miris enrere.
  • Eternitat
    Camille | 11/06/2008 a les 18:24

    No vull tallar les teves ales, no vull que restis al meu costat fins que la vida decideixi abandonar-me. Vull que siguis feliç lluny de mi, lluny de les medicines que aturen tan sols momentàniament la meva mort. Tots dos sabem que aquest moment tard o d'hora arribarà i no vull que pateixis.
    Vull que recordis tan sols els bons moments que hem viscut l'un al costat de l'altre, que al evocar-me es dibuixi un somriure a la teva cara i no una mirada de tristor.
    El meu amor, el meu ésser seran teus més enllà de l'últim sospir, més enllà del cel i de l'infern, de l'eternitat. Potser les nostres ànimes es tornin a trobar en una altra dimensió, potser no però no vull que contemplis com perdo lentament les meves forces, com el dolor s'apodera encara més de mi sense remei, sense que res pugui evitar-ho.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.