Estem al repte XXI! Ai, perdó al segle XXI!

en cas de que deicideixi participar, supòs que se pot substituïr la paraula castellana "margarita" per margalida o marguerida ??

No cal atabalar-se. Us asseguro que un castellanisme no em farà baixar la nota. Tampoc corregiré les faltes d'hürtugrafíha. Valoraré més el contingut que l'embolcall. No sóc cap llicenciada, per tant, les errades se'm passaran per alt...
Això de ser jutge, fa que m'imposi les regles al meu gust... jejeje...

M'estimes? Doncs, demostra-m'ho!!

Gemma34

Hi veig tota la força de la mar,
dins del teu cor,
Gemma;
amagant profunditats d'un blau intens,
on s'hi amaga el país de les sirenes.

I et daura, el sol, la pell, enamorat,
nena;
I acaronant-te lànguid fins la nit
crea.
Et mostra tal com ets, sense neguit,
bella,
que t'ha esculpit el vent amb pols d'estrelles...

I encara és més que això,
encara és més...
Gemma...
Somrís de terra bruna
on fan cançons les oliveres...

És tota l'emoció del meu amor,
Gemma...
en un instant etern que sempre espera.

Somnio en perdrem boig, dins del teu cos,
sense repòs,
Gemma.
Adorant la margarita del teu bosc,
on hi reposa el plaer de les deeses
I beure el nèctar dolç, assedegat,
nena,
donant tot el meu ésser, que atordit
crea
el poema d'amor amb què ara et veig
bella.
Reflex color llimona
damunt la sorracalenta...

I encara es més que això,
encara és més,
Gemma,
calaix de somnis vius
esvalotats per la tempesta,
pujant per les escales del palau
Gemma,
on el tresor més gran és la tendresa.

Estimada Gemma:

Disculpa que t'escrigui i et molesti. Res més lluny de la meva humil intenció. Tu no saps qui sóc, però deixa que et digui que et conec com si t'hagués portat al món.
Encara recordo el primer dia que et vaig veure. Baixaves les escales que duen a l'església, després de pregar, amb aquell moviment de malucs que tallen la respiració a qualsevol. Amb un anar i venir suau, dolç, de moviments sinuosos. Emanant un perfum discret però alhora provocador. Les teves corbes, dissimulades sota la roba ampla, deixen imaginar els pits tendres, tebis, saborosos, donadors de pau i de placidesa infantil.
Des d'aleshores t'estimo en silenci, amb patiment, discretament, amb constància tímida.
Ara estic asseguda a casa, amagada darrera de les cortines, observant com estens la roba, i prenent un refresc de llimona, el teu preferit. Escrivint-te unes lletres que em buiden el neguit i l'amor que per tu sento. Sé que no et puc abastar, ja que la nostra societat no ho acceptaria. I és per això que m'he decidit a agafar la daga que tinc al calaix. No puc patir més, i viure sense tu és morir a cada instant.
En tinc prou morint i mirant, dues paraules semblants que em donen vida. Imaginant el prat llarg, ple de margarites verdes, alè constant. Terra profunda, que m'acull pregona. Paradís per on passeges, sovint, descalça. Acariciant, amb els dits, la terra a través de la qual, ben aviat, et sentiré, a tu, estimada Gemma, estimada vida.

Va la tia egocèntrica i em diu que, si l'estimo, que li faci una carta per demostrar-li-ho. Et juro que algunes vegades em posa dels nervis, la llençaria escales cap baix. No, no, és clar que no ho faré, jo me l'estimo a la Gemma. Mira que ets animal! Ho deia com a metàfora... Però és que jo i l'escriure no hem estat mai gaire bons amics. Que què li diria si en fos capaç?

Li diria moltes coses, però ho faria de forma potinera, molt lluny del que ella es mereix.

La descriuria primer, recalcant cada una de les parts del seu rostre i del seu cos. Li diria també que ella és allò que més em delita, em fa vibrar, m'emociona i em complau. I hi afegiria que m'omple. Que em complementa. Ara que l'he coneguda, si no hi és, em sento com una calaixera sense calaix, com una margarida que, despullada de pètals, espera el final suportant el vent del hivern. Evitaria els tòpics, ometria qualsevol vulgaritat, simplement la dibuixaria amb paraules, l'envoltaria amb frases de tendresa per evitar que passés fred. I parlaria també del seu humor cítric com la llimona, que et remou el paladar però després et deixa renovat. Curiosament, és així com sento el sexe amb ella, també. Em complau cada moviment i fins i tot deturat, quan la miro...

Perquè fots aquesta cara? M'ho has demanat tu que parlés! Evidentment no sóc cap calçasses jo, ja sap on fotre's la carta, aquesta!

Ja saps que jo mai he sabut dir aquestes coses cara a cara Gemma, per aixo t'envio aquesta carta, almenys si no tu parlant t'ho dire amb paraules escrites.
Quan et vaig coneixer alguna cosa extranya em va passar, no caure en els topics absurds de dir que em vaig enamorar de tu, pero al veuret pujant per les escales no et vaig poder treure els ulls de sobre, una misteriosa aura t'envoltava i aixo em va captivar, vaig intentar saber més coses de tu, ens vam acabar fent amics, i compartiem molts secrets, com aquell que guardaves les fotos en el tercer calaix de l'armari, amb l'esperança que la teva mare no les trobes. I quan ta mare les va trobar amb la margarita que els hi havie spsoat a sobre, vaig dir que eren mevas, fent-li creure que jo era una cosa que no sóc. Em vas dir que mai oblidaries aquet favor.
Ara jo he acabat enamorant-me de tu, a força de veurens a l'escola, al carrer, a la botiga on treballo ordenant les llimones, peres, patates cebes tendres i tot un reguitzell de fruites, que tu em vens a veure casi cada dia per fer-me més soportable el dia.

No et puc dir rés més, potser no he sigut el romantic que tu saps que sóc, per en situacions de nervis, ja em coneixes, sóc impossible…
Espero ser prou valent per enviarte la carta, i que tu i jo no ens distensiem per una cosa aixi.